Anar al contingut

Onomatopeya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Onomatopeya
Onomatopeya d'una bomba.

L'onomatopeya[1](del grec clàssic ὀνόματος [onómatos] –genitiu de ὄνομα [ónoma], ‘nom’– i ποιΐα [poiía], ‘fer’, en llatí onomatopoeïa) és la representació d'un sò natural o d'un atre acte acústic no discursivo. Segons la Real Acadèmia Espanyola, és l'imitació del sò d'alguna cosa en el vocablo que es forma per a significar-ho o vocablo que imita o recrea el de la cosa o l'acció nomenada. Eixemples típics d'onomatopeyes són «bum», «clap», «pam», «ah», «bing», «clic», «pum», «cabum», «vaig ser fuiu», «ñam», etc. També poden ser casos per a referir-se a fenomens visuals com «zigzag».[2]

Existixen onomatopeyes en tots els idiomes encara que solen diferir d'un a un atre, a voltes radicalment, ya que la majoria dels sons no es poden articular fonèticament. l'idioma japonés és possiblement la llengua més rica en onomatopeyes, ya que estes es troben incorporades en el parla quotidiana i s'utilisen tant per a descriure sons com a figures o per a enriquir accions. Existixen aixina, per eixemple, al voltant de dèsset onomatopeyes per a descriure l'acte de caminar, permetent discernir entre chicotets passos de bebé, un pas accelerat o un caminar arrastrant els peus. En la creació lliterària, l'onomatopeya busca reflectir un poc més que el sò, be per mig de paraules com en “l'esclafit de la tralla", "el borboteo d'un líquit calent" o "el chisporrotear de la llenya ardint", que ademés del sò semblen reflectir l'acció mateixa. Les onomatopeyes poden ser visuals o auditives. Les visuals, utilisades en la poesia de vanguarda des d'Apollinaire, poden amprar la metàfora gràfica o caligrama. Les auditives, empero, són les més usades en la poesia clàssica. També és una paraula formada per imitacion d'un sò, d'un soroll o inclús d'un fenomen visual, en el que també està vinculada semánticamente. Un eixemple d'onomatopeya visual és l'expressió ¡PLOP! (la qual ve acompanyada del personage caent cap a arrere), la qual ix al final de les historietes de la revista chilena Condorito. Algunes teories llingüístiques consideren les onomatopeyes com l'orige dellenguage, dient que els primers humans en parlar ho varen fer imitant els sons que parla al seu entorn.

Onomatopeyes en animals

[editar | editar còdic]

Freqüentment, les onomatopeyes s'ampren per a descriure el sò emés per animals, variant entre distints idiomes. Alguns eixemples són els següents:

Animal Espanyol Asturià[3] Alemà Francés Inglés Japonés[4] & Hepburn Polac Hongarés
Au pío pío[5] char piep cui / piou chirp / cheep / peep / tweet ピヨ piyo pi
ruc iii-aaa, hiaaa - -
cavall hiiii neigh ヒヒーーン hihiiin
Porc ¡oenc, oenc! o ¡oinc, oinc! grunz / oink oin oink ブーブー buubuu kwik röf
Cuervo cra[6] gua kwrah croa caw 力ー力ー kaakaa kár
Gall quiquiriquí / cocorocó*[7] cacaracá kikeriki coco ric cock-a-doodle-doo コケコッコー kokekokkoo kukuryku / kikiriki kukurikú
Gat miau[8] mau miau miaou meow ニャー nyaa miau miáu
Grill cricrí[9] gri zirp chirp cr
Ovella/Cabra bee / pixe[10] mäh baa メェー pixe pixe / bee bee
Ànet cua cua quak coin quack ガーガー gaagaa kwak háp
Pavo gluglú gobble-gobble-gobble - N/A
Gos guau[11] güou wau / wuff ouah arf / woof ワン wan hau vau
Granota croac cra quaak coa ribbit ゲロ gero kum brekeke
Vaca muu[12] mu muh meuh moo モー moo muu

* Variant acceptada en Argentina i Chile.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]