Tractor
especials
Un tractor (de el llatí tractus, participi passiu de trahĕre ‘arrastrar’, i -or) és un vehícul especial autopropulsado que s'usa per a arrastrar o espentar remolcs, embarcacions, aperos o una atra maquinària o càrregues pesades. Hi ha tractors destinats a diferents tasques, com la agricultura, la construcció, la nàutica, el moviment de terres o els manteniments d'espais verts professionals (tractors compactes). Es caracterisen principalment per la seua bona capacitat de adherencia al terreny.[1]
El seu us ha possibilitat disminuir substancialment la mà d'obra amprada en el treball agrícola, aixina com la mecanisació de tasques de càrrega i de tracció que tradicionalment es realisaven en l'esforç d'animals com asnos, boués o mules.
Orige del terme
[editar | editar còdic]Segons el Diccionari de la Real Acadèmia, el terme en espanyol es va prendre directament de l'anglés tractor, que al seu vore procedix del llatí tractus, de trahĕre, arrastrar.[2] La paraula va ser arreplegada per primera volta en l'edició del Diccionari de 1925.[3]
Història
[editar | editar còdic]Motors de tracció
[editar | editar còdic]Les primeres màquines agrícoles motorisades varen aparéixer a principis del sigle XIX. Els locomóviles eren màquines de vapor sobre rodes que es podien usar per a accionar maquinària agrícola per mig de poleas i correges flexibles. L'inventor anglés Richard Trevithick va dissenyar el primer motor de vapor estacionario 'semi-portàtil' per a us agrícola, conegut com "motor d'estable" en 1812, utilisat per a accionar una trilladora de dacsa.[4] El motor verdaderament portàtil va ser inventat en 1893 per William Tuxford de Boston (Lincolnshire), qui va instalar sobre un carro un motor de vapor en una caldera d'estil locomotora. Disponia d'un gran volant d'inèrcia en el cigonyal, i s'usava una correja de cuiro per a transmetre tracció a un eix del carro. En la década de 1850, l'ingenier anglés John Fowler va utilisar un motor portàtil Clayton & Shuttleworth per a arrastrar màquines agrícoles utilisant cables, en les primeres demostracions públiques de l'aplicació d'esta tècnica als cultius.
Paralelament al desenroll inicial del motor portàtil, molts ingeniers varen intentar fer-los autopropulsados: els precursors del locotractor. En la majoria dels casos, açò es va conseguir colocant una roda dentada en l'extrem del cigonyal i passant una cadena des d'esta a una roda dentada més gran en l'eix atrasser. Estos experiments varen tindre un èxit relatiu.[5] El primer locotractor adequat, en la forma reconeixible hui en dia, es va desenrollar en 1859, quan l'ingenier britànic Thomas Aveling va modificar un locomóvil Clayton & Shuttleworth, que tenia que ser transportat d'un lloc de treball a un atre per cavalls de tir, en un autopropulsado. La modificació es va realisar colocant una llarga cadena de transmissió entre el cigonyal i l'eix atrasser.[6]
La primera mitat de la década de 1860 va ser un periodo de gran experimentació, pero a finals de la década la forma estàndar del motor de tracció havia evolucionat i canviaria poc en els xixanta anys següents, sent àmpliament adoptat per al seu us agrícola. Els primers tractors varen ser màquines de llaurar impulsades per vapor. S'utilisaven en parells, colocades a abdós costats d'un camp per a arrastrar un llaurat d'un costat a un atre utilisant un cable d'aram. En Gran Bretanya, Mann's i Garrett varen desenrollar un tractor de vapor per a llaurar directament, pero el sol pesat i humit d'Anglaterra significava que estos dissenys eren menys econòmics que un tir de cavalls. En els Estats Units, a on les condicions del sol ho permetien, s'usaven tractors de vapor per a llaurar directament els camps. Els locotractorés en motor de vapor varen permanéixer en us fins a ben entrat el sigle XX, fins que es varen desenrollar motors de combustió interna fiables.[7]
Tractor de gasolina
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En 1892, John Froelich va inventar i va construir el primer tractor de gasolina en el Comtat de Clayton (Iowa), EE. UU.[8][9][10] Es va montar un motor de gasolina monocilíndrico Van Duzen sobre el chassis d'un motor Robinson, que podia ser controlat i propulsado per la caixa de canvis desenrollada per Froelich.[11] Despuix de rebre una palesa, Froelich va posar en marcha la Waterloo Gasoline Engine Company i va invertir tots els seus actius. No obstant, l'empresa no va tindre molt èxit, i en 1895 va tindre que tancar.[12][13][14][15]
A Richard Hornsby & Sons se li atribuïx la producció i venda del primer tractor en motor de petròleu en Gran Bretanya, inventat per Herbert Akroyd Stuart. El locotractor de gasolina de seguritat, patentat per Hornsby-Akroyd, es va fabricar en 1896 en un motor de 20 CV. La primera unitat va ser comprada en 1897 pel Sr. Locke-King, i esta és la primera venda registrada d'un tractor en Gran Bretanya. També en eixe any, el tractor va guanyar una Medalla d'Argent de la Real Societat Agrícola d'Anglaterra. Eixe tractor seria posteriorment tornat a la fàbrica i equipat en una oruga.
