Tractor de vapor
- Este artícul es referix al tractor agrícola de vapor; Per a atres tipos de tractors a vapor, vejau: Motor de tracció
Un tractor de vapor és un vehícul propulsado per una màquina de vapor que s'utilisava principalment per a tirar d'útils agrícoles.
En Amèrica del Nort, el terme tractor de vapor generalment es referix a un tipo de tractor agrícola accionado per una màquina de vapor, utilisat àmpliament a fins de el XIX i principis de el XX.
En Gran Bretanya, el terme tractor de vapor s'aplica en major freqüència als models més menuts de locotractores, generalment aquells que pesen sèt tonellades o menys, que s'utilisaven per a transportar chicotetes càrregues en les vies públiques. Encara que es coneixen com a tractors de vapor llaugers, estos motors són generalment versions més chicotetes de les locomotores de carretera.
Este artícul se centra en els vehículs agrícoles a vapor destinats al arrastre directe de llaurats i atres implementos (en oposició a l'arrastre per cable).
Desenroll (Gran Bretanya)
[editar | editar còdic]Per les diferències en les condicions del sol, el desenroll de màquines agrícoles a vapor va ser considerablement distint a abdós costats del Atlàntic.
En Gran Bretanya, varis fabricants de motors de tracció varen intentar produir un disseny de motor agrícola que poguera tirar d'un llaurat directament, en lloc d'un tir de cavalls. No obstant, els sols més pesats i humits habituals en Gran Bretanya varen significar que estos dissenys no tingueren èxit, ya que eren menys econòmics d'usar que l'equip de cavalls al que devien reemplaçar. Estos motors també es coneixien com "tractors de vapor". En canvi, els agricultors varen recórrer al llaurat per cable utilisant motors de llaurat.
Un eixemple distintiu d'un tractor de vapor (agrícola) de disseny britànic és el Garrett Suffolk Punch, un disseny de 1917 destinat a competir directament en alternatives alimentades per motors de combustió interna.
Desenroll (Norteamérica)
[editar | editar còdic]Els primers tractors de vapor dissenyats específicament per a usos agrícoles varen ser motors portàtils construïts sobre patins o rodes i transportats a l'àrea de treball en cavalls. Els models posteriors varen utilisar la potència de la pròpia màquina de vapor per a impulsar un tren de transmissió per a moure la màquina i es varen conéixer per primera volta com "motors de tracció", expressió que finalment es va acurtar a "tractor". Estos mecanismes d'accionament eren de tres tipos: cadena, eix, i piñón obert. El piñón obert es va convertir en el disseny més popular per la seua resistència. Les millores posteriors varen incloure direcció assistida, diferencials, motors composts i disseny en caldera suspesa.
La màquina de vapor es va eliminar gradualment a mitan de la década de 1920, a mida que els tractors de combustió interna (queroseno, gasolina o destilat) menys costosos, més llaugers i d'arrancada més ràpida varen sorgir per complet despuix de la Primera Guerra Mundial.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tractor de vapor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.