Tosal de Sant Miguel
Tosal de Sant Miguel (en valencià Tossal de Sant Miquel ) és el nom que rep el jaciment arqueològic situat en el solar de l'antiga ciutat ibèrica de Edeta o Leiria, capital de l'Edetania.[1] Se situava en un allargat montícul de 200 m s. n. m. d'altura mija a uns 500 m de l'actual núcleu històric de Llíria (Valéncia) Espanya.[2] Sertorio la va destruir en l'any 76 a. C., raó per la que la població es reinstaló en la vall formant una nova ciutat d'estil plenament romà que va tindre el seu esplendor en els sigles I i II i que va ser, segons Plinio el Vell un municipium de dret llatí.[3]
Està catalogat com Be d'interés cultural de la província de Valéncia, en número d'anotació ministerial: R-I-55-0000360, i data d'anotació 5 de juliol de 1994, en la denominació de Poblat Ibèric Cerro Sant Miguel.[4][5]
Història
[editar | editar còdic]L'emplaçament és molt estratègic, ya que domina una gran zona de la planura valenciana, i va ser ocupat per primera volta ya en l'Edat del Bronze.[2] És l'únic jaciment de la comarca del Camp de Turia habitat des de el II mileni a. C.[6] En temps ibèrics tot el cerro i els seus alas varen ser solar d'una gran ciutat, identificada en Edeta, capital de l'Edetania que, segons Claudio Ptolomeo, va ser coneguda també en el nom de Leiría.[2] El seu traçat urbanístic és propi dels poblats en falda, determinat per la topografia,[7] en el que les edificacions es disponen adossades a la paret rocosa, a lo llarc de terrats artificials. L'estructura del poblat, que seguix les curves de nivell (escalons de 10 a 15 m), li dona un aspecte escalonat.[8] Açò es veu reforçat per l'estructura de les cases -empotrades a la roca-, en teulada plana, accés des dels dos nivells de carrer,[9] Entre els sigles V i inicis de el II, va ocupar una superfície de 10 a 15 hectàrees.[10] algunes tenien dos plantes.[7]
Les primeres investigacions professionals les va portar a terme el Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de Valéncia en 1933. En diverses campanyes es varen posar al descobert 131 habitacions, diverses escales, calleja, molins, forns domèstics i instrumental agrícola;[7] aixina com un extraordinari conjunt de gots ceràmics decorats en escenes pintades sobre dansa, tauromaquia, naumaquia i peixca, entre uns atres.[2] Es varen trobar també numerosos lletrers en idioma ibero, monedas, objectes d'adorn i armas.[2] El poblament del cerro s'interromp l'any 76 a. C. despuix de la destrucció de Sertorio, moment en que es comença a construir la ciutat de la planura.[1] La ciutat no va falcar moneda.[7]
La societat edetana
[editar | editar còdic]Les escenes pintades en la ceràmica trobada en el tosal, dispostes en friso i sempre en representació de varis personages, representen activitats molt concretes d'un sector de la societat: l'aristocràcia. Mostren un món lúdic, com la cacera, i el món militar, la guerra, els duels i els jocs competitius que reflectixen l'importància del cavaller. Les dames entronisades, les processons i les danses mostren el caràcter festiu i religiós d'aquelles cerimònias colectives a on sempre participen dònes que, pels seus paraments i atributs, representen dames d'alt ranc.[11]
Aixina que, la ceràmica mostra la classe privilegiada del context urbà de Edeta entre finals de el III i principis de el II, immortalisada pels artesans i artistes especialisats que treballaven al seu servici i que, com el campesinado, no apareixen reflectits en l'iconografia.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2009) «Llíria», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (2009) «Sant Miquel, cerro de», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ Escrivà, Vicent; Vidal, {{{nom2}}} (2005). Història de la ciutat (en valencià, espanyol i anglés), Llíria: M.I. Ajuntament de Llíria i Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, p. 4.
- ↑ http://www.masingenio.com/edeta/index.php?option=com_content&view=article&aneu=54:edeta-capital-del-regne&catid=38:general&Itemid=75
- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=3546
- ↑ Aranegui, 1997, p. 15.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Aranegui, 1997, p. 17.
- ↑ (2010).Sala VI de Cultura Ibèrica: Museu de Prehistòria de Valéncia.
- ↑ «MALL». AnuariosCulturales.org. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2015.
- ↑ Aranegui, 1997, pp. 16-17.
- ↑ 11,0 11,1 (2010).Sala VI de Cultura Ibèrica: Museu de Prehistòria de Valéncia.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aranegui, Carmen; Mata Parreño, Consol; Pérez Ballester, {{{nom3}}} (1997). Dames i cavallers en la ciutat ibèrica, Madrit: Càtedra. ISBN 84-376-1527-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tosal de San Miguel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.