Anar al contingut

Idioma naolano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El naolano és una llengua indígena que es va parlar en la regió del municipi tamaulipeco de Tula, en Mèxic. L'idioma es va extinguir a principis del XX, pero és conegut perque, quan ya estava moribunt, Roberto Weitlaner va recopilar una llista de 48 paraules i frases de varis informants vells semihablantes que recordaven algunes expressions.[1]

Es creu que el naolano va ser la llengua originària dels pisones. A pesar de múltiples intents per comparar-la en atres llengües, no ha pogut vincular-se clarament en cap família llingüística coneguda, degut tant a la seua singularitat com a l'escassea de senyes. Algunes paraules mostren influències de l'espanyol i d'idiomes de pobles veïns, senyal dels molts contactes històrics que la comunitat va mantindre.[2]

Gran part del vocabulari sembla reflectir estructures pròpies i una identitat llingüística distinta. Desafortunadament, l'idioma va deixar de ser usat com a llengua de comunicació grupal durant la primera mitat del sigle XX, per lo que ya no existixen més registres. No obstant, Morris Swadesh va propondre una relació entre el naolano i el tónkawa.[3]

Classificació llingüística

Weitlaner va fer comparacions en les llengües hokanas, les llengües otomangueanas i algunes llengües d'Amèrica del Sur trobant un grapat de coincidències en elles, sense que semblara especialment propenca a cap atre grup de llengües. Posteriorment, Weitlaner va considerar que estava emparentat en les llengües yutoaztecas.[1]

William Bright (1955) va considerar un parentesc en el coahuilteco, en particular va considerar que podia tractar-se del tamaulipeco o del janambre, hipòtesis descartades. Finalment, Swadesh (1968) ho va associar al tónkawa, encara que sense suficients evidències concloents al respecte.[3]

De les paraules de la llista de Weitlaner, sis d'elles són clarament préstams de l'espanyol, atres cinc són préstams d'atres llengües i atres quatre podrien ser també préstams; açò deixa poc material en el que comparar per lo que Campbell (1979, 1997) conclou que lo més apropiat és considerar el naolano com llengua no classificada.[4]

Descripció llingüística

Fonologia

Els registres llingüístics del naolano permeten inferir una fonologia rica i estructurada, encara que incompleta. La llengua distinguix fonémicamente la llongitut vocàlica, marcada per mig d'un macrón subscrit, com en yu̱hu ‘ull’, wi̱xi ‘tortilla’ i la teua̱pil ‘panal’, lo que indica que la duració de les vocals era contrastiva. S'observen a lo manco cinc vocals bàsiques (a, i, i, o, o), totes capaces de presentar-se en forma breu o llarga. Ademés, sembla posseir un sistema tonal.[1]

Sobre les consonant, en el corpus documentat es troben: b, ch, g, h, j, k, kw, l, m, n, p, r, s, t, v, w, x, i. Crida l'atenció la presència de les africades i fricatives palatals /t͡ʃ/, transcrita com ⟨ch⟩, i /ʃ/, transcrita com a ⟨x⟩, que apareixen de manera consistent en numerosos térmens i eixerciten un paper fonémico contrastiu. No hi ha un contrast clar entre ⟨l⟩ i ⟨r⟩, encara que la segona apareix solament en un préstam, de la mateixa manera que ⟨g⟩. Aixina mateix, es presenta evidència d'una fricativa bilabial sonora /β/, transcrita com a ⟨v⟩, que sugerix l'existència d'una oposició entre sons oclusivos i fricatius bilabials. Per una atra part, la lletra ⟨j⟩ apareix freqüentment i per la seua distribució sembla correspondre a una velar sorda /x/, mentres que la ⟨i⟩ correspon al fonema semiconsonant /j/.[5]

La majoria de les formes sugerixen sílabes obertes predominants, i una possible preferència per estructures CV, encara que també s'atesten sílabes tancades i formes més complexes. En conjunt, el naolano presenta una fonologia en elements típics de llengües mesoamericanes, en vocals contrastives en duració, consonant palatals i labiovelarizades, i un sistema fonològic distintiu i articulat, encara sense poder ser dessifrat completament.[1]

Gramàtica

En el pla nominal, un dels fenomens més consistents del naolano és l'us sistemàtic de la partícula ma en substantius, especialment en aquells relacionats en objectes quotidians, aliments i animals: ma xpa̱ke̱ ‘aiguamel’, ma ka̱baix ‘quiote’, ma bo̱kam ‘coyot’, ma ka̱xta ‘gallina’, entre molts uns atres. Esta partícula podria funcionar com determinant general, encara que la distinció no pot establir-se en certea en tots els contexts. No obstant, les parts del cos també solen dur la partícula la meua.[1]

