Planta (arquitectura)

Erro al crear miniatura:

Planta (arquitectura)

Erro al crear miniatura:

Planta (avall), alçat (a l'esquerra) i secció (a la dreta) del Panopticon de Jeremy Bentham. Este reformador social atribuïa al seu utòpic disseny arquitectònic (especialment al de la seua planta, que orienta les celes cap a un punt d'observació central) la virtut d'optimisar el control dels reclusos d'una presó. Les formes circulares o ovalades de places de bous, estadis i amfiteatres, i la semicircular dels hemicicles en teatres i parlaments, tenen una funció fins a cert punt semblant.

Erro al crear miniatura:

Planta de la catedral d'Amiens. Un pilar massiç soporta les torres del final de l'oest; les travessies són abreviades; sèt capelles radiants formen la girola localisada en l'àbsit. Les plantes d'iglésies i catedrals mostren les seccions de les paretés i els pilarés, donant una idea dels perfils de la seua estructura. Les finestres vidriades es representen per llínees dobles allumenades en les parets dels perímetros, mentres que les carenas per damunt de la volta es representen en llínees punteades. Per convenció, els plans eclesiàstics són mostrats en el nort en la part superior i el fi de l'est llitúrgic en la part dreta. Tal orientació coincidix habitualment en la forma convencional de representar els punts cardinals (est a la dreta), ya que la major part de les iglésies cristianes tenen eixa orientació, que les fa rebre el sol naixent per la capçalera i despedir el sol ponent pels peus. Moltes abadias tenen plans que són comparables a catedrals, encara que a voltes en més émfasis en els espais del santuari i el cor, que són reservats per a la comunitat religiosa. Les iglésias més chicotetes són similarmente planejades, pero en simplificació.

Una planta (del llatí planta) o pla, és la representació d'un cos (edifici, moble, peça o qualsevol atre objecte) sobre un pla horisontal. S'obté per mig d'una proyecció parala, perpendicular al pla proyectante horisontal. És una de les representacions principals del sistema diédrico, junt en l'alçat. També es denomina planta a la representació de la secció horisontal. En arquitectura, la planta és un dibuix tècnic que representa, en proyecció ortogonal i a escala, una secció horisontal d'un edifici; és dir, la figura que formen els murs i tabics a una altura determinada (normalment coincidente en els vas —portas i finestras—, per a que es puguen apreciar), o ben utilisant recursos gràfics per a permetre la representació d'estos i uns atres elements arquitectònics (com a llínees de menor gruixa o discontínues, que permeten la representació d'elements sobre el tall, com arcs i tracerías). Els plans d'un edifici consten en gran part de plans de planta, generalment un per cada altura o nivell d'est, incloent la planta de cobertes, que a diferència de les demés, no secciona l'edifici, sino que ho mostra vist des de dalt, tal i com es voria en sobrevolar-ho, pero sense distorsió de perspectiva (vista de pardal). Acompanyant a les plantes o seccions horisontals, s'utilisen també plans de secció vertical (denominats seccions o «plans de secció»), aixina com plans d'alçat, que mostren l'aspecte exterior de les distintes fronteras de l'edifici, sense seccionar-ho. Existixen distints tipos de plans de planta en funció de lo que es vullga representar. Els principals són:

• Plantes d'arquitectura: mostren les divisions interiors de l'edifici, les portes, finestres i escals. Solen estar acotades i poden anotar també la superfície de cada recint.
• Plantes constructives: reflectixen els detalls constructius de frontera i tabiquería interior, encara que solen preferir-se seccions.
• Plantes d'acabaments: mostren els materials de revestiment o acabament de sols, sostres i paraments verticals en cada una de les estàncies o habitacions.
• Plantes d'instalacions: mostren el recorregut i ubicació dels distints elements que componen les instalacions de l'edifici. Normalment hi ha una planta dedicada a cada tipo d'instalació (elèctrica, fontaneria, sanejament, etc.)
• Plantes d'estructura: mostren els detalls de l'estructura de l'edifici, generalment dels voltons, pilars i forjats i lloses. A diferència de les demés plantes, que solen seccionar-se just per damunt del sol, les plantes d'estructura solen seccionar-se just per davall, mostrant per tant els elements sobre els que es recolzen. A la delineació de la planta d'un edifici li la denomina iconografia (del grec ἰχνογραφία, ‘representació de la planta’). Aixina ho va establir Vitruvio en la seua obra d'architectura, junt a la ortographia per a l'alçat i la scenographia per a la perspectiva. Durant l'Edat Mija el terme va caure en desús, pero va ser recuperat en el Renaixença per autors com Juan d'Herrera.

