Castellet de Bernabé
El poblat ibèric del Castellet de Bernabé és un jaciment arqueològic que es troba en la localitat de Llíria, en la província de Valéncia (Espanya), i que pertany a la cultura ibèrica.
El poblat del Castellet de Bernabé, en una superfície d'uns 1000 m², va estar habitat entre el V i el III, coincidint el final de la seua ocupació, atestat per la presència de cendres en els estrats excavats, en la consolidació del domini en el territori per part de la República romana.
Senyalat per primera volta en 1945 per Enrique Pla Ballester, el poblat ibèric del Castellet de Bernabé ocupa un altozano poc prominent assentat en les estribacions nort-occidentals de la Serra Calderona, en el parage conegut com La Concòrdia, prop del creuament de carreteres de Llíria i Casinos a Alcublas (CV-339, km 15).
Història de l'investigació
[editar | editar còdic]
Un primer sondeig a càrrec d'Helena Bonet Rosat va revelar en 1978 una cronologia del jaciment corresponent al periodo denominat Ibèric Ple i un ambient cultural decididament edetano. El pla d'excavacions sistemàtiques dels restants es va desenrollar anualment a partir de 1984 baix el patrocini del Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació Provincial de Valéncia, en l'objectiu de completar l'excavació del recint amurallado la datació de la qual havia motivat els primers sondejos.
Un pla de consolidació i entancat va ser portat a terme en 1988 pel Ministeri de Cultura en colaboració en la Generalitat Valenciana, i en 1997 els terrenys, que eren de titularitat privada, varen ser adquirits junt en els bancales circumdants per l'Ajuntament de Llíria. El pla de treballs en el Castellet de Bernabé va culminar en 2004 en una publicació interdisciplinària exhaustiva.[1]
Un poblat de carrer central
[editar | editar còdic]
Les excavacions sistemàtiques del jaciment arqueològic han descobert un poblat de carrer central, de planta pseudo-rectangular, en uns 1000 m² de superfície (uns 70 per 15 m), completament amurallado. Un camí enlosado recorre l'ala occidental del cerro fins a una porta principal de dos batientes a on s'aprecien testimonis de circulació de carros (carriladas, guardacantones).
Intramuros, una plaça de planta triangular rodejada d'espais de servicis (almazara (pla, n.º 6), forja (12), graner (7), celler (8) distribuïx la circulació cap als demés sectors de l'hàbitat: vivendes i rebosts distribuïdes a abdós costats del carrer central aixina com una residència aristocràtica de 5 habitacions que ocupa el quadrant nordest del recint (1, 2, 5, 9 i 22), i que es comunica directament en l'exterior per una segona porta de dos batientes. La seqüència estratigráfica mostra una ocupació continuada del poblat des del moment de la seua construcció en el V fins al seu abandó definitiu a finals de el III, sense dubte com a conseqüència indirecta del nou orde polític derivat de la conquista romana.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ (GUÉRIN, 2003, 388 pgs.)
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castellet de Bernabé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.