Donen Albone, un inventor britànic, va construir en 1901 el primer tractor llauger comercialment exitós en un motor de gasolina.[16][17] Va solicitar una palesa el 15 de febrer de 1902 per al disseny del seu tractor i després va formar la Ivel Agricultural Motors Limited. Els atres directors varen ser Selwyn Edge, Charles Jarrott, John Hewitt i Lord Willoughby. Va cridar a la seua màquina Ivel Agricultural Motor; la paraula "tractor" no va entrar en us comú fins a més tart. El motor agrícola Ivel era llauger, potent i compacte. Tenia una roda davantera, en una vora de goma massiça, i dos rodes atrasseres grans com un tractor modern. El motor utilisava refrigeració per aigua, per evaporament. Tenia una marcha cap a avant i una atra cap a arrere. Una roda de polea en el costat esquerre permetia el seu us com motor estacionario, impulsant una àmplia gama de maquinària agrícola. El preu de venda de 1903 va ser de 300 lliures. El seu tractor va guanyar una medalla en el Royal Agricultural Show, en 1903 i 1904. Es varen construir al voltant de 500 unitats, sent exportats a tot lo món.[18] El motor original va ser fabricat per Payne & Co. de Coventry. Despuix de 1906, es varen utilisar els motors francesos Aster.
El primer tractor nortamericà exitós va ser construït per Charles W. Hart i Charles H. Parr. Varen desenrollar un motor de gasolina de dos cilindres i varen establir el seu negoci en Charles City (Iowa). En 1903, l'empresa va construir 15 tractors. El seu #3 de 14 000 lliures de pes és el tractor de motor de combustió interna més antic dels Estats Units, i s'exhibix en el Museu Nacional Smithsonian d'Història Americana en Washington D. C. El seu motor rendia 30 CV en la polea i 18 en la barra de tir.[19]
En 1908, la Saunderson Tractor and Implement Co. de Bedford va introduir un disseny de quatre rodes i es va convertir en el major fabricant de tractors de Gran Bretanya en eixe moment. Si ben els tractors més pesats anteriors varen ser inicialment molt exitosos, en este moment es va fer cada volta més evident que el pes d'un bastidor de soport gran era menys eficient que els dissenys més llaugers. Henry Ford va introduir un disseny llauger produït en massa que va desplaçar en gran mida als dissenys més pesats. Algunes companyies varen seguir confiant en estos dissenys mediocres, com para refutar el concepte, pero no varen tindre èxit en eixe esforç.[20]
Encara que al principi no eren populars, estes màquines que funcionaven en gasolina varen començar a posar-se de moda en la década de 1910, quan es varen fer més menudes i més assequibles.[21] Henry Ford va presentar el Fordson en 1917, un tractor produït en massa molt popular. Varen ser fabricats en els EE. UU., Irlanda, Anglaterra i Rússia, i en 1923, Fordson tenia el 77 % del mercat nortamericà. Este model prescindia d'un bastidor, utilisant la solidea del bloc del motor per a mantindre la màquina unida. En la década de 1920, els tractors en motor de combustió interna a gasolina s'havien convertit en la norma.
