Llengües paleohispánicas

Archiu:Prehispanic languages.gif

Distribució de topònims ili- / -briga i principals troballes d'inscripcions.
Pobles paleohispánicos
A1-A2: Aquitanos / C1: Galaicos / C2b: Brácaros / C3: Càntabres / C4: Astures / C5: Vacceos / C6: Turmogos / C7: Caristios / C8: Várdulos / C9: Berones / C10: Pelendones / C11: Belos / C12: Lusones / C13: Titos / C14: Olcades / C15: Arevacos / C16: Carpetanos / C17: Vetones / C18-C19: Cèltics / C20: Conios / L1: Lusitanos / I1: Ceretanos / I2: Ilergetes / I3: Lacetanos / I4: Indigetes / I5: Layetanos / I6: Ilercavones / I7: Sedetanos / I8: Edetanos / I9: Contestanos / I10: Oretanos / I11: Bastetanos / I12: Turdetanos / G21: Gals / G1: Grecs / P1: Fenicios/Cartagineses / B1: Bereberes.

Archiu:Mapa llengües paleohispàniques-es.svg

Les llengües paleohispánicas d'acort en els llímits inferidos de les troballes d'inscripcions.

Es diuen llengües paleohispánicas a les llengües indígenes parlades en la península ibèrica abans de l'arribada dels romans. És controvertit l'us del terme "indígenes", ya que no es coneix l'orige d'algunes d'estes llengües i unes atres són indoeuropeas, pero delimita el grup de llengües tractat front al fenicio, al grec i naturalment front al llatí.

Molt provablement, la majoria de les llengües paleohispánicas varen desaparéixer sense deixar rastre, pero d'algunes s'han conservat inscripcions en escritures paleohispánicas i en alfabet llatí que es daten com a mínim des de el V, potser des de el VII, fins a finals de el I o principis de el I Estes llengües es denominen llengües en ruïnes o residuals (en alemà Restsprachen o Trümmersprachen) com l'etrusc, el nurago, el ligur prerromano i el rético, entre unes atres.

Llengües documentades

Les llengües paleohispánicas de les que es coneixen texts escrits són:

• l'ibèric, provablement la llengua vernàcula dels pobles que habitaven el territori ibèric d'acort en l'opinió de la major part dels investigadors, encara que para uns atres seria una lingua franca de l'àrea ibera.
• El celtibérico és l'única llengua del grup de llengües hispà-cèltiques documentada directament per mig d'inscripcions en la pròpia llengua, no obstant, s'han trobat deónimos i antropónimos procedents del galaico continguts en inscripcions en llatí.
• El lusitano, que pot identificar-se o no com una llengua hispà-cèltica, pero que és indubtablement indoeuropea.
• El tartésico (també coneguda com sudlusitana suroccidental o del suroest), de difícil classificació, no podent-se establir en certea si es tractava d'una llengua indoeuropea o preindoeuropea.

Llengües indirectament conegudes

Unes atres només es coneixen a través de topònims, antropónimos i teónimos coneguts a través de les fonts gregues i romanes o d'inscripcions en llengua llatina:

• l'aquitano, relacionat en el protoeuskera o vasc arcaic.

• Les llengües celtes diferents del celtíbero, entre elles el celta galaico, l'astur i el càntabre. Atres autors sostenen que l'evidència disponible permet parlar de llengües indoeuropeas no cèltiques en l'oest de la península. Clarament la llengua lusitana és d'este tipo, i segons pareix atres grups, com els vetones (vettones) o els galaicos (callaeci), podrien igualment haver parlat llengües indoeuropeas no celtes.
• l'antic europeu.

Vore també

• Idiomes d'Espanya
• Idiomes de Portugal

Referències

Bibliografia

• Albertos Firmat, María Lourdes, "Llengües primitives de la península ibèrica" en Bolletí de l'institució “Sancho el Sabio“, tom XVII, 1973.
• Correja, José Antonio (1994): «La llengua ibèrica», Revista espanyola de llingüística 24, 2, pp. 263-287.
• Jordán, Carlos (2004): Celtibérico: llengua, escritura, epigrafia, Prenses De l'Universitat De Saragossa, ISBN 84-16515-67-0
• Hoz, Javier de (1995): «Tartesio, fenicio i cèltic, 25 anys despuix», Tartessos 25 anys despuix, pp. 591-607.
• Rodríguez Ramos, Jesús (2004): Anàlisis d'Epigrafia Íbera, Vitòria-Gasteiz, ISBN 84-8373-678-0
• Untermann, Jürgen : Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden. (1975): I Die Münzlegenden. (1980): II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht. (1990): III Die iberischen Inschriften aus Spanien. (1997): IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften.
• Sinner, Alejandro, Velaza, Javier (eds.)(2019): Palaeohispanic Languages and Epigraphies, Oxford University Press, Oxford, ISBN 9780198790822
• Velaza, Javier (1996): Epigrafia i llengua ibèriques, Arc Llibres, Barcelona, 84-7635-196-8
• Villar, Francisco, Els indoeuropeos i els orígens d'Europa, Editorial Gredos, Madrit, 1991, ISBN 84-249-1471-6

Enllaços externs

• Epigrafia ibèrica per Jesús Rodríguez Ramos
• Mapa detallat dels pobles prerromanos de L. Fraga de Silva [2] archivat en Wayback Machine.
• Mapa dels pobles prerromanos d'Iberia (circa 200 AC)
• Llengües paleohispánicas no indoeuropeas. Pàgina personal d'Eduardo Orduña Aznar