Escritures paleohispánicas

Les escritures paleohispánicas són els sistemes d'escritura que varen ser creats en la península ibèrica ans que l'alfabet llatí es convertira en el sistema d'escritura dominant. Estes escritures es varen usar en seguritat, com a mínim, des de el V a. C. (potser des del s. VII a. C. segons algunes hipòtesis), fins a finals de el I d. C. o principis del s. II d. C. i varen anar el principal vehícul d'expressió de les llengües paleohispánicas.

Llevat l'alfabet greco-ibèric, que és una adaptació del alfabet grec jónico, el restant d'escritures paleohispánicas compartixen una característica tipològica distintiva: presenten signes en valor silàbic per a les oclusivas, i signes en valor alfabètic per al restant de consonante i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escritura, no és ni un alfabet ni un silabario, sino una escritura mixta que s'identifica normalment com semisilabario.

Les escritures paleohispánicas es poden agrupar en dos grans grups, meridional i nort-oriental, ya que, encara que abdós grups utilisen un repertori de signes similar, es diferencien clarament pels valors que els signes representen.

Sobre el seu orige no hi ha consens: per a alguns investigadors, el seu orige està directa i únicament vinculat al alfabet fenicio, mentres que per a uns atres en la seua creació també hauria influït l'alfabet grec i el silabario chiprà. Els treballs de Joan Maluquer de Malnoms en 1968 varen descobrir l'existència de dos modalitats, dual i no dual en l'escritura ibèrica nororiental. Posteriorment, en 2010, Joan Ferrer va propondre l'existència d'eixa característica també en l'escritura suroriental, lo que podria ser cert per al plom I de la Bastida i el plom I de la Carència.

Signarios nort-orientals

Les inscripcions que usen els signarios nort-orientals (escritura celtibérica i escritura ibèrica nororiental) han aparegut fonamentalment en el quadrant nort-oriental de la península ibèrica, representen el 95% del total conservat i molt majoritàriament s'escriuen d'esquerra a dreta:

• 
  Nororiental (o llevantí). Versió dual. Adaptat de Ferrer i Jané, 2005.
• 
  Nororiental no dual.
• 
  Celtibérico occidental. Adaptat de Ferrer i Jané, 2005.
• Erro al crear miniatura:
  Celtibérico oriental.

Inscripcions

Celtibérico

• Bronze de Botorrita, el text paleohispánico més extens
• Bronze de Luzaga, text de 123 signes en un tractat de hospitalitat
• Bronze de Novallas, conserva onze llínees i unes 40 paraules

Tesera de Sasamón, en forma de cavall i escrita per abdós costats

Ibèric nort-oriental

• Plome I de Ullastret, tipo dual, 6 llínees per una cara i una atra llínea per la cara B, datat a el IV a. C.
• Plom de Xàvea, tipo dual, 6 llínees, casi 200 signes
• Plom de Pujol, tipo dual; va ser el primer text nort-oriental sobre plom en ser descobert, en 1851

Plom de Sant Miguel de Llíria, tipo dual, Tosal de Sant Miguel

• Plome de Palamós (C.4.1), tipo dual, text de 7 llínees
• Plom V dels Villares (V.07.01), tipo dual, dos cares

Estela de Sinarcas, tipo dual Estela de Santa Perpètua de la Moguda, tipo no dual, 7 llínees

• Esteles de Badalona, tres esteles funeràries en inscripcions
• Làpida de l'Iglesuela del Cid, una de les primeres inscripcions no monetàries trobades, en 1610
• Arquitrau de Sagunt (F.11.8), un possible document bilingüe, encara que es discutix que lo siga
• Got dels lletrers de Llíria (F.13.3), tipo dual, diversos texts sobre ceràmica
• Carta de plom de Tivisa, dos mensages de 74 i 60 caràcters

Ploms de La Punta d'Orleyl Plom d'Empúries, escrit per abdós costats, en el destinatari Katulatien, C. 1. 24

• Gerra de la Joncosa, un dels texts més extensos sobre ceràmica, en 350 caràcters

Mosaic de Caminreal, La Caritat, Terol, referit a Likine Mosaic d'Andelos, Navarra, també referit a Likine

• Mà de Irulegui, Navarra
• Inscripció de Lanz, Navarra

Signarios meridionals

Les inscripcions que usen els signarios meridionals (escritura del suroest i escritura ibèrica suroriental, als que s'ha propost afegir una tercera escritura turdetana o bástulo-turdetana) han aparegut fonamentalment en la mitat sur de la península ibèrica, representen el 5% del total conservat i molt majoritàriament s'escriuen de dreta a esquerra:

• Tartésico (o sudoccidental) Proposta, adaptat de Rodríguez Ramos, 2000. En roig els signes d'identificació discutible.
  Tartésico (o sudoccidental)
  Proposta, adaptat de Rodríguez Ramos, 2000. En roig els signes d'identificació discutible.
• Suroriental Proposta, adaptat de Correja, 2004. En roig els signes d'identificació discutible.
  Suroriental
  Proposta, adaptat de Correja, 2004. En roig els signes d'identificació discutible.
• Signario de Espanca (Castro Vert)
  Signario de Espanca (Castro Vert)

Inscripcions

Suroccidental (tartésico)

• Estela VI de Fonte Velha (Bensafrim, Portugal)

Estela de Abóbada, S65, pot relacionar-se en les esteles de guerrer

• Estela de Taules do Castelinho, un dels texts més llarcs
• Abecedari de Espanca, pot relacionar-se en l'escritura tartésica. Es tracta d'un alfabet en pissarra de 27 signes

Tablilla d'El Turuñuelo.

Ibèric suroriental

• Plom I de la Bastida (G.7.2), tipo dual, rectangular, dos cares i una d'elles tachada. L'inscripció meridional més llarga.
• Plom I de la Carència, tipo dual, una de les inscripcions més llargues

Plom VI de la Bastida (G.7.5), tipo dual, forma sinuosa, i dos cares en dos llínees Plats d'ofrenes del Tesor de Abengibre

Turdetano

• Plom de Gádor, el primer plom meridional en ser descobert, trobat en 1862

Plom dels Allozos, turdetano, conté dualidades en ba Plom d'Alcolea del Riu

Bibliografia

• Correja, José Antonio (2004): «Els semisilabarios ibèrics: algunes qüestions», ELEA 4, pp. 75-98.
• Correja, José Antonio (2005): «De l'alfabet fenicio al semisilabario paleohispánico», Palaeohispanica 5, pp.137-154. (no funciona en 2017)(funciona en 2026)
• Ferrer i Jané, Joan (2005): «Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica dels oclusives sordes i sonores», Palaeohispanica 5, pp. 957-982.
• Hoz, Javier de (2005): «La recepció de l'escritura en Hispania com a fenomen orientalizante», Anexos de l'Archiu Espanyol d'Arqueologia XXXV, pp. 363-380.
• Rodríguez Ramos, Jesús (2000): «La llectura de les inscripcions sudlusitano-tartesias», Faventia 22/1, pp. 21-48.
• Rodríguez Ramos, Jesús (2004): Anàlisis d'epigrafia íbera, Vitòria-Gasteiz, ISBN 84-8373-678-0
• Untermann, Jürgen : Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden. (1975): I Die Münzlegenden. (1980): II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht. (1990): III Die iberischen Inschriften aus Spanien. (1997): IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften.
• Velaza, Javier (2004): «L'escritura en la península ibèrica antiga», L'escritura i el llibre en l'antiguetat, Madrit, pp. 95-114.