Anar al contingut

Idioma pame

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
{{{nom}}}
Ñãʔũ (PS), Šiʔúi (PC) , Šiyúi (PN)
Post No en els 100 majors (Ethnologue 1996)
Família {{{familia}}}
Estatus oficial
Oficial en En Mèxic té reconeiximent com a llengua nacionalErro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> 9768 (1995)
Regulat por SEP
Códigos
ISO 639-1 ningú
ISO 639-2
ISO 639-3 pbs
Extensió de les llengües pame en blava.

El pame, o més pròpiament les llengües pames és un grup de llengües indígenes que es parlen en el centre-nort de Mèxic per les ètnia pames. La comunitat llingüística pame supera els 10 000 individus, i viuen sobretot en l'estat de Sant Luis Potosí.

Classificació

Junt en l'idioma otomí, el matlatzinca, el mazahua i l'ocuilteco, el pame forma el grup otopameano de la família llingüística otopame.

Ethnologue distinguix dos varietats d'este idioma: el pame central,[1] parlat en Santa María Acapulco; i el pame norteny,[2] parlat en algunes comunitats al nort de Riu Vert (Sant Luis Potosí), prop del llímit fronteriç en Tamaulipas. El pame meridional es considera en l'actualitat extint, encara que Soustelle va poder documentar alguns parlants cap a 1935.[3] Des d'un punt de vista comparatiu sembla que les relacions de rodalia entre les varietats duen al següent esquema:


Descripció llingüística

El pame és una llengua tonal que distinguix tons mig i alt, aixina com el matís alt-baix.[4]

Lèxic comparat

El següent quadro mostra els numerals i algunes paraules bàsiques en diferents varietats de Pame:[5]

GLOSSA Pame Sur Pame Central[6] Pame Nort[7] PROTO-
PAME
(Jiliapan) (Tilaco) (Santa María) (Alaquines)
1 nna nna ndɑ sɑnte ndona
2 tu tu-iii nui nuyi **nui
3 niyũ tu-ñũn rɑnhũʔ rnuʔ -nũʔ
4 tipiyã tyipya ki-ñui giriui **ki-nui
5 špitũnt šputun kikʔɑi gičʔɑi **kikʔɑi
6 tikiyen taken tiliyɑ teriɑ et-
7 tekiti ki-iii tiliñũhũñ teriuhiñ et-? i+2
8 teiniyun kyidinũn ndɑ ntsɑwʔ tenhiuñ et-?-nũʔ
9 nahwẽn nawẽ 8 + 1 kɑrɑ 8 + 1 ?
10 stutʔo štusu seskɑʔɑi kɑrɑ 8 + 2 ?
'cap' kiñão keyãw ganãw ganão kənaw
'ull' nta ndao gotao ntao nta
'nas' šiñũ šiyõa ʦiñowa šiñõã šiñũ(?)
'boca' kine kane kona kteye
'peu' nogua nigowa mokwa mokwa -

align=center

'dacsa' ʦʔiũ tiõã gu-dhwã tʔwã tʔwã
'metate' mbot nabʔotʔ kʔyi kʔiyn ?
'chile' bihi mahi mahi lʔo -hi
'tomata' mpia rumbay lapay dbipay -pay
'frijol' tio tʔawuʔ gu-kʔwe kʔwi kʔwi(?)
'carn' migu magiybi pakas pakas mpak-(?)
'menjar' dii, nii nii sihin sey si-
'maguey' ši-nʤia pʔi-doa go-doa ndwa ndoa
'alcohol' pinkʔi pingi ke-pi ki-pint ?
'bosc' mipwi setʔa mabwo kwãn mikwV (?)
'flor' ntu ndʔow go-tun nkyun ndo-ni
'gos' nnʔow nnʔow nadu dyo ndʔo-
'cavall' pahan bhãn wahil pahal **pahal-(?)
'pedra' kido kudo kotu gila teua ki-nto
'sol' mpãẽ nimbay kunhu mpa mpay
'lluna' mʔõ mʔãũ mʔau mʔãũ mʔau
'aigua' bisa massa kwote kãnte -

align=center

'montanya' tʔoe tʔi go-lloe toe tʔoe
'ix' tʔiũs tʔũs lʔũs tʔũs tʔũs
'mercat' tityawt tetãwn kekywãw kikʔiič **teta-
'any' špo šopʔaw ningyihin čiii ?
'semana' nimpya nembẽ nembẽyn pyẽi mpyẽ(i)
'nit' são nasaw gu-sãw digun sãw
'fret' ʦi ʦi ʦee ʦee ʦi(i)
'calor' pa mapa mapa mpa (ma)pa

Vore també

Referències

  1. ↑ Ethnologue: ethnologue. com/show_language. asp? code=pbs Reporte per al pame central
  2. ↑ Ethnologue: ethnologue. com/show_language. asp? code=pmq Reporte per al pame norteny.
  3. ↑ J. Soustelle, 1937, pp. 330-363
  4. ↑ Suaréz, 1983:51.
  5. ↑ Soustelle, 1937, p. 364-365
  6. ↑ Els numerals 1-10 no procedixen de Soustelle sino de Dr. Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, shh. mpg. de/numeral/Pame-Northern. htm Northern P.
  7. ↑ Els numerals 1-10 no procedixen de Soustelle sino de Dr. Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, shh. mpg. de/numeral/Pame-Central. htm Central P.

Bibliografia

  • Soustelle, Jacques [1937](1992): La família llingüística Otomí-Pame de Mèxic Central, Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic DF, ISBN 968-16-4116-7.
  • Suaréz, Jorge A, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP

Referències