Camp de concentració de Buchenwald
El camp de concentració de Buchenwald va ser un dels primers i més grans camps de concentració en territori alemà. Va estar en funcionament des de 1937 fins a abril de 1945 en el tossal d'Ettersberg, prop de la ciutat de Weimar. Molts militants comunistes o sospitosos de ser-ho, com Ernst Thälmann, varen estar entre els primers internats. Estimen que varen estar preses unes 250 000 persones de tota Europa. El número de víctimes, provocades per les malalties, la mala sanitat, els treballs forçats, la tortura, experiments mèdics i fusilaments s'estima en 56 000, entre elles 11 000 judeus.
No obstant, com a camp de concentració, en Buchenwald no hi havia cámara, les quals eren pròpies dels camps d'extermini.
Entre 1945 i 1950, el campament va ser utilisat per les autoritats d'ocupació soviètica com un camp d'internament per a antics colaboracionistes nazis, conegut com NKVD Campament Especial N.º 2.
Història
[editar | editar còdic]
Buchenwald es va inaugurar en 1937, en presoners duts del camp de concentració de Lichtenburg. Buchenwald va ser habitat per presoners, homosexuals, testics de Jehová i presoners polítics, entre uns atres.
En principi, es tractava d'un camp per a presoners polítics. L'ampliació per a judeus es va produir en 1938 i, despuix de la Nit dels cristals trencats, varen entrar en ell uns 10 000 judeus. Buchenwald va ser un dels camps de concentració més utilisats en l'Alemània nazi, junt en Auschwitz, sent este últim el més important. En 1945, just abans del fi de la guerra, tenia un sobrecupo d'al voltant de 100 000 presoners. A partir del 6 d'abril d'eixe mateix any, els oficials de Buchenwald varen donar l'orde d'enviar als judeus a les cridades marches de la mort. Quatre dies despuix, l'11 d'abril, els nortamericans varen aplegar al camp de concentració i varen descobrir que els presoners s'havien amotinat "La Gresca de Buchenwald" [1] i tenien detinguts als seus guardians posant aixina fi a l'horror abans de ser lliberats per les tropes aliades.[1]En total, varen passar 240 000 presoners per les portes de Buchenwald i s'estima que més de 50 000 varen morir, 10 000 dels quals eren judeus.
Dins del camp es varen fer varis experiments pseudocientíficos sobre els presoners. Es varen ensajar vacunes contra la tifoidea, el còlera i la grup, entre unes atres. Un dels meges de Buchenwald va afirmar haver creat una vacuna contra l'homosexualitat per mig d'un transplant d'hormonas.
El primer comandant del camp de Buchenwald va ser Karl Otto Koch. A la seua segona dòna, Ilse Koch, se li cridava la «gossa de Buchenwald» per la seua crueltat i brutalitat en el tracte dels presos (agradava, per eixemple, de coleccionar la pell tatuada arrancada dels cadàvers dels presoners) i per la seua promiscuïtat en els guàrdies.[2] El segon comandant del camp va ser Hermann Pister.
El nom del camp va ser un quebradero de cap per als constructors, ya que es va erigir molt prop del Castell de Ettersburg, en el tossal de Ettersberg, lo que s'associava en el Classicisme alemà i en l'escritor Goethe, el qual, a la seua volta, representava la realisació de l'esperit alemà i que ya havia segut instrumentalizado pel partit nazi. D'ahí que no es poguera donar el nom de Camp de concentració de Ettersburg, ya que es va opondre la Nationalsozialistische Kulturgesellschaft in Weimar ('Associació Cultural Nacionalsocialista de Weimar'). El nom de la veïna ciutat d'Hottelstedt també es va descartar, ya que llavors els treballadors del camp pertanyents a les SS hagueren tingut que conformar-se en un sòu menor per qüestions administratives (Weimar era una ciutat major que Ettersburg i els oficials percebien el seu salari en funció de l'importància del municipi a on tingueren el seu lloc de treball). El camp va ser batejat en el nom de Buchenwald a sugerència d'Heinrich Himmler, lo que va permetre als soldats mantindre el seu nivell econòmic per pertànyer al municipi de Weimar.
Buchenwald, que durant la guerra va ser utilisat sobretot per a l'indústria d'armament, no era un camp d'extermini industrialisat, com els grans camps de concentració del Govern General (Govern General dels territoris polacs ocupats). No obstant, molts presoners varen fallir assessinats o pel dur treball i a les condicions inhumanes de vida. Alguns grups de presoners, com els de guerra soviètics, varen ser conduïts a les instalacions de fusilament i eixecutats en massa. Dins de les formes d'eixecució, es trobava el fusilament (en l'enfermeria, per mig d'una cambra amagada en el verduc a l'interior, a on se li feya passar al que seria eixecutat a medir la seua estatura, moment en el qual s'obria una chicoteta finestra a l'altura de la regió del coll i cap del presoner, per a on es realisava el dispar fatal). Una atra forma d'eixecució era el ahorcamiento, el qual s'efectuava en el subterràneu de l'edifici dels forns de cremació.
En la part exterior del reixat es varen erigir uns barracons aïllats per a presoners ilustres, en els que varen permanéixer, entre uns atres, Léon Blum, Rudolf Breitscheid, Fritz Thyssen,Édouard Daladier i Mafalda de Saboya.
