L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Falç (ferramenta)

(Redirigit des de «Hoz (ferramenta)»)

Una falç, segadera, echona o ichona[lower-alpha 1] és una ferramenta agrícola feta de ferro en aleació en coure (que la fa resistent a la humitat) i que té com a principal use el tall de brots de gramíneas, sobretot de cereals. Consistix en una cuchilla metàlica en forma de mija lluna i un mànec per a poder dirigir-la. Té certa semblança de forma i funció en una dalla, pero el seu full és més curva i molt més chicoteta, lo que permet amprar-la en una sola mà, lliberant l'atra per a agarrar lo segat. En alguns llocs, els dits de la mà que sosté la gavilla es protegixen en una zoqueta.

Hoz
Hoces per a segar

Història i mitologia

És una ferramenta que va escomençar a usar-se durant el Neolític, quan era fabricada en pedra o os, i fins a l'invenció de la cosechadora mecànica, l'us d'hoces i dalles estava molt estés en tota la població agrícola, per lo que freqüentment era amprada també com a arma de defensa o d'atac en els eixèrcits europeus reclutats durant l'Edat Mija. En la mitologia grega es diu que Cronos va castrar a Urà en una hoz de pedernal. La deesa Deméter també porta una hoz a manera de símbol.

Preneolítico

 
Una hoz molt primerenca, c. 7000 a. C., pedernal i resina, cultura Tahunian, cova de Nahal Hemar, ara en el Museu d'Israel.

El desenroll de la hoz en Mesopotamia es remonta a temps anteriors al Neolític. S'han excavat grans cantitats de fulls d'hoz en llocs que rodegen a Israel que s'han datat en l'era Epipaleolítico (18000-8000 a. C.).[1] Les excavacions formals en Wadi Ziqlab, Jordània, han desenterrado vàries formes de fulls d'hoz primerenques. Els artefactes recuperats tenien entre 10 i 20 cm de llarc i tenien una vora irregular. Este intrincat disseny 'similar a una dent' va mostrar un major grau de credibilitat en el disseny i la fabricació que la majoria dels atres artefactes que es varen descobrir. Els fulls d'hoz que es varen trobar durant este temps estaven fetes de pedernal, rectes i s'usaven més com un moviment de serrat que en el disseny curve més modern. S'han descobert pedernals d'estes hoces prop del Mont Carmelo, lo que sugerix la collita de grans de la zona fa uns 10 000 anys.[2]

Neolític

 
Hoz neolítica

La hoz va tindre un profunt impacte en la Revolució Agrícola en ajudar en la transició a l'agricultura i a l'estil de vida basat en cultius. Ara s'accepta que l'us d'hoces va conduir directament a la domesticació de les herbes selvades de l'Orient Pròxim que va ser fonamental per a la gent de la Mesopotamia primerenca. La temporada de creiximent relativament estretix en l'àrea i el paper crític del gra a fins del Neolític varen promoure una major inversió en el disseny i fabricació d'hoz sobre atres ferramentes. Es va estandardisar fins a cert punt les mides de la hoz per a que la tongada o la reparació pogueren ser més immediats. Era important que el gra es collira en el moment adequat en una elevació per a que la següent elevació poguera collir-se en el moment adequat.[2] L'hoz va brindar una opció més eficient per a recolectar el gra i va accelerar significativament el desenroll de l'agricultura primerenca.[3]

Edat del Bronze

La hoz va seguir sent comuna en l'Edat del Bronze, tant en l'Antic Orient Pròxim com en l'Europa de l'Edat del Bronze. S'han trobat numeroses hoces depositades en tesors en el context de la cultura europea dels camps d'urnes (per eixemple, tesor de Frankleben), lo que sugerix un significat simbòlic o religiós associat a l'artefacte. En la terminologia arqueològica, les hoces de l'Edat del Bronze es classifiquen pel método de fixació del mànec, p. ej. la hoz en pomo (en alemà Knopfsichel) es diu aixina per un pomo que descolla en la base del full que aparentment servia per a estabilisar l'unió del full al mànec.[4]

Edat del Ferro

 
Hoz de ferro de l'Antiga Grècia, Kerameikos Museu Arqueològic, Atenes.