Els primers dispositius per a enganchar maquinària en tres punts de conexió es varen experimentar en 1917. No obstant, no es varen fer populars fins que Harry Ferguson va solicitar una palesa britànica per a la seua enganche tripuntal en 1926. Es tractava d'un accessori de tres punts per a enllaçar maquinària al tractor, sent la forma més simple i estáticamente determinada d'unir dos cossos en ingenieria. La Ferguson-Brown Company va produir el tractor Modele A Ferguson-Brown en un enganche hidràulic dissenyat per Ferguson. En 1938 Ferguson va entrar en colaboració en Henry Ford per a produir el tractor Ford-Ferguson 9N. L'enganche de tres punts pronte es va convertir en el sistema d'enganche favorit entre els agricultors de tot lo món. Este model de tractor també incloïa un eix atrasser de pren de força (PTO) que podria usar-se per a alimentar implementos de tres punts montats en l'enganche, com cortacéspedes en barra de cort. Esta ubicació de pren de força va establir l'estàndart per a futurs desenrolls de tractors.
Parts del tractor
[editar | editar còdic]Tipos
[editar | editar còdic]Tipos de transport
[editar | editar còdic]- Oruga: És movilisat per un sistema de orugas.
- Neumàtics: Generalment posseïxen neumàtics molt amples per a favorir la adherencia al sol.
Tractors segons el seu àmbit
[editar | editar còdic]
- Tractor agrícola: S'utilisa per a desplaçar remolcs agrícoles i per a realisar tasques agrícoles per mig de l'us de aperos.
- Tractor de construcció: Generalment en accessoris tals com pala o braços de retroexcavadoras.
- Motocultor: De menudes dimensions, són molt usats en l'agricultura mediterrànea.
- Tractor remolcador d'aeronaus: S'usa per a espentar les aeronaus des de les terminals aérees a on hi ha passarela d'abordage (ya que els avions de per sí no poden donar marcha arrere) o be per a remolcar-los cap al hangar.
Accionament especials
[editar | editar còdic]Un tractor té un o varis sistemes d'accionament per a utilisar aperos. Un tractor agrícola habitualment té en la part posterior un sistema de tres braços (actuadors i tensor), denominat enganche tripuntal, per mig del qual alça i baixa la ferramenta acoplada com un llaurat, una empacadora, una picadora, una segadora, un rotabator o una abonadora. Els dos braços inferiors són accionados habitualment per una bomba hidràulica per mig d'un distribuïdor, que a la seua volta és moguda pel motor del vehícul. El sistema tripuntal efectua un moviment pla de quadrilàter articulat. Dels tres braços el de dalt és extensible per a poder regular el apero. Hui en dia estan equipats en sistemes electrònics de sensibilitat per a que quan es produïxca més força de la normal es desplace cap a dalt per a evitar trencaments del tractor.
Per a l'accionament d'algunes ferramentes, els tractors agrícoles solen dur una pren de força, que consistix en un eix nervado que és accionado pel motor del vehícul per mig d'una transmissió d'engranages. La transmissió del moviment rotatiu de dita pren de força a la ferramenta es realisa habitualment per mig d'un arbre de transmissió articulat en dos cardán. Per norma existixen 2 tipos de revolucions 540 o 1000 rpm, que fan girar el mechó; normalment hi ha moltes mides disponibles.
Tots els tractors del mercat duen un sistema paralel hidràulic en l'elevador per a poder suministrar un cabal d'oli als aperos. Per norma el sistema hidràulic sol tindre una pressió màxima de 220 bar i un cabal màxim de 300 litros per minut, podent ser tot açò regulat per l'operador.
Hui en dia el món agrícola va per davant del món de l'automoció en electrònica. Molts tractors equipen des de fa anys un sistema de diagnòstic de bus CAN, és dir un sistema de dos cables que recorren tot el tractor (ca hi i ca low) aportant informació de tots els sensors, potenciómetros, reguladors, i que són captades per controladors. Un tractor pot tindre els següents controladors: motor, transmissió, suspensió davantera, suspensió cabina, controlador de cabina, controlador hidràulic, pren de força, elevador posterior, controlador del climatizador, controlador del apoyabrazos (el 60 % del tractor es maneja des d'una consola ubicada en el apoyabrazos dret de l'assent del conductor).
Seguritat i salut
[editar | editar còdic]El tractor causa la majoria dels accidents mortals en el sector agrari. Les causes més importants dels accidents més greus al tractor són les següents:
- El aplastamiento per bolque del tractor sense estructura de protecció, aixina com la falta d'us de cinturó de seguritat.
- Els atropells, tant d'atres treballadors o passagers adicionals com del propi tractorista en pujar o baixar del tractor en marcha.
