Rebost

Una cuinera en el Rebost, pintura de Frans Snyders, ca. 1620

Una rebost és una estància fresca a on s'almagasenen els aliments abans d'utilisar-los. Els rebosts eren corrents en les cases abans de l'ús generalisat del frigorífic des de mediats del XX. En les cases dels sigles XX i XXI són simplement, dins d'una casa, un pis o la cuina, el lloc a on es guarden els comestibles, que pot ser una estància, un armari o un racó en estanteries. En Amèrica Llatina, és una tenda de ultramarinos.

El terme 'rebost' pot també referir-se a «els «rebosts solidaris» que són iniciatives de colectius ciutadans en els que uns voluntaris arrepleguen aliments de donacions i bancs d'aliments per a distribuir-los a famílies en situació precària que passen fam.

Característiques

Un rebost deu ser: Tan fresca com siga possible Propenca a les àrees de preparació d'aliments Construïda per a evitar l'entrada de mosques i insectes. Fàcil de mantindre neta Equipada d'estants i armaris apropiats a l'aliment que és almagasenat

En l'hemisferi nort, la majoria de les cases solien tindre el seu rebost i cuina en el costat nort o est de la casa, en a on rebia menys sol. En Austràlia i Nova Zelanda els rebosts eren colocats en els costats sur o est de la casa per la mateixa raó.

Molts rebosts tenen menudes finestres sense vidre en l'obertura coberta per una malla fina. Açò permet la circulació lliure de l'aire sense permetre que entren les mosques i atres insectes. Molts rebosts estan alicatadas o tenen pintades les parets per a simplificar la seua neteja. Els rebosts més antics i, especialment les de les cases més grans, tenien ganchos en el sostre per a penjar peces de carn o de caça. Atres neveres tenien recipients aïllants per al gèl, anticipant el desenroll futur dels refrigeradores. Un rebost podia contindre una llosa o un estant de pedra, usat per a mantindre l'aliment fresc en els temps anteriors a la refrigeració.

En una casa moderadament gran del XIX, tots estos quartos es posaven tan avall en l'edifici com fora possible, utilisant la massa de la terra per a conservar-los a baixa temperatura durant l'estiu.

Les cuines en Àsia tradicionalment han segut de format més obert que les d'Occident. La funció de rebost era complida generalment en gabinets o cofres de fusta. Per eixemple, en Japó el moble de cuina denominat mizuya tansu, que conta en gran varietat d'compartimento cada u per a un propòsit i aliment específic.

Molt poques cases modernes tenen rebosts en el sentit antic, cridant-se aixina ara als armaris o habitacions menudes situades normalment junt a la cuina, a on es guarden les begudes i aliments envasats o empaquetats.

Història

Baixa Edat Mija

En un hall medieval tardà, hi havia habitacions separades per a les distintes funcions de servici i almagasenament d'aliments. Un rebost era a on es guardava el pa i es realisava la preparació dels aliments associats ad ell. Al cap de l'oficina responsable d'esta sala se li denominava panader. Existien sales similars per a l'almagasenament de cansalada i unes atres carns (rebost), begudes alcohòliques (sagí) (coneguda per les "puntetes" de barrils que allí s'almagasenaven), i per a cuinar (cuina).

Rebost de {{el XIX en el Museu Romàntic Ca Papiol de Villanueva i Geltrú.

Edat colonial en els Estats Units

En els Estats Units, els rebosts varen evolucionar a partir de la primera "mantequería" colonial nortamericana, construïda en un fret racó del nort d'una casa colonial, a una varietat de rebosts en granges autosuficients. Els rebosts de majordom, o rebosts de porcelana, es construïen entre el menjador i la cuina d'una casa anglesa o americana de classe mija, especialment en l'última part del XIX i principis del XX. Les grans finques, com la Biltmore Estigues en Asheville, Carolina del Nort o Stan Hywet Hall en Akron, Ohio, tenien grans coves com a rebosts i atres "despachos" domèstics (office), fent-se eco de les seues homòlogues britàniques "Great House". Una "Great House", casa gran, és una casa o mansió de gran tamany en luxosos acabaments i un gran sèquit de personal, tant d'interior com d'exterior. El terme s'utilisa principalment històricament, especialment per a propietats de principis del XX, és dir, a finals de l'época victoriana o eduardiana en el Regne Unit.

Edat victoriana en Gran Bretanya

En l'época victoriana, les grans cases i finques de Gran Bretanya mantenien l'ús d'habitacions separades, cada una dedicada a una etapa distinta de la preparació i neteja dels aliments. La cuina era per a cuinar, mentres que els aliments s'almagasenaven en un almagasén, rebost o celler. La preparació de la carn abans de cuinar-la es realisava en un rebost (recordem que a sovint en estes grans cases la caça aplegava sense despellotar o desplomar, el peix sense filetear i la carn en miges o quartos de canal), i la neteja i preparació de les verdures es realisava en la sala de fregar (scullery). El llavat de la vaixella es realisava en la bàssia o en el rebost del majordom, "depenent del tipo de plat i del nivell de brutea". Com la fregadera era l'habitació en aigua corrent, tenia una bàssia, i era a on es realisava la preparació del menjar més brut, com netejar el peix i tallar la carn crua. En el rebost es guardava utensilis com la vaixella, la cristaleria i la platería. Si el rebost contava en una bàssia per a llavar la vaixella, era una bàssia de fusta revestit de plom, per a evitar que es astillara l'escurada i la cristaleria en llavar-les. En algunes cases de classe mija, el rebost, l'alacena i el traster podien ser simplement grans armaris de fusta, cada u en el seu propòsit exclusiu.

Evolució posterior

El seu us va decaure a partir del XIX, i en moltes ocasions va desaparéixer de l'arquitectura contemporànea per l'aparició de frigorífics i congeladors.

En l'evolució de les llars i els estils de vida (els aliments es compren paulatinament en les tendes), el nom es va mantindre en el XX per a designar una menuda estància contigua a la cuina de la llar, una estància sense característiques especials.

En França, els arquitectes contemporàneus estan reintroduciendo cellers en les llars per a facilitar una millor conservació de les frutes i verdures possiblement collides in situ.

Enllaços externs

• «rebost». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).