Experiments mèdics
[editar | editar còdic]Es varen portar a terme numerosos experiments mèdics en presoners. Molts d'estos varen morir a causa d'ells. Entre uns atres, varen ser infectats en tifus per a provar substàncies per a vacunes.
Varen realisar proves infectant als presoners en la bactèria de la tuberculosis. Ya que els presoners vivien enfeixats en menuts espais, algunes malalties en les que s'experimentava es varen estendre ràpit i varen desembocar en epidèmies que no eren ben tractades per l'administració del camp.
Estos experiments varen ser denunciats durant els Juïns de Núremberg. Entre els acusats figurava el director del Departament per a la Salut de les Tropes en l'Institut Robert Koch de Berlín, el Dr. Gerhard Rose, pels experiments en tifus en persones d'ètnia gitana, aixina com el Hauptsturmführer de les SS, el Dr. Waldemar Hoven, mèdic cap del camp de concentració de Buchenwald.
Presos
[editar | editar còdic]
- Jean Améry, escritor austríac judeu.
- Juan Corti, sacerdot italià, resident argentí.
- Robert Antelme, escritor i membre de la resistència francesa.
- Bruno Apitz, escritor.
- Robert Benoist, pilote d'automovilisme francés, vencedor de les 24h de li Mans en 1937 i agent secret per a la direcció d'operacions especials de Gran Bretanya.
- Bruno Bettelheim, sicòlec.
- Léon Blum, polític francés judeu.
- Dietrich Bonhoeffer, teòlec cristià luterano.
- Rudolf Breitscheid, polític socialiste.
- Hermann Louis Brill, polític socialiste.
- Emil Carlebach, editor del Frankfurter Rundschau.
- Primitiva Cordonera, sindicaliste espanyol de la CNT, lluitador antifranquista, resistent en França.
- Édouard Daladier, Primer ministre francés.
- Hans Eiden, qui va jugar un important paper en la lliberació del camp.
- Alexander von Falkenhausen, General alemà i governador militar de Bèlgica.
- Roman Felleis, cofundador de el RSJ, Joventuts Socialistes Revolucionàries.
- Maurice Halbwachs, sociòlec francés, mort en 1945 en el camp.
- Ernst Heilmann, polític socialiste, assessinat per Martin Sommer, membre de les SS, per mig d'una injecció letal.
- Stéphane Hessel, diplomàtic francés, de l'equipe redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans.
- Werner Hilpert, polític.
- Heinrich Eduard Jacob, escritor alemà judeu.
- William Katz (Wilhelm Katz), teòlec judeu.
- Imre Kertész, escritor hongarés judeu, premi Nobel de Lliteratura.
- Heinar Kipphardt, dramaturc.
- Walter Krämer, polític comuniste.
- Hermann Leopoldi, compositor austríac.
- Hans Litten, advocat.
- Fritz Löhner-Beda, autor austríac.
- Jacques Lusseyran, membre de la resistència francesa i escritor.
- Paul Morgan, actor austríac.
- Vicente Moriones, sindicaliste espanyol de la CNT, lluitador republicà, resistent en França.
- Franz Ambrasath Plöger, mariner alemà i pintor internacional; dibuixava els cartells de propaganda contra els NS.
- David Rousset, escritor i activiste polític francés.
- Herbert Sandberg, director d'orquesta i compositor alemà.
- Mafalda de Saboya, filla del rei italià Víctor Manuel III, morta en Buchenwald.
- Paul Schneider, el "predicador de Buchenwald", pastor cristià evangèlic.
- Jorge Semprún, escritor i polític espanyol, Ministre de Cultura d'Espanya (1988-1991).
- Jura Soyfer, escritor i dramaturc d'orige judeu.
- Viktor Stoicovic, polític rus izquierdista.
- Leo Tannchen, advocat. Refugiat en Argentina en 1938 per via consular.
- Ernst Thälmann, Dirigent del Partit Comuniste d'Alemània (KPD).
- Alexander Ulrych, polític polac.
- Ernst Wiechert, escritor cristià catòlic.
- Elie Wiesel, escritor. Premi Nobel de la Pau 1986.
- Walter Wolf (KPD), polític comuniste. Ministre de cultura en la regió de Turingia despuix de la caiguda del nazisme.
- Herbert Zipper, compositor austríac.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Kapitel: Zweiter Weltkrieg» (en de). www.dhm.de. Consultat el 2022-07-03.
- ↑ Cf. Crònica de l'Holocaust, LIBSA, Madrit, 2002, págs. 116-117.
- ↑ Crònica de l'Holocaust, pág. 116.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Camp de concentració de Buchenwald.
Life.clave.com, «Behind the Picture: The Liberation of Buchenwald» (imàgens del camp despuix de la seua lliberació).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo de concentración de Buchenwald» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Campos de concentració nazis
- Història de Turingia
- Alemània en 1937
- Alemània en 1938
- Alemània en 1939
- Alemània en 1940
- Alemània en 1941
- Alemània en 1942
- Alemània en 1943
- Alemània en 1944
- Alemània en 1945
- Alemània en la Segona Guerra Mundial
- Antics bens de la Llista Indicativa d'Alemània
- Patrimoni de l'Humanitat