Idioma tartésico

Idioma tartésico

El idioma tartésico o més explícitament idioma de les esteles del suroest és com es denomina a la llengua o llengües que apareixen en les inscripcions en escritura tartésica (o escritura del suroest) trobades en el sur de Portugal (Algarve i Baixo Alentejo), en el Guadiana mig (en Extremadura) i en el Baix Guadalquivir.

En la zona nuclear tartesia la seua documentació és exigua, per lo que s'ha discutit si esta escritura es correspon efectivament en la llengua de la civilisació de Tarteso o si es tracta d'una llengua perifèrica a lo tartesio. Per això, molts historiadors s'han decantat per una denominació diferent per a la llengua d'estes esteles: sudlusitana (Schmoll, Rodríguez Ramos, i fins fa poc també Untermann), ya que els texts no apareixen en zona considerada tartésica (que estaria entre Huelva i la vall del Guadalquivir). Per una atra part, la denominació sudlusitana té l'inconvenient de prestar-se a confusió donant a entendre l'idea d'una relació en la llengua lusitana. Atres noms serien bástulo-turdetana (Gómez-Moreno), del Suroest (Maluquer de Malnoms), de l'Algarve (De Hoz) i més atinadamente cynética o llengua dels Cynetes o Conios (Koch).

Els turdetanos d'época romana són considerats els hereus de la cultura tartésica, i possiblement el terme turd-etano siga una variant tardana de tart-essio. Estrabón els menciona com "els més cults dels íberos i que tenen escritura i escrits d'uns 6000 anys".

Història

No se sap encara quàn va sorgir o quàn va aplegar al Suroest de la península la llengua tartésica. En el cas de que es demostrara que la llengua de les esteles epigràfiques del Suroest (esteles cynéticas o conias) és la mateixa que va ser usada pels tartesios, caldria apuntar que esta només apareix en una série d'esteles la datació de les quals és poc clara, pero que correspondria, a lo manco, als sigles VII/VI a el V; mentres que hi ha discrepància sobre si l'escritura/llengua de la ceca de Salacia (Alcàsser do Ix, Portugal) de cap al 200 a. C. correspon realment a la llengua de les esteles, encara que la transcripció de la ceca permet reconéixer un significatiu final en "-ipon".

Tampoc es coneix en exactitut quàn es deixaria de parlar la llengua tartesia, pero es pot supondre que, de la mateixa manera que en el restant del sur peninsular, l'aculturación causada pels romans seria relativament ràpida en produir-se la reorganisació administrativa en províncies i les colonisació llatines, despuix de les derrotes militars de les anteriors jerarquia de poder.

Antroponimia i toponímia

Extensió aproximada de l'àrea baix influència tartésica. En l'àrea abunden les ciutats en noms que contenen -uba (Corduba, Onuba, Ossonoba) o -ipo (Olissipo, Iponuba) i traces diferents al ibero com a consonants geminadas (ss) i diferenciació de P i B.

Ademés del testimoni de les inscripcions anomenades tartesias, existix informació adicional derivada dels noms propis mencionats en texts principalment greco-llatins. Aixina tenim antropónimos relacionats explícitament en el regne de Tartessos i antropónimos indígenes coneguts en la regió en época romana.

Dels antropónimos clarament vinculats al regne de Tartessos es coneix molt poc, encara que alguna interpretació és interessant. S'ha indicat que el nom del rei Arganthonios, del regne del qual es diu que era opulento en argent, coincidix en el terme celta per a argent argantom, de modo que seria, lliteralment, el de l'argent; també s'ha sugerit que el rei mític Gárgoris, podria entendre's en celta gal com un gargo-rix "rei feroç" / "rei terrible". Estes interpretacions coincidirien en la llínea d'els qui consideren que la llengua de les esteles tartesias seria cèltica. Per un atre costat, del propi nom de Tartessos s'ha senyalat la presència del sufix típic en térmens egeos pre-grecs -essos. No obstant, com ha senyalat Jürgen Untermann, no pot descartar-se que uns noms indígenes diferents hagen segut deformats pels grecs, segons seqüències que els eren familiars.

Del testimoni de la zona andalusa d'época romana, Untermann ha demostrat que la península ibèrica es dividix en tres regions segons els térmens usats per als noms de ciutats: uns són els íberos en iltiŕ- (bàsicament en la zona mediterrànea), uns atres són els celtes en -briga, mentres que en el sector del Baix Guadalquivir predominen uns topònims que es poden trobar des de Lisboa a Màlaga i que presenten el formante -ipa/-ipo/-ippo, tal com veem en Oliss-ippo (Lisboa) i en uns atres com Baes-ippo, Il-ipa, Ipo-lca i uns atres en el sufix -oba/-uba, com en On-oba (Huelva), Cord-uba (Còrdova), Ipo-noba, Maen-oba, Ob-ulco o Osson-oba. Estos topònims són índex d'un estrat llingüístic sense determinar, i no hi ha indicis de que es tracte de la mateixa llengua usada en les esteles del suroest o cynetas ni de que siga la mateixa llengua natural usada en les ciutats del territori de Tartessos, encara que la seua dispersió geogràfica permet considerar dita possibilitat, ya siga com a llengua tartesia o com a llengua turdetana.

Vore també

• Llengües paleohispánicas
• Prehistòria en la península ibèrica
• Fenicios

Bibliografia

• Schmoll, U. (1961) : Die sudlusitanischen Inschriften Wiesbaden.
• Correja, J. A. (1989): "Possibles antropónimos en les inscripcions en escritura de el S.O. (o Tartesia)" Veleia 6, pp.243-252.
• Correja, J.A. (1996): "L'epigrafia del Suroest. Estat de la qüestió" en Villar i D'Encarnaçao (eds) L'Hispania Prerromana Salamanca, pp. 65-76.
• Untermann, J. (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV. Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften. Wiesbaden.
• Untermann, J. (2000): "Llengües i escritures entorn a Tartessos" en ARGANTONIO. Rei de Tartessos (catàlec de l'exposició), Madrit, pp. 69-77.
• Rodríguez Ramos, J. (2000): "La llectura de les inscripcions sudlusitano-tartesias" Faventia 22/1, pp. 21-48. Consultable en [1]
• Rodríguez Ramos, J. (2002): "Les inscripcions sudlusitano-tartesias: la seua funció, llengua i context socioeconòmic" Complutum 13, pp. 85-95.