Idioma ligur
El idioma ligur o genovés (llengua ligure o zeneize) és una llengua romanç que consistix en una continuïtat de dialectes parlats en Ligúria i en el sur de Piemont, en l'Itàlia nort-occidental, aixina com en zones específiques de Sardenya i Còrsega, en la costa suroriental de França (en el districte de Niza, per eixemple en els dialectes nizardo, mentonasco i brigasco), en el Principat de Mónaco (monegasc) i en comunitats ligures presents en varis països d'Amèrica (sobretot en Buenos Aires i Montevideo) i Austràlia. La continuïtat dialectal ligur forma part del grup de llengües del nort d'Itàlia conegudes com galoitálicas.
El dialecte genovés és el més destacat, que es parla en Gènova. El monegasc és la variant parlada en Mónaco.
És parlat per unes 508 300 persones en Ligúria i unes 8 200 persones en Mónaco.cita requerida
El ligur no deu confondre's en l'antic ligur, ya extint.
Dialectes
Els dialectes més importants del ligur són:
- Bonifacino (en Bonifacio, Còrsega)
- Brigasco (en La Brigue, districte de Niza i Briga Alta, Piemont)
- Genovés (en la província de Gènova, Ligúria)
- Intelelio (en la província d'Imperia, Ligúria)
- Monegasc (en Mónaco)
- Novéize o Oltregiogo (en Val Borbera i Novi Ligure, Piemont)
- Royasco (en la vall de l'Alt Roya, entre Itàlia i França)
- Spezzino (en la província de la Spezia, Ligúria)
- Tabarchino (en Calasetta i Carloforte, Sardenya)
- Tendasco (en Tende, districte de Niza)
Fonologia
Consonante
| Labial | Dental/ Alveolar |
Post- alveolar |
Palatal | Velar | |
|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | [p] | [t] | c | k | |
| [b] | [d] | [ɡ] | |||
| Africada | [t͡ʃ] | ||||
| [d͡ʒ] | |||||
| Fricativa | [f] | [s] | [ʃ] | ||
| [v] | [z] | [ʒ] | |||
| Nassal | [m] | [n] | [ɲ] | [ŋ] | |
| Lateral | [r] | ||||
| Aproximante | [l] | [j] | [w] |
Les semivocals apareixen com alòfons de /i/ i /o/, aixina com en diftoncs. /o/ es realisa com una semivocal [w] despuix d'una consonant, o abans d'una vocal (és dir, poeivan [pwejvaŋ]), aixina com despuix de /k/, quan la seqüència s'escriu ⟨qu⟩.
Vocals
| Anterior | Central | Posterior | ||
|---|---|---|---|---|
| Tancada | [i iː] | [i iː] | [o oː] | |
| Mija | [i iː] | [ø øː] | ||
| [ɛ ɛː] | [ɔ ɔː] | |||
| Oberta | [a aː] | |||
Els sons diftoncs inclouen ⟨ei⟩ [ej] i ⟨òu⟩ [ɔw].
Alfabet
L'alfabet ligur, derivat del llatí, té:
- 7 vocals: a, i, i, ò (AFI: [ɔ]), o [o], o [i], æ [ɛ], ademés del grup eu [ø].
- 18 consonant: b, c, ç, d, f, g, h, l, m, n, ñ, p, q, r, s, t, v, x, z.
Utilisa la diéresis (¨), el circunflejo (^), els accents agut (´) i greu (') en la majoria de les vocals quan se seguixen les pautes de la pronunciació completa en l'ortografia oficial. També utilisa la c-cedilla (ç) com el francés, l'occità, el català, el castellà antic, l'aragonés en la grafia SLA, o el portugués.
Estatus
El govern italià no considera el ligur una llengua, sino un dialecte. Per lo tant, no està protegit per la llei. Històricament, el genovés (el dialecte parlat en la província de Gènova) és la koiné escrita, pel seu paper semioficial com a llengua de la República de Gènova, la seua importància tradicional en el comerç i la seua vasta lliteratura.[1]
De la mateixa manera que unes atres llengües regionals d'Itàlia, l'ús del ligur i els seus dialectes està en ràpit decliu. iSTAT (el Servici Central d'Estadística d'Itàlia) afirma que en 2012, solament el 9% de la població usava un idioma distint de l'italià estàndart en amics i familiars, lo que disminuïx a l'1,8% en desconeguts. Ademés, segons ISTAT, les llengües regionals són parlades en major freqüència per persones sense educació i vells, sobretot en zones rurals. Ligúria no és una excepció. Es pot supondre raonablement que la piràmide d'edat està fortament biaixada cap als vells que varen nàixer abans de la Segona Guerra Mundial, en un domini que s'acosta ràpidament a zero per a les generacions més noves. En comparació a atres llengües regionals d'Itàlia, el ligur ha experimentat un decliu significativament menor, lo que podria haver segut una conseqüència del seu estatus o del decliu primerenc que va experimentar en el passat. La llengua en sí és preservada activament per varis grups.[2]
Vore també
Referències
- ↑ «Ligurian – CIDLeS» (en en-us). Consultat el 2023-12-04.
- ↑ «L'us della lingua italiana, dei dialetti i vaig donar atre lingue in Itàlia» (en it). Istituto Nazionale vaig donar Statistica (2018-03-09). Archivat des de l'original, el 2018-08-23. Consultat el 2018-08-22.
Enllaços externs
[[:|{{{2}}}]]
- GENOVES. com. ar - Antiga web bilingüe dedicada a la llengua i cultura de Ligúria
- Zeneize: Grafia Oficial i Alfabet (en genovés)
- Genovés/Ligur en Ethnologue. com (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma ligur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.