Mànec (instrument)
Mànec (del llatí, manicus) o astil (del llatí, hastīli) és la part per a on s'agarra en la mà un instrumente o utensili per a usar-ho.
Els mànecs poden ser de fusta, metal o un atre material. Als de fusta, esta els conferix una elasticitat que proporciona certa blandura en el maneig de la ferramenta, unit a l'economia que supon el canviar-ho en cas de trencament, aprofitant el restant de l'instrument. Ademés, en el cas d'usar-se este en contacte en el fòc, la fusta per la seua mala conductibilitat no transmet calor que ho faça inmanejable. Casi sempre tenen virola metàlica per a evitar que la fusta es raje pel orifici per a on entra la ferramenta.
Es diu mànec buit al que s'ampra en les ferramentes que es manegen colpejant en l'extrem del mànec, com escoplos, formones, gúbias, etc. En estes sol anar el mànec soldat a la ferramenta i és metàlic.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mango (instrumento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.