Onomatopeya

Onomatopeya

Onomatopeya d'una bomba.

L'onomatopeya(del grec clàssic ὀνόματος [onómatos] –genitiu de ὄνομα [ónoma], ‘nom’– i ποιΐα [poiía], ‘fer’, en llatí onomatopoeïa) és la representació d'un sò natural o d'un atre acte acústic no discursivo. Segons la Real Acadèmia Espanyola, és l'imitació del sò d'alguna cosa en el vocablo que es forma per a significar-ho o vocablo que imita o recrea el sò de la cosa o l'acció nomenada. Eixemples típics d'onomatopeyes són «bum», «clap», «pam», «ah», «bing», «clic», «pum», «cabum», «vaig ser fuiu», «ñam», etc. També poden ser casos per a referir-se a fenomens visuals com «zigzag».

Existixen onomatopeyes en tots els idiomes encara que solen diferir d'un a un atre, a voltes radicalment, ya que la majoria dels sons no es poden articular fonèticament. l'idioma japonés és possiblement la llengua més rica en onomatopeyes, ya que estes es troben incorporades en el parla quotidiana i s'utilisen tant per a descriure sons com a figures o per a enriquir accions. Existixen aixina, per eixemple, al voltant de dèsset onomatopeyes per a descriure l'acte de caminar, permetent discernir entre chicotets passos de bebé, un pas accelerat o un caminar arrastrant els peus. En la creació lliterària, l'onomatopeya busca reflectir un poc més que el sò, be per mig de paraules com en “l'esclafit de la tralla", "el borboteo d'un líquit calent" o "el chisporrotear de la llenya ardint", que ademés del sò semblen reflectir l'acció mateixa. Les onomatopeyes poden ser visuals o auditives. Les visuals, utilisades en la poesia de vanguarda des d'Apollinaire, poden amprar la metàfora gràfica o caligrama. Les auditives, empero, són les més usades en la poesia clàssica. També és una paraula formada per imitacion d'un sò, d'un soroll o inclús d'un fenomen visual, en el que també està vinculada semánticamente. Un eixemple d'onomatopeya visual és l'expressió ¡PLOP! (la qual ve acompanyada del personage caent cap a arrere), la qual ix al final de les historietes de la revista chilena Condorito. Algunes teories llingüístiques consideren les onomatopeyes com l'orige dellenguage, dient que els primers humans en parlar ho varen fer imitant els sons que parla al seu entorn.

Onomatopeyes en animals

Freqüentment, les onomatopeyes s'ampren per a descriure el sò emés per animals, variant entre distints idiomes. Alguns eixemples són els següents:

Animal	Espanyol	Asturià	Alemà	Francés	Inglés	Japonés & Hepburn		Polac	Hongarés
Au	pío pío	char	piep	cui / piou	chirp / cheep / peep / tweet	ピヨ	piyo	pi
ruc	iii-aaa, hiaaa					-	-
cavall	hiiii				neigh	ヒヒーーン	hihiiin
Porc	¡oenc, oenc! o ¡oinc, oinc!		grunz / oink	oin	oink	ブーブー	buubuu	kwik	röf
Cuervo	cra	gua	kwrah	croa	caw	力ー力ー	kaakaa		kár
Gall	quiquiriquí / cocorocó*	cacaracá	kikeriki	coco ric	cock-a-doodle-doo	コケコッコー	kokekokkoo	kukuryku / kikiriki	kukurikú
Gat	miau	mau	miau	miaou	meow	ニャー	nyaa	miau	miáu
Grill	cricrí	gri	zirp		chirp			cr
Ovella/Cabra	bee / pixe		mäh	bê	baa	メェー	pixe	pixe / bee	bee
Ànet	cua	cua	quak	coin	quack	ガーガー	gaagaa	kwak	háp
Pavo	gluglú				gobble-gobble-gobble	-	N/A
Gos	guau	güou	wau / wuff	ouah	arf / woof	ワン	wan	hau	vau
Granota	croac	cra	quaak	coa	ribbit	ゲロ	gero	kum	brekeke
Vaca	muu	mu	muh	meuh	moo	モー	moo	muu	bú

* Variant acceptada en Argentina i Chile.

Vore també

• Nom dels sons dels animals

Enllaços externs

• és la seua funció?
• Recursos Lliteraris
• Onomatopeyes animals
• Onomatopeyes d'animals en diferents idiomes