Anar al contingut

Armari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Redirige

Un armari normal. En este cas un armari d'al voltant de 1900, només de fusta, sense tornells ni taches.

Un armari[1], escaparat (en Veneçola i Cuba),[2][3] clóset (en Hispanoamèrica),[4] aparador (en Filipines),[5] ropero, guardarropa, placar o placard (en Riu de l'Argent),[6][7] és un moble per a guardar coses o atres tifells tancat per mig de portes, en la distribució interior de les quals pugues haver estants, colgadores para perches i caixons, ideat per a guardar coses.[8] Les portes poden ser batientes o correderas, utilisant-se les segones en llocs de pas estret, ya que necessiten menys espai.

L'armari és pr opi de qualsevol estància de la casa, adequant la seua forma i dimensions a l'ús al que va destinat:

  • En la cuina, els armaris són menuts i es coloquen baix la encimera o suspesos de la paret, i s'utilisen per a guardar aliments o tifells de cuina.
  • Si es coloquen en els recibidores per a deixar penyores d'abric, reben el nom de gabaneros.
  • En els quartos de bany són menuts i servixen per a guardar productes cosmètics o d'higiene personal.
  • En empreses, tallers i laboratoris s'utilisa un armari ignífugo per a protegir objectes i productes davant un possible incendi.
  • L'armari metàlic s'ampra generalment en l'indústria.

El armari empotrat és el que té visible únicament la part frontal, estant el restant unit per obra a les parets o tabics de l'estància en que s'ubica. En el Riu de l'Argent li'l coneix com placard o placar.

Els espais habilitats com vestidores solen estar revestits d'armaris sense portes.


Etimologia

La paraula procedix del llatí armarĭum, lloc a on es guarden artefactes o armes.[9] A la seua volta, arma (colectiu plural) procedix de ars, art o ofici, i denomina qualsevol conjunt d'objectes resultat d'un art o ofici. L'evolució posterior de la paraula arma pot dur a confusió. Pero no és possible concloure categòricament que l'armari s'utilisara originalment només per a guardar armes,[10] ya que la paraula també fa referència al moble en el que es guardaven els llibres en les biblioteques romanes mencionades per Vitruvio. El armarium també va ser mencionat per Cató el Vell,[11] Plauto,[12] Plinio el Jove[13] i Cicerón, i varis models estan representats en les pintures de Pompeya.


Història

Armari en un mur en l'iglésia de Garda, en l'illa de Gotlandia, en Suècia.

L'armari és conegut a lo manco des de l'época romana, segons apareix en les pintures d'Herculà. Encara que en un principi només servia per a contindre armes, segons indica el seu nom, pronte es va utilisar per a guardar tot tipo d'objectes.[14]

Els romans destinaven este moble per a tancar els retrats dels seus antepassats (Ius imaginum) i els llibres. Els primers, com estaven fets de cera, tenien que estar tancats per a que en l'aire i la pols no es tiraren a perdre. Estos armaris no s'obrien més que els dies festius i en algun acontenyiment célebre.[15] Els que havien segut acusats d'algun delicte, obrien també els armaris que contenien aquells estimats retrats quan s'havia justificat la seua inocència. Cicerón, perorando en defensa de Publio Cornelio Sila,[16] ho diu clarament. Les biblioteques dels romans estaven compostes d'armaris, en els que es posaven els volums o rolls i es distinguien en diversos números.[17][18]

L'armari sembla haver desaparegut en l'Edat Mija en favor dels cofres i arcones, llevat per a guardar armes en castells, iglésies o monasteris. La conditoria era un armari especial per a monasteris, iglésies o capelles, prop de l'altar, utilisada per a guardar el sacrament sagrat, gerros o objectes sagrats, els sants olis, relíquies, etc. Un pany fort permetia tancar-ho en clau. Es diu que el més antic conservat en França és el de l'abadia d'Aubazine. Dos armaris anteriors d'este tipo, pero de finals del XIII, es conserven Catedral de Bayeux i en la Catedral de Noyon, pero estan decorats en pintures. Més tart, els batientes estarien formats per panels emmarcats, a sovint decorats en una forma (en baix relleu) de pergamí o d'ornamentació gòtica, com en el cridat gabinet de relíquies o bufé de saint Geoffroy en l'iglésia parroquial de l'Assomption-de-la-Très-Sainte-Vierge du Chalard, en Li Chalard, França (segona mitat del XV).[19] També en les iglésies, o en la sacristia, s'utilisaven armaris per a guardar vestimentes sacerdotales, llibres sagrats, etc.

