Segadora
Una segadora és una maquinària agrícola que talla blat i uns atres cereals d'hivern, forraje vert destinat a fenaç, pastura, herba en parcs, jardins i camps de deport, etc. Les segadoras usades en la sega de cereals constaven d'una barra de tall composta per una cuchilla en moviment alternatiu dins de puntones, un molinete que espenta la mies contra la barra de tall i una plataforma sobre la que caïa la mies tallada. Estes màquines varen ser en el seu moment una enorme bestreta en la mecanisació de la sega dels cereals, permetent el seu cultiu en gran escala i eliminant el tradicional ofici dels segadores.
Les primeres segadoras
[editar | editar còdic]
El pesat, penós i agotador treball de la sega manual del blat i demés cereals d'hivern en hoz o dalla sempre va ser una de les tasques que més temps demandaven en la collita d'estos cultius. Tota demora de la mateixa duya séries conseqüències en el recapte d'un dels aliments més importants de la humanitat, el pa. Plinio informa que ya a començ de nostra era en les Galias s'arreplegava el blat en una espècie de arrancadora, el vallus, que posteriorment va caure en l'oblit. Des de fins de el XVIII es varen reprendre en Europa els intents de la mecanisació de la sega.
El primer que va conseguir construir una segadora que va funcionar adequadament va ser Patrick Bell (1801-1869), fill d'un agricultor escocés. En 1827 va construir un prototip i un any despuix un millorat en el qual va poder realisar proves pràctiques. Esta segadora, que podia tallar un acre (0,4 ha) en una hora, va ser utilisada en l'explotació del seu pare i després del seu germà. Bell no va patentar el seu invent ni es va dedicar a fabricar segadoras; va estudiar teologia i va eixercir el seu ministeri religiós. Varen ser uns atres els qui varen fabricar segadoras Bell, que inclús es varen aplegar a exportar.
En Estats Units Cyrus McCormick (1809–1884) va construir i va utilisar una segadora en 1831 en Virginia, que va ser patentada tres anys despuix. Obed Hussey (1792-1860) també va ensajar en èxit una segadora en 1833, que va patentar eixe mateix any i va començar a fabricar a l'any següent. Esta circumstància va dur a un llac pleit entre ells sobre la prioritat de l'invent. Abdós màquines, la de McCormick i la de Hussey, varen ser desenrolls totalment independents que varen conduir a màquines diferents a les de Bell.
McCormick va ser perfeccionant el seu segadora i va començar a fabricar-la en 1839, pero recent va conseguir incrementar sensiblement la seua producció en traslladar la seua fàbrica a Chicago en 1847, convertint-se en el temps en el principal fabricant de segadoras en Estats Units.
En el món, la segadora va començar a difondre's a mitan de el XIX, especialment despuix que McCormick exhibira la seua en l'Exposició Internacional de Londres de 1851. Les seues ventages front a la sega manual eren evidents. En un ample de tall de 5 peus (1,5 m) tirada per dos cavalls, conseguia tallar 0,4 ha per hora en dos hòmens. Un bon segador conseguix tallar en hoz entre 0,10 i 0,15 ha per dia i en dalla una miqueta més. Este enorme aforro de treball humà va permetre l'expansió de la superfície cultivada en blat en remoure o a lo manco atenuar sensiblement el coll de botella constituït per la sega.
Perfeccionament
[editar | editar còdic]
Les primeres segadoras tallaven en una barra de cort la mies que caïa sobre una plataforma. Requerien dos operaris: un per a conduir els cavalls i un atre per a rastrillar la mies formant manojos solts, que es tiren al rastoll a on posteriorment es nugaven com gavillas. Estes es devien carrejar després i emparvar. Finalment, un temps despuix, una trilladora completava les tasques de collita.
Un primer perfeccionament, en 1852, va consistir en mecanisar el rastrillado sobre la plataforma, donant orige a lo que al principi es va denominar segadora automàtica que només requeria un home per a la seua operació.
Pocs anys despuix es va introduir la plataforma en forma de quadrant de círcul, en la qual cosa quedava rebujat el rastoll per al pas següent de la segadora.
El mejoramiento següent va ser reunir en una sola màquina la sega i el nugat de les gavillas. Charles W. Marsh va construir en 1858 una màquina sobre la qual anava un home (aparte del conductor) que nugava manualment les gavillas. Durant la década de 1860 varen començar a fabricar-se segadoras Marsh que es venien molt be en Estats Units. No obstant, els perfeccionament no varen terminar en el nugat manual. També es va tractar de mecanisar esta tasca, nugant les gavillas en aram, pero açò no va ser la solució. Recent quan John F. Appleby (1840-1917) va inventar una mecanisme atador en fil es va conseguir la segadora-atadora o simplement atadora, màquina que va començar a fabricar-se en la década de 1880.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Segadora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.