Puntal dels Llops
El Poblat ibèric del Puntal dels Llops és un assentament d'el V ubicat en una de les estribaciones meridionals de la Serra Calderona. Està situat en el terme municipal d'Olocau (Comunitat Valenciana, Espanya), en el cim d'un promontori a 427 m sobre el nivell de la mar i a més de 150 m sobre el pla, en àmplia visibilitat sobre el territori del Camp de Turia i el corredor del Barranc del Carraixet que dona pas al nort.
L'assentament ostenta una muralla i una torre que ho definixen com una menuda fortalea de 960 metros quadrats. Junt a atres similars va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d'Edeta (edetanos) i està considerat un dels millors eixemples d'atalaya d'época ibèrica. L'estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d'un conjunt de 17 habitacions que s'òbrin a un carrer central que recorre longitudinalmente tot l'assentament.
Història de l'investigació
[editar | editar còdic]El Puntal del Llops ya va ser catalogat a principis d'el XX pel Servici d'Investigació Prehistòrica (S. I. P.) com un despoblado eneolítico i ibèric. Va ser excavat per Helena Bonet Rosat i Consol Mata Parreño entre els anys 1978 i 1988, en el respal científic i la finançació del S. I. P. Durant estes intervencions es va documentar, ademés dels restants del poblat ibèric, un assentament previ de l'Edat del Bronze.[1]
En 1988 es va mamprendre un proyecte pioner en la Comunitat Valenciana consistent en la consolidació de les estructures de mampostería dels departaments, murallas i torre, baix la direcció del Museu de Prehistòria de Valéncia i la finançació del Ministeri de Cultura i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Des de llavors el S. I. P. porta a terme anualment llabors de manteniment i neteja de les estructures i els accessos.
El sistema defensiu
[editar | editar còdic]El poblat és fàcilment defendible per la seua ubicació, junt a un escarpe, i degut també als recints amurallados que lo circundan i a la torre, que ocupa la part més elevada del cim. Presenta una superposició de dos muralles. La muralla exterior, que defén l'entrada i delimita un espai no habitat, està construïda en grans blocs de pedra en el menut tram en que es conserva. L'interior, de menys d'un metro d'esgambi, delimitava l'àrea habitable. A ella s'adossa una gran torre quadrada de dos cossos superposts construïts en pedra travada en terra. Des d'esta torre es controlen òbviament els accessos des del nort, encara que la seua funció principal és la de ser posat de vigilància i comunicació en uns atres fortines en els que forma un ret de control i delimitació del territori. L'entrada a l'espai habitat es realisa a través d'un estret corredor en colze que discorre en àngul recte entre la paret este de la torre i el escarpe de la montanya.
L'urbanisme i la distribució interna del fortín
[editar | editar còdic]Els elements principals en l'organisació de l'assentament són la torre ya citada i el carrer que travessa el jaciment de nort a sur. Esta última és un espai de trànsit, un corredor, que servix com a distribuïdor dels espais interns, encara que els objectes i els restants de llars ací trobades indiquen que va ser també una zona en la que es varen realisar activitats quotidianes. Els 17 departaments en que es dividix el poblat es distribuïxen a abdós costats d'ella i presenten unes dimensions que oscilen entre 12 i 21 metros quadrats, en graus de conservació diferent segons les zones. Els situats a l'oest tendixen a presentar una major amplitut i el seu sol es troba entre 50 cm i 1 m per baix del nivell del carrer, a diferència dels de l'est, en sols al mateix nivell que el carrer.
Els departaments estaven separats per murs amijanadors i es varen dispondre adossats a la frontera interior de la muralla. Els fonaments de mampuestos, hui visibles, es completaven en alçats d'atobó. Totes les parets estaven lluïdes i encalades. Els sols eren de terra apisonada o endurida, encara que va haver estoras d'esparto, com la trobada en el departament 1. Els sostres eren plans a modo de terrat, construïts en un entramat de voltós i rollizos de fusta i una coberta vegetal, de cañizo o romer, que sostenia una grossa capa de terra. Les escalas de pedra conservades i adossades a algunes fronteres indiquen que varen existir pisos elevats en els departaments 1, 3, 8, 11 i 13.
Els departaments tenien portes de fusta d'un batiente que obrien cap al carrer. Se supon que algunes podrien tindre panys, també de fusta, que no s'han conservat pero que es coneixen be per les claus de ferro trobades. Estes claus són similars a les utilisades actualment en pobles de la serranía valenciana i en atres zones mediterrànees.
Els habitants i les seues activitats
[editar | editar còdic]El poblat va ser residència d'un aristócrata militar ecuestre que formava part de l'èlit social edetana al que acompanyen els seus parents i servidors. L'equip militar d'este cavaller va ser trobat en el departament 4. Es tracta del aixovar d'un ginet que comprén els arreos d'un cavall: un mòs, acicats i pasarriendas, ademés d'objectes d'adorn personal com fíbulas, hebillas i botons, entre atres elements.
El Puntal és, en conjunt, una gran unitat domèstica en la que varen viure unes 30 persones. Els departaments no equivalen a cases enteses com a vivendes unifamiliars perque les unitats domèstiques i les activitats quotidianes, culturals, artesanals i d'almagasenage estan organisades entre varis d'ells de forma complementària. Aixina, alguns són espais residencials pero uns atres no. Ademés, en tots ells es varen portar a terme activitats variades que els convertixen en espais multifuncionals.
