Anar al contingut

Golf de Guayaquil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Golf de Guayaquil

El golf de Guayaquil és la entrante d'aigua més gran del oceà Pacífic en Suramérica. Els seus eixints extremes es fixen en la Puntilla de Santa Elena en Equador i Cap Blanco en Perú, cobrint una extensió de més de 13.701km2. El seu nom li va ser otorgat per la ciutat de Guayaquil, la qual és la més gran que se situa en la seua regió. La seua profunditat varia des dels 65 metros cap al suroest de la Illa Santa Clara, 95 metros cap al noroest de la mateixa, 14 i 3 metros front a Guayaquil o inclús 183 metros de profunditat. Les vores són baixes i generalment pantanosas.[1][2]

En el golf de Guayaquil es troben vàries illas i alguns illots. Pel costat equatorià algunes de les més conegudes són: L'Illa Puná, que els espanyols en el XVI, la varen nomenar com Santiago, i que és la més gran, en 920 km². A 10 km d'ella es troba l'Illa Santa Clara, cridada també illa del Mort o illa del Amortajado. En l'Estero Salat, que travessa la Ciutat de Guayaquil, es troba la famosa Illa Trinitaria. Pel costat peruà es troben les illes Correja, Matapalo i Roncal, entre atres illes.

Illes del golf de Guayaquil

Gravat del golf de Guayaquil.

El golf de Guayaquil conta en les següents illes:[3]

Referències