En l'Edat Mija, en excepció de les iglésies i monasteris, servia només per a tancar les armes i armadures, puix els demés objectes es guardaven en arques o en senzills aparadors. Pero ya des de principis del XV s'usava l'armari en el mateix fi que ara i les seues portes es decoraven en relleus quan abans només duyen pintures. Durant els sigles XVI i XVII s'ampraven elegants armaris de dos cossos i des del XVIII es construïxen armaris-vitrina i biblioteques-vitrina com a dignes mobles de saló i de gabinet.[14]


Parts d'un armari

Els armaris consten generalment de sis parts principals: dos portes, dos costats, el respal, la rebanc i dos fondos, alt i baix. Lo interior està guarnit de caixes o estants i a voltes està lliure. Totes les peces d'un armari deuen ensamblarse a mechó i mortaja sense encolarlas, pero entornellades de modo que puguen desmontar-se, perque un armari té que armar-se i desarmar-se a voluntat per a fer-ho trasportable en cas de, per eixemple, una mudança.

En el cas específic dels armaris empotrats (les parets laterals dels quals són d'obra o tabiquería resistent), l'espai interior pot complementar-se en barres a pressió o extensibles. Estos dispositius consistixen en tubos metàlics o plàstics dotats d'un resort o mecanisme de roll interior que es fixen per mig de la força de fricció eixercida contra els murs. Este sistema permet habilitar zones de penjat auxiliar sense necessitat de perforar l'estructura.[20]

Per raons evidents es desaconsella la barra a pressió o extensible en armaris exents de fusteria llaugera, és dir, els no empotrats, degut a que la pressió lateral podria deformar o quebrar els panels de fusta o melamina.[21] Generalment els costats d'un armari exent consistixen en un bastidor en panels que fa l'ofici de montant i al com es ensamblan per avall i per dalt els barrots que constituïxen l'armassó del sol i de l'alt. Les portes es abisagran sobre el marc dels bastidors laterals. El respal es compon de tablillas primes encaixades a recalat lateralment i el rebanc consta de peces soltes que s'entornellen en lo alt i es ensamblan en els ànguls a inglete sense prolongar el saledizo per darrere per a que l'armari puga recolzar-se en la paret.[22]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Real Academia Española (2005). «clóset» (en español). Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. Consultat el 7 de mayo de 2013.
  3. ↑ «escaparate | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  4. ↑ «clóset | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  5. ↑ Quilis, Antonio; Casado-Fresnillo, Celia; Quilis-Sanz, María José(enero-abril de 1997).«Los filipinismos y otras palabras de Filipinas contenidas en el «Diccionario» de la Academia».Boletín de la Real Academia Española.57(270): 17-18.ISSN 0210-4822.
  6. ↑ ASALE (2024-07-08). «placar | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-07-14.
  7. ↑ ASALE (2024-07-08). «placard | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-07-14.
  8. ↑ Diccionario de la lengua española
  9. ↑ «Armoire (v. la sección “etimología e historia”)» (2012). Consultat el 5 julio 2016..
  10. ↑ L'armoire d'après Henry Havard
  11. ↑ Catón el Viejo, De re rustica, XI
  12. ↑ Plauto, Los cautivos, 918
  13. ↑ Plini el Jove, Cartas, II, 17
  14. ↑ 14,0 14,1 Arqueología y bellas artes, de 1922, de Francisco Naval y Ayerbe.
  15. ↑ Plinio el Viejo, Naturalis historia, XXX 6-8.
  16. ↑ Pro Sulla, Orationes, Cicerón, (62 a. C.)
  17. ↑ Diccionario histórico enciclopédico, Vicenç Joaquín Bastús i Carrera, 1828
  18. ↑ «Bibliotheca Ulpia» (en inglés). uchicago.edu. Consultat el 4 de diciembre de 2024.
  19. ↑ buffet dit armoire à reliques ou buffet de saint Geoffroy de l'église paroissiale de l'Assomption-de-la-Très-Sainte-Vierge de Le Chalard, Monuments historiques, Ministère de la Culture (ilustración y comment)
  20. ↑ «Cómo elegir barras y soportes de armario: Elementos extensibles». Leroy Merlin. Consultat el 2026-09-08.
  21. ↑ «Cómo elegir barras y soportes de armario». Leroy Merlin. Consultat el 2026-09-08.
  22. ↑ Diccionario de la lengua española

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Armari&oldid=1650044»