Alguns dels habitants del poblat estaven dedicats a les llabors de vigilància i defensa pròpies d'estos fortines, pero les llabors agropecuarias, mineres i artesanals ocupaven gran part de la jornada per a tota la comunitat.
Les ferramentes agrícoles (legones, podones, hoces, astrals i azuelas), les tinajas i ánforas destinades a l'almagasenament de productes agraris i els molís revelen l'importància de l'agricultura basada en el cultiu de cereals, vinya i arbres frutals (oliveras, armelers i higueras). L'abundància de restants de cabras, ovellas i porcs nos indica que la ganaderia també era important en l'economia, be per a l'obtenció de carn, llet o productes derivats com a cuiro o llana. També abunden els restants de peces de caça consumides, principalment cérvols. Una atra font de carn varen ser els bóvidos, si ben estos no es criaven específicament per a este fi, sino com a bésties de tir, sacrificant-se al final de la seua vida útil.[1]
La mel va deure ser un recurs valorat per les seues qualitats nutritives i edulcorantes, i explotat en certa mida com indiquen les colmenas trobades en varis dels departaments, i possiblement ubicades sobre les cobertes de les cases.[1]
Les concentracions de ceràmica de cuina i vaixella de taula, els molins i les llars, i les troballes de quemaperfumes o figures de terracota en alguns dels departaments, revelen l'existència d'activitats domèstiques quotidianes tan diverses com les culinàries o les pràctiques ritualés. Destaquen per la seua calitat i rellevància les peces d'aixovar de taula de barniz negre importades d'àmbits àtics o itálicos i els pebeteros votius representant a la deesa Deméter/Tanit.
Entre les activitats artesanals destaca el teixit associat a les peses de teler que denoten l'existència de telers verticals, i a fusayolas, associades a les pràctiques d'hilado. Ademés es varen explotar minerals de l'entorn immediat de l'assentament. la metalúrgia també va ocupar, puix, un lloc important entre les activitats econòmiques del fortín, com es deduïx de la presència de lingots de ferro, i forns per a obtindre argent a partir de mineralés de plom segons el procés conegut com copelación.
El Puntal dels Llops en el marc del territori edetano
[editar | editar còdic]El territori de la ciutat d'Edeta (Tossal de Sant Miquel, Llíria) estava organisat a través d'un model jerarquizado d'organisació política, econòmica i estratègic-militar de la que varen formar part diferents núcleus habitats. Este model s'organisa entorn a la ciutat d'Edeta, núcleu principal, en un conjunt de llogarets, caserius i atres núcleus d'explotació agropecuaria del territori. Finalment, els fortines com el Puntal, són elements de defensa i control. La seua funció estratègica queda ben definida per la seua ubicació en un lloc elevat, la seua àmplia visibilitat, les seues construccions defensives i la seua conexió visual en atres assentaments similars.[2]
La destrucció del poblat
[editar | editar còdic]El Puntal se supon que va ser abandonat apresuradamente a finals d'el III o principis d'el II Incendis i solsides varen acabar per preservar tots els objectes i estructures. La destrucció del poblat es relaciona en els canvis territorials i polítics que varen portar a terme els romans durant la conquista de la península ibèrica i que en esta zona varen tindre com a conseqüència la desmembración del sistema defensiu i territorial edetano.
Visita
[editar | editar còdic]L'accés al jaciment arqueològic es realisa per un sendera que, partint de la carretera CV-25 a l'altura del cementeri d'Olocau, discorre per un espai forestal ben conservat. Existix un servici de visites guiades promogut per l'Ajuntament d'Olocau i el Museu de Prehistòria de Valéncia, es recomana contactar en els guies per a accedir al jaciment. S'ubica en terrenys del parc natural de la Serra Calderona, creat en 2002 per la Generalitat Valenciana.[3]
el Museu de Prehistòria de Valéncia expon els diversos dels objectes trobats en el Puntal dels Llops.[4] Una menuda exposició es troba en la Casa de la Senyoria d'Olocau.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bonet Rosat, Helena.; Ferrer Eres, Miguel Angel., {{{nom2}}} (2002). El Puntal dels Llops : un fortín edetano, Diputació Provincial de Valéncia. OCLC 51951563. ISBN 8477953201.
- ↑ Arqueologia i Territori.(14)
- ↑ «El Puntal dels Llops, una ruta per a gojar en família» (en és). Les Províncies. Consultat el 3 d'agost de 2019.
- ↑ «Puntal dels Llops». www. museuprehistoriavalencia. es. Consultat el 3 d'agost de 2019.
- ↑ «Cultura reconeix la Casa de la Senyoria de la vila d'Olocau com a museu» (en és). Notícies Comunitat Valenciana. Consultat el 3 d'agost de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Extractado d'H. Bonet Rosat i C. Mata Parreño (2002): El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Treballs Varis del S. I. P. 99, Diputació de Valéncia. Els texts utilisats procedixen i són propietat del SIP. Es publiquen en permís del propietari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puntal dels Llops» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.