La sintaxis observable en el corpus reflectix un orde flexible pero en patrons regulars. Les oracions imperatives, com tatachú mi̱ ‘dona'm aigua’ o satachu ma̱ val ‘dona'm un cigarro’, presenten el verp en posició inicial, seguit de l'objecte directe, lo que sugerix un orde verp-objecte, característic de llengües de tipo VSO o VÓS. En expressions afirmatives com a̱ja, jas no̱kwil ‘sí, sé chuplar’ o jotuní wá̱na ‘gràcies, estic be’, el subjecte sembla ometre's, en un verp o predicat inicial seguit d'un complement. També s'observa l'existència de predicats complexos. Per eixemple, en waxnan ma si̱lam ‘està un escurçó chillant’, la forma verbal waxnan va seguida d'un sustantiu que sembla actuar com a subjecte lèxic o tema, i no al revés, lo que reforça un possible orde verp-subjecte.[5]

Comparació lèxica

La següent taula conté el vocabulari del naolano recopilat per Weitlaner en la localitat de Nahola, segons la pronunciació de Román Rochas, Procopio Medrano Silva, Febronio Sáenz, María Hernández i Mariano Sáenz:[1]

Espanyol Naolano
aigua la meua / mi̱
aiguamel ma xpa̱ke̱ / ma xkape
arrapa granya
balido de la borrega sána va wichi
borrega ma galena
borrego ma kale̱na / ma kanel
bon dia nyó̱ke / noike /
jomene puteis / jonene puteis
cavall ma kayo
carabassa de castilla ma só ná / ma sóna
carabassa de la terra má sá mò̱ná
carn (de venado) ma na̱em / ma náme
cochino mo̱lan / mo̱lam / mó̱lan
conill ma kuyóam / ma kuyón /
ma kuyo
coyot ma bo̱kam / ma bo̱kan
gallina ma ka̱xta / ma kaxte /
ma kasta
gall ma kalayo
gràcies, estic ben jotuní wá̱na
lagartija ma na̱ xi̱l / ma nachi /
ma naketal / ma lachil
lleó ma̱ chitun ma kapal
maguey ma namuléa / ma muléa
dacsa ma sú̱ná
demà aja chu wana
el meu ull el meu yu̱hu / ma yoho
la meua orella la meua ko̱l / ma ko̱l
les meues dos orelles la meua ma̱ kwil / ma kwil
chicon ma̱ muxilachi / ma chichilache
panal ma el teu̱pil / el teu̱pil
panal d'huariche ma paján
panal huaricho ma pajam
qué passa chopajo / chupájo
quiote ma ka̱baix
rata ma baix̱che / ma sóche
sí a̱ja
tortilla ma wi̱xi / ma wixi
venado ma na̱em̱l / el amel
rabosot má̱yo

Frases d'eixemple

Tatachú ma wi̱xi, tatachú mi̱.
'Dona'm una tortilla, dona'm aigua'.
¡Kwajano kane ma kwanso!
'¡Quin bonica dòna!'
¿Jotas no̱kwil? A̱ja, jas no̱kwil.
'¿Saps chuplar? Sí, sé chuplar'.
Kosúsame̱uwampa vaig vore̱tó̱ya.
'Matí em vaig al picacho'.
¿Jome tuni wána?
'¿Cóm està (la teua germana)?'
Waxnan ma si̱lam.
'Està un escurçó chillant'.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Weitlaner, Roberto J. 1948. Un Idioma Desconegut del Nort de Mèxic. En Actes du XXVIII Congrès International d'Américanistes, 205-227. París.
  2. ↑ Stresser-Péan, Guy (2000). openedition. org/cemca/6760 Capítul 12. Els pisones de la Serra Mare Oriental (en es), Centre d'estudis mexicans i centroamericàs, pp. 597–610. ISBN 979-10-365-4005-9. Consultat el 2025-07-10.
  3. ↑ 3,0 3,1 Swadesh, Maurici(1968).revistas. unam. mx/index. php/antropologia/article/view/19350 «Les llengües indígenes del noreste de Mèxic».Anals d'Antropologia.5(1)ISSN 2448-6221.doi:10.22201/iia.24486221i.1968.1.19350.Consultat el 2025-07-03.(en es)
  4. ↑ «org/nahuatl-electronic-docs/Campbell_Middle_American_Languages_pt2. pdf Middle American Languages».
  5. ↑ 5,0 5,1 Zamponi, Raoul (2024-12-16). degruyterbrill. com/document/doi/10.1515/9783110421705-005/pdf Extinct lineages and unclassified languages of Mexico (en en), De Gruyter Mouton, pp. 99–158. doi:10.1515/9783110421705-005/pdf. ISBN 978-3-11-042170-5. Consultat el 2025-07-11.