La hoz va eixercitar un paper prominent en el ritual de roure i muérdago de druidas com es descriu en un sol passage de Plini el Vell en Història Natural:

“Un sacerdot vestit en vestidures blanques puja a l'arbre i, en una hoz d'or, talla el muérdago, que està atrapat en un mant blanc. Després, finalment, maten a les víctimes, resant a un deu per a que el seu dò siga propici per a aquells a els qui li l'ha otorgat. Creuen que el muérdago donat en beguda impartirà fertilitat a qualsevol animal que siga estèril i que és un antídot contra tots els verins.[5]”

Per este passage, a pesar de que Plinio no indica la font en la que va basar este relat, algunes branques del druidisme modern (neodruidas) han adoptat la hoz com a ferramenta ritual.

Américas

 
Hoz congolenya, o Trumbash, (esquerra) i rèplica d'un gavinet arrojadizo (dreta) en el Museu de Mánchester

S'han descobert hoces indígenes en el suroest d'Amèrica del Nort en un disseny únic. Existixen proves de que els isleños de Kodiak tenien per a tallar herba "hoces fetes d'un omóplato d'animal esmolat".[6] Els artefactes trobats en els actuals Arizona i Nou Mèxic s'assemblen a ferramentes curves que es varen fer en les banyes de les ovelles de les montanyes. En un lloc similar es va descobrir hoces fetes d'un atre material, com la hoz de Caddo, que estava feta d'una mandíbula de cervo. Les escritures dels primers natius documenten l'us d'estes hoces per a tallar la pastura. Els instruments variaven de 13 a 16 polzades de punta a empuñadura. Vàries atres excavacions en l'est d'Arizona varen descobrir hoces de fusta que tenien una forma similar. Els mànecs de les ferramentes ajuden a descriure cóm se sostenia la ferramenta de tal manera que la part interior que contenia la superfície de cort també podia servir com a superfície de reunió per al gra. Les hoces s'esmolaven raspant una vora biselado en una ferramenta grossa. Esta acció ha deixat marques en els objectes que s'han trobat. El procés d'esmolat era necessari per a evitar que el tall es desafilara despuix d'un us prolongat. Es va observar que la vora està prou polit, lo que en part prova que l'instrument s'usava per a tallar herba. Despuix de la recolecció, l'herba es va utilisar com a material per a crear estores i roba de llit.[6] L'hoz en general proporcionava la comoditat de tallar l'herba i arreplegar-la en un sol pas. Entre els awajún de Perú, la hoz s'usa com a ferramenta per a collir arròs. Els mechons d'arròs es cullen en l'instrument i es deixen secar al sol.[7]

Etimologia

 
Dòna en una hoz, La segadora, 1844.

La paraula espanyola «hoz» prové del llatí falcem /ˈfalkem/, cas acusatiu de falx /falks/. En falcem, el fonema /l/ es va convertir en la vocal [o], com succeïx en la pronunciació de la L abans d'una consonante en l'idioma portugués (per eixemple, palma es pronuncia [ˈpauma]). Eixe procés de vocalisació va succeir en algunes paraules llatines:

  • álterum > áuterum > óterum > un atre
  • cálice > cáuice > caixer
  • altarium > autarium > otarium > otero

Note's que és usual que el diftonc au es monoptongue en o (Llatí paucu(s) > poc). En falcem, el fonema /f/ es va perdre, com va succeir per eixemple en ellatí facere, que es va convertir en fer.[8]

  • falcem /ˈfalkem/ > falce /ˈfalke/ > fauce /ˈfauke/ > foke > foze > foz > hoz /oθ//vos/

El terme llatí falx prové d'una antiquíssima paraula indoeuropea desconeguda (d'abans del I mileni a. C.), que més tart va produir també:[9]

  • el sànscrit parshu (‘gavinet curve, hoz’), que apareix per primera volta en el text indi Átharva-veda (del 1000 a. C. aprox.) i que en un atre lloc del mateix text significa ‘costella’.
    • el sànscrit parashú, que en el Rig-veda (del 1500 a. C. aprox.) significava ‘raig’ i en un text del gramàtic Iaska (500 a. C.) ya significava ‘astral’.
  • l'avéstico pérezu (‘costella’), en el Zend-avesta persa.
  • el grec fálkees (‘hoz’). En Chile es diu «echona» o «ichona», un terme procedent del mapuche ichuna, que a la seua volta ve del quechua ich'una, per ich'o, una herba usada com forraje[10] i el sufix instrumental -na.

