Edeta

Edeta va ser una ciutat ibèrica, capital de l'Edetania. Se situava en un allargat montícul de 200 m s. n. m. d'altura mija a uns 500 m de l'actual núcleu històric de Llíria (Valéncia, Espanya). Sertorio la va destruir en l'any 76 a. C., raó per la que la població es reinstaló en la vall formant una nova ciutat d'estil plenament romà que va tindre el seu esplendor en els sigles I i II i que va ser, segons Plinio el Vell un municipium de dret llatí. L'actual jaciment arqueològic de la ciutat ibèrica rep el nom de Cerro o Tosal de Sant Miguel, nom modern del cerro en el que està situat. De la ciutat romana es conserven, ademés de diverses troballes menors, dos mausoleus (l'enclavament carix de necròpolis pròpiament dita) i el complex del Santuari i Termes de Mura, de 3600 m² d'extensió. Abdós estan actualment integrats en el caixco urbà de la ciutat.

Història

Erro al crear miniatura:

Ruïnes de la ciutat de Edeta, fotografia de 2015.

L'emplaçament és molt estratègic, ya que domina una gran zona de la planura valenciana, i va ser ocupat per primera volta ya en l'Edat del Bronze. En temps ibèrics tot el cerro i les seues ales varen ser solar d'una gran ciutat, identificada en Edeta, capital de l'Edetania que, segons Ptolomeo, va ser coneguda també en el nom de Leiría. Les primeres investigacions professionals les va portar a terme el Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de Valéncia en 1933. En diverses campanyes es varen posar al descobert 131 habitacions, diverses escales, calleja, etc. aixina com un extraordinari conjunt de gots ceràmics decorats en escenes pintades sobre dansa, tauromaquia, naumaquia i peixca, entre uns atres. Es varen trobar també numerosos lletrers en idioma ibero, monedes, objectes d'adorn i armes. El poblament del cerro s'interromp l'any 76 a. C. despuix de la seua destrucció per Quint Sertorio, moment en que es comença a construir la ciutat de la planura.

El terme Lauro es referix, casi sense lloc a dubtes, a la ciutat romana construïda en el pla despuix de les guerres sertorianas, i de la que queden, com a mostres del seu esplendor, els dos mausoleus romans i les termes de Mura. Els mausoleus consistixen en dos edificis situats originalment en l'entrada septentrional de la ciutat romana. El primer edifici, de planta rectangular i forma d'arc, tenia la frontera decorada en pilastres acanalades i davant ell es conserva una inscripció en tabula ansata. El segon pertany als sepulcros turriformes i en el seu interior es conserva una llosa en orifici central per a les libacióés baix la qual es trobaven els restants carbonizados del difunt. El conjunt constituïx una de les millors mostres de l'arquitectura funerària d'Hispania i ha segut declarat BIC. El Santuari i Termes de Mura és un jaciment de 3600 m² es va construir en el I, provablement promogut per Marco Cornelio Nigrino, i constituïx un dels complexos religiosos i curativos més monumentals d'Hispania. El temple, d'estil grec, està rodejat per un recint tancat de planta llaugerament trapezoidal i inclou una aedicula. El conjunt termal s'enquadra dins de l'estil pompeyano i consistix en dos grans edificis, el major masculí i el menor femení, separats entre sí i articulats entorn a una palestra, encara que l'accés es feya per mig d'una basilica thermarum, ya que a la palestra només tenien accés els hòmens. Les dos termes es componen de apodyterium (vestuari), frigidarium (sala freda), tepidarium (sala tébea) i caldarium (sala calenta) i conten en el seu propi praefurnium (forn). La part masculina contava en una piscina freda en un cantó de la palestra i la femenina en una piscina coberta. El conjunt, que conserva en molt bon estat gran part del paviment original i de les conducció d'aire calent, és un dels principals jaciments romans de la Comunitat Valenciana. Durant l'época bizantina i visigoda la ciutat queda pràcticament despoblada mentres que el santuari i les termes es reconvertixen en un monasteri cristià, que s'abandona definitivament cap a finals de el VII.

Troballes

Un gran número de ceràmiques en representacions pictòriques han segut descobertes en el lloc, entre elles el got dels lletrers, el got dels guerrers, el got de la batalla naval, el got de la doma i el cálato de la dansa. La gran majoria dels materials trobats en els jaciments s'exponen en el Museu de Prehistòria de Valéncia, encara que una chicoteta part s'expon en el MALL (Museu Arqueològic de Llíria).