Onomatopeya


L'onomatopeya[1](del grec clàssic ὀνόματος [onómatos] –genitiu de ὄνομα [ónoma], ‘nom’– i ποιΐα [poiía], ‘fer’, en llatí onomatopoeïa) és la representació d'un sò natural o d'un atre acte acústic no discursivo. Segons la Real Acadèmia Espanyola, és l'imitació del sò d'alguna cosa en el vocablo que es forma per a significar-ho o vocablo que imita o recrea el sò de la cosa o l'acció nomenada. Eixemples típics d'onomatopeyes són «bum», «clap», «pam», «ah», «bing», «clic», «pum», «cabum», «vaig ser fuiu», «ñam», etc. També poden ser casos per a referir-se a fenomens visuals com «zigzag».[2]
Existixen onomatopeyes en tots els idiomes encara que solen diferir d'un a un atre, a voltes radicalment, ya que la majoria dels sons no es poden articular fonèticament. l'idioma japonés és possiblement la llengua més rica en onomatopeyes, ya que estes es troben incorporades en el parla quotidiana i s'utilisen tant per a descriure sons com a figures o per a enriquir accions. Existixen aixina, per eixemple, al voltant de dèsset onomatopeyes per a descriure l'acte de caminar, permetent discernir entre chicotets passos de bebé, un pas accelerat o un caminar arrastrant els peus. En la creació lliterària, l'onomatopeya busca reflectir un poc més que el sò, be per mig de paraules com en “l'esclafit de la tralla", "el borboteo d'un líquit calent" o "el chisporrotear de la llenya ardint", que ademés del sò semblen reflectir l'acció mateixa. Les onomatopeyes poden ser visuals o auditives. Les visuals, utilisades en la poesia de vanguarda des d'Apollinaire, poden amprar la metàfora gràfica o caligrama. Les auditives, empero, són les més usades en la poesia clàssica. També és una paraula formada per imitacion d'un sò, d'un soroll o inclús d'un fenomen visual, en el que també està vinculada semánticamente. Un eixemple d'onomatopeya visual és l'expressió ¡PLOP! (la qual ve acompanyada del personage caent cap a arrere), la qual ix al final de les historietes de la revista chilena Condorito. Algunes teories llingüístiques consideren les onomatopeyes com l'orige dellenguage, dient que els primers humans en parlar ho varen fer imitant els sons que parla al seu entorn.
Onomatopeyes en animals
[editar | editar còdic]Freqüentment, les onomatopeyes s'ampren per a descriure el sò emés per animals, variant entre distints idiomes. Alguns eixemples són els següents:
| Animal | Espanyol | Asturià[3] | Alemà | Francés | Inglés | Japonés[4] & Hepburn | Polac | Hongarés | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Au | pío pío[5] | char | piep | cui / piou | chirp / cheep / peep / tweet | ピヨ | piyo | pi | |
| ruc | iii-aaa, hiaaa | - | - | ||||||
| cavall | hiiii | neigh | ヒヒーーン | hihiiin | |||||
| Porc | ¡oenc, oenc! o ¡oinc, oinc! | grunz / oink | oin | oink | ブーブー | buubuu | kwik | röf | |
| Cuervo | cra[6] | gua | kwrah | croa | caw | 力ー力ー | kaakaa | kár | |
| Gall | quiquiriquí / cocorocó*[7] | cacaracá | kikeriki | coco ric | cock-a-doodle-doo | コケコッコー | kokekokkoo | kukuryku / kikiriki | kukurikú |
| Gat | miau[8] | mau | miau | miaou | meow | ニャー | nyaa | miau | miáu |
| Grill | cricrí[9] | gri | zirp | chirp | cr | ||||
| Ovella/Cabra | bee / pixe[10] | mäh | bê | baa | メェー | pixe | pixe / bee | bee | |
| Ànet | cua | cua | quak | coin | quack | ガーガー | gaagaa | kwak | háp |
| Pavo | gluglú | gobble-gobble-gobble | - | N/A | |||||
| Gos | guau[11] | güou | wau / wuff | ouah | arf / woof | ワン | wan | hau | vau |
| Granota | croac | cra | quaak | coa | ribbit | ゲロ | gero | kum | brekeke |
| Vaca | muu[12] | mu | muh | meuh | moo | モー | moo | muu | bú |
* Variant acceptada en Argentina i Chile.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, en Perseus, veu ὀνοματοποιία
- ↑ Real Acadèmia Espanyola - Definició d'onomatopeya Consultat el 14 de març de 2012
- ↑ http://www.academiadellingua.com/diccionariu/index.php
- ↑ 擬声語 (giseigo)
- ↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?type=3&val=pio&val_aux=&origen=RAE
- ↑ «CRASCITAR». apps. raer. és. Consultat el 2023-06-07.
- ↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?type=3&val=quiquiriqu%ED&val_aux=&origen=RAE
- ↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?type=3&val=miau&val_aux=&origen=RAE
- ↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?type=3&val=cricr%ED&val_aux=&origen=RAE
- ↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?type=3&val=be&val_aux=&origen=RAE
- ↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?type=3&val=guau&val_aux=&origen=RAE
- ↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?type=3&val=mu&val_aux=&origen=RAE
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- és la seua funció?
- Recursos Lliteraris
- Onomatopeyes animals
- Onomatopeyes d'animals en diferents idiomes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Onomatopeya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.