Classificació

 
Diversos tipos d'hoces segons el seu us. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala Horta i Marjal

Tallador de plantones: espècie d'hoz en el full gran i robusta que té el tall en la part exterior i que servix per a tallar porcions de terra en el plantón.[11]

Hoz de segar: en esta ferramenta, el mànec i el full semicircular estan en plans parals, conectats per dos colzes. Aixina el full pot tallar més pegada al sol que la de la hoz ordinària, i la mà queda més protegida. S'utilisa per a cultius com la alfalfa; cridant-se també hoz d'alfalfa.[12][13]

Hoz de podar: el mànec presenta una chicoteta moldura en l'extrem inferior. El full ix en el mateix pla del mànec. Es diferencien dos varietats, una més gran per a podar oliveres i una atra més chicoteta per a vinyes. També poden utilisar-se per a fer llenya de branques fines. La tècnica consistix en agarrar la branca o sarmiento que es vol tallar en una mà mentres es colpeja en la hoz a l'atra.

Hoz de netejar: el mànec té una llongitut de dos mans i el full curvat és estreta. La tècnica consistix en ficar la ferramenta entre els albarzers els ribazos i estirar cap a fòra en les dos mans.[12]

Corquete: és similar a la hoz, pero de dimensions més reduïdes. Servix per a vendimiar, tallant el pedúncul del raïm.[12]

Hoz canemera: seguix el disseny general de les hoces pero el cos és més gran i ample. Normalment el tall no està dentado pero, com es tracta d'una ferramenta en moltes variants per a fer-la més polivalent, pot trobar-se en full dentada i en o sense colzes prop del mànec. Una versió d'esta hoz és el hoz de fil d'Elig, que s'utilisa per a segar blat.[14]

Simbologia

 
Estrela comunista roja i groga, en la hoz i martell

Donada la seua importància en el món agrícola, la hoz ha passat a ser un símbol del treball, apareixent freqüentment en escuts d'armes, simbologia francmaçóica i en el símbol comuniste de l'hoz i el martell.

Nepal

Cridat Hasiya (o Aasi), una hoz és molt comuna en Nepal com la ferramenta més important per a tallar utilisada en la cuina i en els camps.[15] Hasiya s'usa en la cuina de molts llogarets de Nepal, a on s'usa per a tallar verdures durant la preparació d'aliments. El mànec d'Hasiya (fet de fusta) es manté pressionat en la punta del peu i la curva s'invertix per a que les verdures es puguen tallar en les dos mans mentres s'engrunsen. Fòra de casa, Hasiya s'usa per a collir. Les hasiya han segut fabricades tradicionalment per ferrers locals en les seues fundició de carbó que usen manches de cuiro per a bufar aire. L'esmolat del Hasiya es realisa fregant les vores contra una roca plana o tornant-ho al ferrer. L'esmolat de la Hasiya generalment es realisa al començ de la temporada de collita. La Hasiya gran es diu Khurpa (o Khoorpa) a on la curva és menys pronunciada, és molt més pesada i s'usa per a tallar branques d'arbres en fulls (per a alimentació animal), picar carn, etc. El famós Khukuri nepalí també és un tipo d'hoz a on la curva es torna menys visible. Dur una Hasiya o Khurpa esmolada i despulla no és segur. Llavors, els nepalís han construït tradicionalment una coberta/soporte per a ell cridat "Khurpeto" (que significa soport de Khurpa en nepalí). Podria ser una simple peça de fusta en un forat lo suficientment gran com per a esgolar el full d'Hasiya dins o podria ser una peça de fusta redona intrincadamente tallada que es penja al voltant de la cintura en una corda feta de plantes (cridada "hatteuri"). Hui en dia, encara que molts usen cordes de cotó, yute o inclús tela com a tongada d'hatteuri, que no és fàcil de trobar.

 
Hoz de collita sumerio, al voltant del 3000 a. C.

Gancho d'ensacado

 
Ilustracions de ferramentes en dos versions de tamany.

