Poblat ibèric de la Senya
El Poblat ibèric de la Senya és un jaciment arqueològic d'época ibèrica situat en el terme municipal de Villar de l'Arquebisbe (Valéncia), en la comarca d'Els Serrans.[1]
És be d'interés cultural en anotació ministerial R-I-51-0012119 de data 11 de febrer de 2008.[1]
Emplaçament
[editar | editar còdic]Es troba en un pla junt a la rambla de la Senya o de la Aceña. Es tracta d'un emplaçament que ha estat dedicat a usos agrícoles des de temps molt remots,[1] com demostra l'existència del jaciment i el propi topònim aceña, que deriva de l'àrap hispànic assánya i fa referència a la provable existència d'una nòria hidràulica en la zona.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El recint amurallado ocupa uns 8000 m². Conserva la seua muralla perimetral, en molt bon estat a pesar d'estar en una zona d'us tradicionalment agrícola. És una construcció de doble parament d'uns 80 cm d'esgambi en la que es recolzen les construccions interiors. S'assenta directament sobre el terreny natural i no es documenta trinchera de fundació ni preparació alguna d'assent. Està construïda en mampuestos paralelepipédicos travats en terra i colocats regularment, mantenint cada renc horisontal.
De la mateixa manera que en atres poblats ibèrics, la muralla es compondria d'un zócalo de pedres sobre el qual assentaria un alçat d'atobons. L'altura conservada (aproximadament 1,10 m) correspon casi en la seua totalitat a eixe zócalo. En la cara interna del seu tram noroest, la muralla està composta per un llenç de mampuestos d'un metro d'altura, disposts en doble parament i en la seua cara interior s'adossa un atre llenç, de 30 cm d'esgambi, format per un basamento de pedra i un alçat d'atobons. De l'etapa de l'Ibèric Ple (sigles IV-II) hi ha evidències d'una possible gran porta d'accés, ya que en l'extrem oriental del llenç nort hi ha una zona a on s'acumula gran cantitat de solsida (pedres de tamany mijà i gran procedents de la muralla) i un àngul en grans pedres que podrien haver pertanygut a un accés del poblat. El recint no presenta torres adossades per al seu defensa, encara que la destrucció d'un tram per a la construcció de la carretera CV-396 ha impedit la confirmació d'esta característica.[1]
Història
[editar | editar còdic]El poblat va ser fundat a finals d'el VI i va ser destruït a mitan d'el II[1]
Història de l'investigació
[editar | editar còdic]Les primeres referències als restants arqueològics de la Senya apareixen en L'antiga civilisació ibèrica en el regne de Valéncia (1918), de Francesc Almarche i Vázquez, encara que en ella existix certa confusió en el propenc jaciment de la Torre, d'época romana.[3] Va ser Dumenge Fletcher qui, en els anys 40, va delimitar i va afiançar l'identificació del jaciment com a ibèric.[4] No obstant, les excavacions arqueològiques no s'iniciarien fins a 1985, a petició del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia, davant la destrucció que estava sofrint pels treballs agrícoles, que varen aplegar a afectar fins a 70 cm de profunditat. Entre 1985 i 1989 Helena Bonet va dirigir cinc campanyes d'excavació consecutives que varen traure a la llum els nivells pertanyents a les dos fases d'ocupació de l'assentament, l'Ibèric Ple i l'Ibèric Antic.[5]
Durant eixos anys, la transformació dels camps confrontants de seca a regadiu i l'ampliació d'un camí rural varen afectar molt negativament al ya de per sí mal estat de conservació del jaciment, especialment de la muralla. Per això, en 1990 es va solicitar a la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana l'autorisació per a realisar treballs de manteniment i consolidació, que es varen portar a terme entre 1990 i 1992.
En 2006, en motiu de les obres de remodelació de la carretera CV-35 en el tram Casinos (Valéncia) - Llosa del Bisbe, es va acordar delimitar i senyalisar el jaciment per a evitar la seua deterioració. No obstant, els treballs en maquinària pesada varen acabar afectant la partix nort de l'assentament, per lo que en 2008 es va realisar una nova intervenció arqueològica per a documentar les noves estructures i evaluar els danys.[2][6] De manera paralela es va iniciar el procés administratiu per a declarar el jaciment be d'interés cultural, que va ser acceptat d'oficialment en 2008.[7]
Actualment forma part de la Ruta dels Ibers de Valéncia del Museu de Prehistòria de Valéncia i de la Chafada de l'Home de Villar de l'Arquebisbe, i conta en un panel explicatiu per a la visita.
Vore també
[editar | editar còdic]- Castellet de Bernabé
- Puntal dels Llops
- Tossal de Sant Miquel
- Els Villares / Kelin
- Museu de Prehistòria de Valéncia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=4931
- ↑ 2,0 2,1 Informe preliminar.
- ↑ Scripta in Honorem. Enrique A. Llobregat Conesa.
- ↑ Comunicacions del S. I. P. al Primer Congrés Arqueològic de l'Alce.
- ↑ Memòries Arqueològiques a la Comunitat Valenciana 1984-1985.
- 253-257.
- ↑ «Reinicien les excavacions en el jaciment de la Senya». Consultat el 9 de març de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 9 de març de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poblado ibérico de la Seña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.