Got dels lletrers
El got dels lletrers, got escrit, got de les lletres, o Llíria XL, és un dels gots de Llíria, eixemples de ceràmica ibèrica trobats en les ruïnes de l'antiga ciutat d'Edeta (capital dels edetanos), que té la particularitat de portar vàries inscripcions en escritura ibèrica nororiental, tipo dual, i figures de ginets, havent segut datat circa 210-180 a. C.[1]
Ha segut denominat com el més famós dels gots de Llíria.[2] El seu còdic en el catàlec de Jürgen Untermann és F.13.3, i en el catàlec Hesperia és V.06.008.[3]
Característiques
Es tracta d'una tinaja en un diàmetro màxim de 26'7 cm. La decoració de la peça està formada per una cenefa superior, en la part principal mija i inferior ocupada per una escena en les figures de cinc ginets a cavall i dos hòmens a peu.[1]
Texts
Els fragmentaris texts íberos conservats sobre la peça ceràmica, un total de 16, estan disposts junt a les pintures que decoren el recipient,[1] adaptant-se als espais lliures que deixen estes.
Els breus texts anexos als ginets i cavalls han segut interpretats com possiblement identificant-los i glossant les seues accions.
Aixina per eixemple un text en vertical front a un dels cavalls es llig (Untermann):
- elbebebebeber
- tibiserbaśtibaa
En el mateix, el terme 'elbebebebeber' (en cinc sílabes 'be' repetides de forma consecutiva) s'interpreta com una onomatopeya representant el relinchar del cavall. Davant el cap d'un segon cavall apareix el terme 'beure'; la seua presència en abdós casos reforçaria la seua llectura com la reproducció dels relinchos dels ensellaments.[1]
El text més llarc dels existents sobre el got, una llínea disposta horisontalment per baix d'una de les bandes ornamentals, podria, segons Luis Silgo, correspondre en un fragment lliterari, proponent la possible identificació de quatre versículs heptasílabos:[4]
- [...]
- baserte bonantite
- nybaŕet bortebara
- kaŕesir et ekiar
- banite kaŕ[esir...]
- [...]
Monograma
Pintat en la superfície es troba un monograma circular compost per huit caràcters íberos ('kaŕko-elole'), que ha segut posat en relació en un motiu geomètric de sis radis present en el cridat cálato de la dòna ginet (F.13.5),[5] també de Llíria, que no obstant no es considera que continga text. En 2018 Joan Ferrer va relacionar el monograma en dos inscripcions molt similars localisades en l'Abric del Tarragón, entre els térmens de Villar de l'Arquebisbe i Llosa del Bisbe.[6] En elles apareixen els texts 'kauŕko-beŕole' i 'kauko-beŕole', sent para Ferrer tres variacions referides a la mateixa expressió o fòrmula:
| (Llíria) kargo-elole (Beltrán 1968) kaŕko-elolé (Ferrer 2013) kaŕko-ekiole (López 2016) | ||||
| (Tarragón 12) kauŕko-etŕole (Silgo i Perona 2012) kauŕgo-beřolé (Ferrer 2018) | ||||
| (Tarragón 13) kauko-etŕole (Silgo i Perona 2012) kaugo-beřolé (Ferrer 2018) | ||||
Alguns autors han comparat 'kaŕko'/'kauŕko'/'kauko' en el terme 'kaukoŕ' llegible en tres inscripcions del santuari de Montanya Frontera (a 9 km al nort de Sagunt) i el 'kaŕko' del plom Marsal, considerant-ho un possible teónimo, que potser es trobara en la raïl del topònim Caucoliberi o Kaukoliberri (Colliure).[7]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 V.06.008 (Ficha) - Hesperia, Banc de senyes de llengües paleohispánicas, Universitat Complutense de Madrit
- ↑ de Hoz, Javier(2017).«¿Inscripcions ilustrades o imàgens en didascalias? Els gots de Llíria».Palaeohispánica.17: 37-54.
- ↑ V.06.008 (Busca) - Hesperia, Banc de senyes de llengües paleohispánicas, Universitat Complutense de Madrit
- ↑ Silgo Gauche, Luís(2009).«¿Un possible fragment lliterari ibèric en la ceràmica de Sant Miguel de Llíria (MLH F. 13.3)?».Palaeohispánica.9: 515-516.
- ↑ Productors, usuaris i usos dels gots singulars del Tossal de Sant Miquel de Llíria (Valéncia), Antonio Viscaí Estevan, 2015.
- ↑ Ferrer i Jané, Joan(2018).«Revisió de les inscripcions ibèriques rupestres de l'Abric del Tarragón (Llosa del Bisbe): primers resultats».Estudis de llengües i epigrafia antigues - ELEA.17: 221-261.
- ↑ Rodríguez Ramos, Jesús(2020).«Sobre l'identificació de deus íberos en les inscripcions».Gerión.38(1): 259-284.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vaso de los letreros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.