Hidràulica

Archiu:Table of Hydraulics and Hydrostatics, Cyclopaedia, Volume 1.jpg

Hidràulica i hidrostàtica ilustrada.

La hidràulica és la branca de la física que estudia el comportament dels líquits i la creïlla en funció de les seues propietats específiques. És dir, observa i analisa les propietats mecàniques dels líquits depenent de les forces a les que són someses. Estos estan somesos a les forces de gravetat que s'eixercixen en iniciar un procés electromagnètic ya que els seus decorreguts són fluix en forces d'electrons que atrau la força dels núcleus

Etimologia

La paraula «hidràulica» prové del grec ὑδϱαυλικός (hydraulikós) que, a la seua volta, ve de «tubo d'aigua», paraula composta per ὕδωϱ («aigua») i αὐλός («tubo»).

Història

Egipte i Grècia

Les civilisacions més antigues es varen desenrollar a lo llarc dels rius més importants de la Terra. L'experiència i l'intuïció varen guiar a estes comunitats en la solució dels problemes relacionats en les numeroses obres hidràuliques necessàries per a la defensa ribereña, el drenage de zones pantanosas, l'us dels recursos hídrics, la navegació, entre atres problemes.

En les civilisacions de l'antiguetat, estos coneiximents es varen convertir en privilegi d'una casta sacerdotal, no eren compartits obertament. En l'antic Egipte els sacerdots es transmetien, de generació en generació, les observacions i registres, mantinguts en secret, respecte a les inundacions del riu, i estaven en condicions, en base en estos, de fer previsions que podrien ser interpretades fàcilment com a revelacions transmeses pels deus. Va ser en Egipte a on va nàixer la més antiga de les ciències exactes, la geometria que, segons l'historiador grec Heródoto, va sorgir a raïl d'exigències catastrals relacionades en les inundacions del riu Nilo.

En els grecs la ciència i la tècnica passen per un procés de desacralización, a pesar de que algunes voltes es releguen al terreny de la mitologia.

Tals de Mileto, de pare grec i mare fenicia, va atribuir a l'aigua l'orige de totes les coses. La teoria de Tals de Mileto, de la mateixa manera que la teoria dels filòsofs grecs subsecuentes del periodo jònic, trobarien una sistematisació dels seus principis en la física d'Aristóteles. Física que, com se sap, està basada en els quatre elements naturals, sobre la seua ubicació, sobre el moviment natural, és dir cap a les seues respectives esferes, diferenciat del moviment violent. La física antiga es basa en el sentit comú, és capaç de donar una descripció qualitativa dels principals fenomens, pero és absolutament inadequada per a la descripció quantitativa dels mateixos.

Les primeres bases del coneiximent científic quantitatiu es varen establir en el III en els territoris en els que va ser dividit l'imperi d'Alejandro Magne, i va ser Aleixandria l'epicentre del saber científic. Euclides va arreplegar, en els Elements, el coneiximent precedent sobre la geometria. Es tracta d'una obra única en la que, a partir de poques definicions i axiomas, es deduïxen una infinitat de teoremas. Els Elements de Euclides constituiran, per més de dos mil anys, un model de ciència deductiva d'un insuperable rigor llògic. Arquímedes de Siracusa va estar en contacte epistolar en els científics d'Aleixandria.

Arquímedes va realisar una gran cantitat de descobriments excepcionals. Un d'ells va escomençar quan Hierón II regnava en Siracusa. Va voler oferir a un santuari una corona d'or, en agraïment pels èxits alcançats. Va contractar a un artiste en el que va pactar el preu de l'obra i ademés li va entregar la cantitat d'or requerida per a l'obra. La corona terminada va ser entregada al rei, en la plena satisfacció d'est, i el pes també coincidia en el pes d'or entregat. Un temps despuix, no obstant, Hierón II va tindre motius per a desconfiar de que l'artiste lo havia enganyat substituint una part de l'or en plom, mantenint el mateix pes. Indignat per l'engany, pero no trobant la forma de demostrar-ho, va solicitar a Arquímedes que estudiara la qüestió. Absorto per la solució d'este problema, Arquímedes va observar un dia, mentres prenia un bany en un cup, que quan ell se sumergia en l'aigua, esta es derramava cap al sol. Esta observació li va donar la solució del problema. Va botar fòra del cup i, emocionat, va córrer nuet a la seua casa, cridant: “Eureka! Eureka!” (que, en grec, significa: "¡Ho vaig trobar, ho vaig trobar!").

Arquímedes va ser el fundador de la hidrostàtica, i també el precursor del càlcul diferencial: recorde's la seua célebre demostració del volum de l'esfera, i en conjunt en els científics d'Aleixandria no va desdenyar les aplicacions a l'ingenieria dels descobriments científics, tentant disminuir la brecha entre ciència i tecnologia, típica de la societat de l'antiguetat clàssica, societat que, com és ben sabut, estava basada en l'esclavitut.

En el camp de l'hidràulica ell va ser l'inventor de l'espiral sense fi, la que, en fer-la girar a l'interior d'un cilindre, és usada encara hui per a elevar líquits.

Vore també

• Definicions usuals en hidràulica
• Hidrodinàmica
• Hidrostàtica
• Neumàtica
• Obres hidràuliques
• Oleohidráulica

Bibliografia

• Open Channel Hydraulics (1959); (traduït a l'espanyol com: Hidràulica dels Canals Oberts. Vine Et Chow. Editorial Diana, Mèxic, 1983. ISBN 968-13-1327-5)