Atalaya (construcció)
Reconstrucció d'una torre de vigilància del llimes romà en Lorsch

Una torre de vigilància o atalaya (del àrap hispànic aṭṭaláya‘, i este del àrap clàssic ṭa elā'i‘)[1] és un tipo de fortificació utilisada en moltes parts del món. Diferix d'atres tipos de torre en que el seu us primari és militar i de les torres militars o defensives es distinguix que per lo general és una estructura aïllada. El seu objectiu principal és proporcionar un lloc alt i segur des del qual poder realisar la vigilància i fer observacions militars. En alguns casos, torres d'us no militar, com les religioses, poden ser utilisades com a torres de vigilància. També les eminències naturals en bona capacitat per a vigilància (registrar el camp o la mar per a donar avís de lo que es descobrix, observar, espiar) són denominades vigías o torre de vigilància.[2]

L'importància de les torres de vigilància ha disminuït en la guerra moderna per la disponibilitat de formes alternatives d'inteligència militar, com el reconeiximent per satèlits espia i vehículs aéreus no tripulats. Els recints carcelaris, els camps de concentració i atres instalacions semblants utilisen també torres de vigilància, que en este cas tenen com a funció tant la vigilància cap a l'interior com cap a l'exterior.

Atalaya del Casar (Talavera de la Reina)
Torre de la Mar de Borriana

Torres vigía en Espanya

 
Torre Badum (Peníscola).
 
Torre de Torrelasal

En Espanya existix un gran número de fortificacions d'este tipo, especialment en la costa (torres de vigilància costera) i en les zones que varen ser fronterices entre la Corona de Castella i el Regne nazarí de Granada, particularment en la frontera delimitada pel Pacte de Jaén, consistents usualment en torreones de tapial o mampuesto, cridades torres-vigía o torres òptiques. Solien formar sistemes complexos de vigilància, situant-se a distància suficient com per a ser visualisades unes des d'unes atres.[3] Eixemples d'estos sistemes defensius permaneixen encara en peu, com és el cas dels sistemes de Moclín o Huéscar.

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Eslava Galán, Juan: Els castells de Jaén, Edicions Osuna, Granada, 1999, ISBN 84-89717-41-9