Anar al contingut

Tabula ansata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tabulae ansatae del Santuari de Isis i de la Magna Mater en Magúncia.
Erro al crear miniatura:
Tabula ansata en inscripció votiva a Némesis s. II-III. Museu Arqueològic de Sevilla.
Erro al crear miniatura:
Tabula ansata en un escut d'un soldat en la metopa XXIV del Tropaeum Traiani.

Una tabula ansata o tabella ansata (llatí per a "tablilla o cartela en torres", plural tabulae ansatae o tabellae ansatae) és un element d'arquitectura i ornamentació que consistix en un tauler rectangular o cartela que els seus dos costats estan flanquejats per torres en forma de coa de milano.[1]

La tabula ansata pot ser un simple gravat en bajorrelieve o una escultura independent.

Imperi romà

[editar | editar còdic]

Va ser una forma favorita per a les tablillas votivas durant l'Imperi Romà.[2]

Les tabulae ansatae també identificaven a les unitats de soldats a on s'han trobat en les tegimenta (cobertes de cuiro) dels scuta (escuts), per eixemple en Vindonissa (Windisch, Suïssa).[3] També hi ha evidències escultòriques, com en les metopes del Tropaeum Traiani (en Adamclisi, Romania), a on es mostra que es varen usar en el mateix propòsit en els escuts.

Erro al crear miniatura:
Relleu de tabula ansata en la tomba de Carlos IV de Maine atribuïda a Francesco Laurana, en la catedral de li Mans.

Era Moderna

[editar | editar còdic]

Les ___protected_title_8___ han segut utilisats per artistes moderns ya des de el XV, com es mostra en la tomba de Carlos IV de Maine atribuïda a Francesco Laurana, en la catedral de li Mans.[4]

l'Estàtua de la Llibertat sosté una d'estes taules ansatas en l'inscripció en números romans de el "4 de juliol de 1776".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2007) Roman art from the Louvre, Hudson Hills Press, p. 109. ISBN 1-55595-283-6.
  2. Meyer, Elizabeth A. (2004). Legitimacy and law in the Roman world: tabulae in Roman belief and practice, Cambridge University Press, p. 28. ISBN 0-521-49701-9.
  3. Vore Museu de Vindonissa [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 5 de decembre de 2017.
  4. (1995) Lord Burlington: architecture, art and life, Continuum International Publishing Group, pp. 118–120. ISBN 1-85285-094-9.


Referències

[editar | editar còdic]