- L'atrapament per eixos de transmissió, prens de força, poleas, correges o engranages també provoca numerosos accidents.
Per tot això és indispensable un manteniment adequat del tractor i garantisar que dispon d'estructura de protecció i cinturó de seguritat. Ademés el tractor deu ser utilisat únicament per treballadors designats per a això, que hagen rebut una formació específica i disponguen del carnet reglamentari. Per la seua banda el tractorista està obligat a fer un bon us del tractor respectant les instruccions i normes de seguritat.
Tractors a vapor
[editar | editar còdic]Els primers tractors varen ser els tractors de vapor. Varen ser utilisats en parells a cada costat d'un camp a llaurar (llaurat a vapor), arrastrat d'anada i regrés entre ells utilisant un cable d'acer. Els tractors a vapor es varen utilisar en èxit en la década de 1860, i despuix de 1900 els tractors de gasolina, més barats, varen escomençar a reemplaçar als cavalls en el tir del llaurat.
Tractors en motor de combustió
[editar | editar còdic]Els primers eixemplars, en motor de combustió interna eren de cicle Otto, funcionaven en nafta (gasolina) i després en queroseno. Més alvance es varen fabricar en motors diésel que usen gasoil, un combustible més barat. El primer tractor en motor de gasoil va ser produït pel Benz-Sendling en 1922, en Alemània. En l'actualitat s'utilisa també una mescla de gasoil en gas natural comprimit, fent encara més barat el combustible per al motor i aumentant el seu rendiment. Estos tractors són el camí per a que en el futur se seguixquen desenrollant sistemes més evolucionats que permeten alvançar en el camp agropecuario.
Marques de tractors
[editar | editar còdic]En tot lo món hi ha infinitat de marca de tractors (llista 1 i llista 2 de fabricants en la Wikipedia anglesa). Alguns dels més destacats són:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ángel García: Fabricants de tractors a nivell mundial , Mar 24, 2024.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Tractor» (en és). DIRAE. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- ↑ Hodge, James (1973). Richard Trevithick (Lifelines 6), Shire Publications, p. 30. ISBN 978-0-85263-177-5.
- ↑ Lane, Michael R.. Pride of the Road, p. 56.
- ↑ Bonnett, Harold (1975). Discovering Traction Engines, Shire Publications Ltd, pp. 5. ISBN 978-0-85263-318-2.
- ↑ «Tractors in the 1930s». Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2021. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- ↑ The John Deere Tractor Legacy, Voyageur Press, p. 45. ISBN 9781610605298.
- ↑ Vintage Farm Tractors, Voyageur Press, p. 14. ISBN 9781610605649.
- ↑ Xulon Press, Xulon Press. ISBN 978-1-59160-134-0.
- ↑ (2001) Ultimate John Deere: The History of the Big Green Machines, Voyageur Press, p. 52. ISBN 9781610605588.
- ↑ «Froelich Tractor». Froelich Foundation. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2019. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- ↑ «Gasoline Tractor». Iowa Pathways.
- ↑ «From Steam to Gasoline…». Inspired Mija. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- ↑ Miller 2003.
- ↑ The Ivel Story. John Moffitt. ISBN 0-9540222-6-2
- ↑ «Donen Albone, English inventor, 1902». The Science and Society Picture Library. Consultat el 30 d'agost de 2013.
- ↑ «Donen Albone». Biggleswade History Society. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2012. Consultat el 30 d'agost de 2013.
- ↑ «Smithsonian Museum of American History». Hart Parr #3. Consultat el 29 de novembre de 2010.
- ↑ Oliver Hart-Parr - C.H. Wendel, Krause Publications, November 29, 2011
- ↑ Rumely 1910.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- [enllaç trencat]
- [enllaç trencat]
- Miller, Orrin E. (2003). «John Froelich: The Story of a Man and a Tractor», The John Deere Tractor Legacy, Voyageur Press. ISBN 978-0-89658-619-2.
- Pripps, Robert N. (1993). Farmall Tractors: History of International McCormick-Deering Farmall Tractors, Osceola, WI, US: MBI. ISBN 978-0-87938-763-1.
- Rumely, Edward A. (1910). “The Passing Of The Man With The Hoe”. The World's Work: A History of Our Clave XX: 13246–13258. Recuperate le 2009-07-10.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tractor.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tractor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.