Maquinària agrícola
La maquinària agrícola comprén una àmplia gama de màquines i equips que faciliten les diverses tasques del camp. Estes ferramentes són essencials per a la modernisació i eficiència de l'agricultura, permetent als agricultors realisar llabors que van des de la preparació del sol fins a la collita de cultius.
En l'actualitat, la maquinària agrícola inclou tractors, que són fonamentals per a tirar i operar una varietat de implementos agrícoles. També hi ha cosechadoras, que automatisen la recolecció de cultius, i pulverizadoras, que apliquen productes químics necessaris per a protegir les plantacions.[1]
Història
[editar | editar còdic]
Antiguetat
[editar | editar còdic]Durant l'antiguetat va predominar el treball manual en les activitats agrícoles. La mecanisació es reduïa principalment a l'us del llaurat, del llaurat-sembrador usat en Sumer, del trillo i d'atres contades màquines en algunes regions. Una bestreta molt important va ser la tongada del treball o la tracció humana per l'animal, com lo va ser el pas de l'us de l'azada al llaurat, primer traccionado per hòmens i després per bous.
La Revolució industrial
[editar | editar còdic]En l'arribada de la Revolució industrial i del desenroll de màquines més complexes, la mecanisació dels cultius va donar un gran pas alvance. Els antics llaurats de fusta varen ser reemplaçats per llaurats de ferro o acer. En lloc de segar el blat a mà en una hoz o dalla es va introduir la segadora que permetia realisar una sega contínua. En lloc de trillar el gra per mig del calcigue de bous o cavalls o en trillos li'l feya en trilladoras. La majoria d'estes màquines usaven bous o cavalls com a animals de tir i generadors d'energia.
Energia de vapor
[editar | editar còdic]L'energia per a la maquinària agrícola va ser suministrada originàriament per bous, cavalls o atres animals domesticats. L'invenció de la màquina de vapor va permetre l'introducció del motor mòvil i més alvance la locomóvil, una font d'energia mòvil multiús, primer com a motors que impulsaven màquines estacionarias (principalment trilladoras) i després arrastrant atres màquines, substituyendo la tracció animal. Les locomóviles tenien poca potència segons els estàndarts actuals, un baix rendiment tèrmic i elevat pes, lo que llimitava les seues possibilitats com a tractors.
El motor de combustió interna
[editar | editar còdic]
El motor de cicle Otto primer i després els motors diésel varen ser reemplaçant les locomóviles a partir de començos de el XX com tractors de màquines d'arrastre. Posteriorment també es varen utilisar per a equipar atres màquines agrícoles com les cosechadoras, les pulverizadoras, etc. convertint-les en màquines automotrices. Durant el XX el tractor va tindre molts perfeccionament, aumentant la seua versatilitat, millorant el seu rendiment mecànic (relació entre la potència en la barra de tir i la de la pren de potència), incorporant motors de millor rendiment tèrmic, etc. Al començament de el XXI els tractors eren molt diferents dels fabricats 100 anys arrere.
Noves tecnologies
[editar | editar còdic]Les noves tecnologies de cultiu que es varen ser desenrollant en el camp agrari també varen requerir noves màquines. És aixina com varen escomençar a utilisar-se màquines com pulverizadoras, abonadoras, cosechadoras, embolsadoras en sija bossa, enfardadoras de fenaç, etc. Atres tecnologies noves varen eliminar màquines tradicionals substituyéndolas per unes atres. Aixina, la sembra directa va deixar obsoletes totes les màquines de labranza (llaurats, rastras de disc, rastras de dents o grades) i les sembradoras tradicionals, reemplaçant-les per sembradoras de sembra directa, molt distintes de les tradicionals. Els sistemes de posicionament global ajuden a guiar tractors i màquines autopropulsadas i permet l'aplicació de l'agricultura de precisió.
Mecanisació de l'agricultura
[editar | editar còdic]
La mecanisació de l'agricultura, o siga la tongada de treball humà per treball animal primer i mecànic despuix, ha segut una constant a lo llarc de l'història. Este procés s'ha accelerat notablement a partir de el XIX (noves màquines), accentuant-se en el següent en la motorisació (tractorización) de l'agricultura. La mecanisació ha reduït substancialment el temps insumido en les llabors agropecuarias i l'esforç humà bolcat en les mateixes. L'home ha reemplaçat treball per capital i en això ha incrementat sensiblement la seua productivitat. Per eixemple, un agricultor romà al començament de nostra era produïa al voltant d'1,3 kg de blat per hora de treball; actualment el seu colega en Argentina produïx poc més de 3.000 kg per hora. Des de després, este aument de la productivitat no es deu exclusivament a la mecanisació dels cultius (va haver sensibles auments en els rendiments, millors tecnologies en la lluita contra les adversitats, etc.), pero la mecanisació no ha deixat d'eixercitar un paper molt important. Llamentablement hi ha molt poca informació estadística referent a la mecanisació en el món. Segons el Banc Mundial a fins de el XX hi havia al voltant de 19 tractors cada 1000 ha, pero este promig mundial diu molt poc sobre la situació de cada país. Tot indica que la mecanisació de l'agricultura va a proseguir a ritme accelerat, requerint-se cada volta menys hores de treball humà per hectàrea. Com a conseqüència, cada volta més persones deuran buscar la seua ocupació en atres sectors de l'economia proseguint l'èxodo rural.
La revisió sistemàtica de 31 estudis, la majoria concernents al Àfrica subsahariana, va trobar que una major mecanisació, podrien impulsar la productivitat agrícola en alguns països d'ingressos baixos o mijos-baixos. No obstant, encara no existix un consens sobre si el subsidi d'estos insumos constituïx una forma efectiva d'estimular el seu us. Per això, s'ha plantejat examinar l'evidència sobre els impactes dels subsidis als insumos, en factors com la productivitat agrícola, els ingressos i el benestar dels beneficiaris, el benestar dels consumidors i el creiximent econòmic. Per últim, la base d'evidència és menuda, per lo que és necessari realisar més investigacions i en països fora de l'Àfrica subsahariana per a que estos resultats tinguen més validea.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Maquinària Agrícola | Qué és, funcions, tipos de màquines i fabricació a mida» (en és-es). Maquinària Agrícola Belafer. Consultat el 2024-03-09.
- ↑ Hemming, D. J., Chirwa, E. W., Dorward, A., Ruffhead, H. J., Hill, R., Osborn, J., Phillips, D.. «Els subsidis als insumos agrícoles aumenten l'us de insumos, la producció i els ingressos agrícoles». Caracas: The Campbell Collaboration. Consultat el 6 de novembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maquinaria agrícola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.