Un "gancho per a embossar", "gancho per a distintius", "gancho per a collir" o "gancho per a esgarrar", és una hoz gran, generalment en un mànec desplaçat per a que els nuguets de l'usuari no faça contacte en el sol. El full és més pesada que la d'una hoz normal i sempre sense fulls dentades. Per lo general, medix aproximadament 40 mm d'ample en un full obert en forma de mija lluna d'aproximadament 450 mm d'ample. Es va desenrollar a partir de la hoz en la major part de Gran Bretanya entre mediats i finals d'el XIX, i va ser reemplaçada a la seua volta per la dalla, més tart per la màquina cosechadora i posteriorment la segadora. Encara s'usava quan la dacsa estava doblada o esclafat i la segadora mecànica no podia tallar sense que el gra caiguera de les mazorcas i es desperdiciara la collita. També es va usar en lloc del gancho per a frijoles o el gancho per a pésols per a tallar frijoles i atres cultius de leguminosas que s'usaven com forraje i llit per al ganado. A voltes es confon en el gancho més pesat i recte que s'usa per a tallar fusta o colocar bardices. Mentres que la dalla o el full del gancho per a embossar eren lo suficientment pesades per a eliminar el creiximent jove en lloc de, per eixemple, les tijeras per a tallar una bardiça, no era lo suficientment forta com per a tallar materialeñoso per al qual s'usava el gancho bastó més fort, de forma similar, pero de mànec més llarc. Es varen utilisar moltes variacions en la forma del full en diferents parts d'Anglaterra i es coneixen en una varietat de noms. Els seus parents propencs en forma i us són el gancho per a herba i el gancho per a segar.

Vore també

Notes

  1. ↑ Estes dos últimes denominacions corresponen a Chile.

Referències

  1. ↑ Unger-Hamilton, Romana(July 1985).«Microscopic Striations on Flint Sickle-Blades as an Indication of Plant Cultivation: Preliminary Results».World Archaeology.17(1): 121–6.doi:10.1080/00438243.1985.9979955.
  2. ↑ 2,0 2,1 Banning, I. B.(1998).«The Neolithic Period: Triumphs of Architecture, Agriculture, and Art».Near Eastern Archaeology.61(4): 188–237.doi:10.2307/3210656.
  3. ↑ Unger-Hamilton, Romana(1989).«The Epi-Palaeolithic Southern Levant and the Origins of Cultivation».Current Anthropology.30(1): 88–103.doi:10.1086/203718.
  4. ↑ Christoph Sommerfeld: Gerätegeld Sichel. Studien zur monetären Struktur bronzezeitlicher Horte im nördlichen Mitteleuropa (Vorgeschichtliche Forschungen Bd. 19), Berlin/New York 1994 ISBN 3-11-012928-0, p. 157.
  5. ↑ Plinio el Viej. Història Natural XVI, 95.
  6. ↑ 6,0 6,1 Heizer, Robert F.(1951).«The Sickle in Aboriginal Western North America».American Antiquity.16(3): 247–252.doi:10.2307/276785.
  7. ↑ Works, Martha A.(1987).«Aguaruna Agriculture in Eastern Peru».Geographical Review.77(3): 343–358.doi:10.2307/214125.
  8. ↑ dechile.net/? hozEtimologias. DeChile.net (etimologia d'hoz).
  9. ↑ Vejau l'entrada pārśo, que es troba 13 renglons abans del final de la segona columna de la uni-koeln.de/cgi-bin/monier/serveimg. pl? file=/scans/MWScan/MWScanjpg/mw0609-paryarSaNa.jpg pág. 609 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  10. ↑ Lenz, Rodolfo (1904). «ECHONA», Diccionari etimolójico de les veus chilenes derivades de llengües indígenes americanes (en espanyol), Santiago de Chile: Cervantes, pp. 339-340. Consultat el 20 de setembre de 2017.
  11. ↑ (2011) «Etnologia de l'utillage agrícola de l'horta», Museu Valencià d'etnologia (ed.). Museu Valencià d'Etnologia. Catàleg (en valencià), Valéncia, p. 170. ISBN 9878493834760.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 La memòria d’abans. Benafigos: un estudi de l’utillage agrícola preindustrial. Joan J. Gregori. Pàg 33
  13. ↑ MARTÍNEZ, Frederic.; PALANCA, Floreal. Utillage agrícola i ramaderia. Valéncia: Edicions Alfons el Magnànim, 1991. (Tems d'etnografia valenciana ; 2) Pàgina 134
  14. ↑ MARTÍNEZ, Frederic.; PALANCA, Floreal. Utillage agrícola i ramaderia. Valéncia: Edicions Alfons el Magnànim, 1991. (Tems d'etnografia valenciana ; 2) Pàgina 91
  15. ↑ Bhattarai, Devendra; Singh, Sumen Bahadur; Baral, Dharanidhar; Sah, Ram Bilakshan(2016-10-26).«Work-related injuries among farmers: a cross-sectional study from rural Nepal».Journal of Occupational Medicine and Toxicology.11(1): 48.ISSN 1745-6673.doi:10.1186/s12995-016-0137-2.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falç_(ferramenta)&oldid=1642087»