Idioma pame
| {{{nom}}} Ñãʔũ (PS), Šiʔúi (PC) , Šiyúi (PN) | |
|---|---|
| Post | No en els 100 majors (Ethnologue 1996) |
| Família | {{{familia}}} |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | En Mèxic té reconeiximent com a llengua nacionalErro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> 9768 (1995) |
| Regulat por | SEP |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | ningú |
| ISO 639-2 |
|
| ISO 639-3 | pbs
|
El pame, o més pròpiament les llengües pames és un grup de llengües indígenes que es parlen en el centre-nort de Mèxic per les ètnia pames. La comunitat llingüística pame supera els 10 000 individus, i viuen sobretot en l'estat de Sant Luis Potosí.
Classificació
Junt en l'idioma otomí, el matlatzinca, el mazahua i l'ocuilteco, el pame forma el grup otopameano de la família llingüística otopame.
Ethnologue distinguix dos varietats d'este idioma: el pame central,[1] parlat en Santa María Acapulco; i el pame norteny,[2] parlat en algunes comunitats al nort de Riu Vert (Sant Luis Potosí), prop del llímit fronteriç en Tamaulipas. El pame meridional es considera en l'actualitat extint, encara que Soustelle va poder documentar alguns parlants cap a 1935.[3] Des d'un punt de vista comparatiu sembla que les relacions de rodalia entre les varietats duen al següent esquema:
Descripció llingüística
El pame és una llengua tonal que distinguix tons mig i alt, aixina com el matís alt-baix.[4]
Lèxic comparat
El següent quadro mostra els numerals i algunes paraules bàsiques en diferents varietats de Pame:[5]
| GLOSSA | Pame Sur | Pame Central[6] | Pame Nort[7] | PROTO- PAME | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| (Jiliapan) | (Tilaco) | (Santa María) | (Alaquines) | ||||||||
| 1 | nna | nna | ndɑ | sɑnte | ndona | ||||||
| 2 | tu | tu-i |
nui | nuyi | **nui | ||||||
| 3 | niyũ | tu-ñũn | rɑnhũʔ | rnuʔ | -nũʔ | ||||||
| 4 | tipiyã | tyipya | ki-ñui | giriui | **ki-nui | ||||||
| 5 | šp |
šputun | kikʔɑi | gičʔɑi | **kikʔɑi | ||||||
| 6 | tikiyen | taken | tiliyɑ | teriɑ | et- | ||||||
| 7 | tekiti | ki-i |
tiliñũhũñ | teriuhiñ | et-? i+2 | ||||||
| 8 | teiniyun | ky |
ndɑ ntsɑwʔ | tenhiuñ | et-?-nũʔ | ||||||
| 9 | nahwẽn | nawẽ | 8 + 1 | kɑrɑ 8 + 1 | ? | ||||||
| 10 | stutʔo | štusu | seskɑʔɑi | kɑrɑ 8 + 2 | ? | ||||||
| 'cap' | kiñão | keyãw | ganãw | ganão | kənaw | ||||||
| 'ull' | nta | ndao | gotao | ntao | nta | ||||||
| 'nas' | šiñũ | šiyõa | ʦiñowa | šiñõã | šiñũ(?) | ||||||
| 'boca' | k |
kane | kona | kteye | |||||||
| 'peu' | nogua | nigowa | mokwa | mokwa | -
align=center |
'dacsa' | ʦʔiũ | tiõã | gu-dhwã | tʔwã | tʔwã |
| 'metate' | mbot | nabʔotʔ | kʔyi | kʔ |
? | ||||||
| 'chile' | b |
mahi | mahi | lʔo | -hi | ||||||
| 'tomata' | mpia | rumbay | lapay | db |
-pay | ||||||
| 'frijol' | tio | tʔawuʔ | gu-kʔwe | kʔw |
kʔw | ||||||
| 'carn' | m |
mag |
pakas | pakas | mpak-(?) | ||||||
| 'menjar' | dii, nii | nii | s |
sey | s | ||||||
| 'maguey' | š |
pʔi-doa | go-doa | ndwa | ndoa | ||||||
| 'alcohol' | pinkʔi | pingi | ke-pi | k |
? | ||||||
| 'bosc' | m |
setʔa | mabwo | kwãn | m | ||||||
| 'flor' | ntu | ndʔow | go-tun | nkyun | ndo-ni | ||||||
| 'gos' | nnʔow | nnʔow | nadu | dyo | ndʔo- | ||||||
| 'cavall' | pahan | bhãn | wah |
pahal | **pahal-(?) | ||||||
| 'pedra' | k |
kudo | kotu | g |
k | ||||||
| 'sol' | mpãẽ | n |
kunhu | mpa | mpay | ||||||
| 'lluna' | mʔõ | mʔãũ | mʔau | mʔãũ | mʔau | ||||||
| 'aigua' | b |
massa | kwote | kãnte | -
align=center |
'montanya' | tʔoe | tʔ |
go-lloe | toe | tʔoe |
| 'ix' | tʔiũs | tʔũs | lʔũs | tʔũs | tʔũs | ||||||
| 'mercat' | tityawt | tetãwn | kekywãw | kikʔi |
**teta- | ||||||
| 'any' | špo | šopʔaw | ningyihin | či |
? | ||||||
| 'semana' | nimpya | nembẽ | nembẽyn | pyẽi | mpyẽ(i) | ||||||
| 'nit' | são | nasaw | gu-sãw | d |
sãw | ||||||
| 'fret' | ʦi | ʦi | ʦee | ʦee | ʦi(i) | ||||||
| 'calor' | pa | mapa | mapa | mpa | (ma)pa | ||||||
Vore també
Referències
- ↑ Ethnologue: ethnologue. com/show_language. asp? code=pbs Reporte per al pame central
- ↑ Ethnologue: ethnologue. com/show_language. asp? code=pmq Reporte per al pame norteny.
- ↑ J. Soustelle, 1937, pp. 330-363
- ↑ Suaréz, 1983:51.
- ↑ Soustelle, 1937, p. 364-365
- ↑ Els numerals 1-10 no procedixen de Soustelle sino de Dr. Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, shh. mpg. de/numeral/Pame-Northern. htm Northern P.
- ↑ Els numerals 1-10 no procedixen de Soustelle sino de Dr. Heriberto Avelino, 5 de novembre de 2008, shh. mpg. de/numeral/Pame-Central. htm Central P.
Bibliografia
- Soustelle, Jacques [1937](1992): La família llingüística Otomí-Pame de Mèxic Central, Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic DF, ISBN 968-16-4116-7.
- Suaréz, Jorge A, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma pame» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.