Planta del temple egipcíac

Artícul principal → Temple egipcíac.

El model generalisat era el d'un rectàngul de proporcions aproximades a la raó áurea entorn a un eix de simetria (orientat astronómicamente d'est a oest en certs casos) que marcava l'accés a través d'una avinguda d'esfinges per una porta flanquejada per grossos pilonos. Els distints patis porticados i sals (sala hipóstila, sala hípetra) en cobertes sostingudes per grosses columnes van sent cada volta més reduïts fins al santuari més sagrat, que se sol designar en l'expressió llatina sancta sanctorum.

• Erro al crear miniatura:
  Temple d'Edfu.

Plantes en l'arquitectura grecorromana

Artícul principal → Arquitectura grega.

Les civilisacions prehelénicas (civilisació cretense i civilisació micénica) varen desenrollar distintes tipologies d'edificació; el palau cretense es va caracterisar per una estructura laberíntica, molt visible en la seua planta, en una gran superfície reservada a almagasenage de tot tipo de productes (funció característica d'este Estat marítim de príncips-comerciants). Les ciutats micénicas es varen caracterisar per les seues fortificacions ciclópeas i el megaron, d'us tant civil com a religiós, com a edifici principal de les acrópolis. Les tombes micénicas circulares —tipologia denominada tholos, com el tesor d'Atreo— suponen el pas de la tradició prehistòrica de sepultures colectives megalíticas a l'arquitectura de sellarés en aparelle isódomo.

• Erro al crear miniatura:
  Ídem, de Tirinto.

Despuix de l'época obscura, ya en la civilisació grega pròpiament dita, l'época arcaica va determinar de forma definitiva la forma i localisació del temple grec, derivades de les del megaron. La civilisació romana, que partix d'elements itálicos (especialment de l'etrusca), es heleniza profundament en l'época republicana final, de modo que l'Alt Imperi homogeneiza tot l'espai mediterràneu en una identitat de formes, visible també en les plantes dels edificis en tot tipo de funcions (religioses —temple romà—, lúdiques —teatre, amfiteatre, circ—, militars —castrum, burgum—, civils —basílica—, residencials —domus, vila—, etc.)

• Erro al crear miniatura:
  Vila de L. Vedius Optatus en Plainberg.
• Erro al crear miniatura:
  Basílica de Majencio i Constantino.

Ademés de les plantes dels edificis, té una particular importància la disposició urbanística dels mateixos entorn a determinats espais (àgora, fòrum) que caracterisen la polis (clàssica o helenística) i la ciutat romana.

• Erro al crear miniatura:
  Forum Holitorium, junt al Teatre Marcelo, en Roma.

S'han conservat algunes representacions esquemàtiques d'época romana, més be cartogràfiques que arquitectòniques, com els plans catastrals d'Orange.

Plantes en l'arquitectura cristiana

Erro al crear miniatura:

Planta tipo d'una iglésia de pelegrinage. Els espais marcats en cada color reben denominacions comunes a la major part de les iglésies: nàrtex (marró), nau central (taronja), naus laterals (blava clar), torre (blava), pòrtic (morat obscur), transepto (vert clar), travessia (verda), àbsit (salmón), absidiolos (morat), cor (groc) i deambulatorio (morat clar). Molt habituals serien també les capellas laterals (no apareixen en este esquema), que se solen obrir en els murs de les naus laterals, a espais regulars, corresponents als intercolumnios.

En l'art cristià, l'historiografia ha establit denominacions per a les plantes de les iglésias, en criteris formals. Tals formes es varen establir convencionalment des de l'Antiguetat Tardana i l'Edat Mija fins al Renaixença i el Barroc, innovant-se conceptualment en l'arquitectura contemporànea.

Sant Carlos Borromeo (Instruccions de la fàbrica i l'aixovar eclesiàstics) preferix la planta de creu llatina sobre les centralisades, en considerar que estes varen ser utilisades per a «l'adoració als ídols».

• Planta basilical, basada en la basílica romana i característica del Paleocristiano. Una nau central (en o sense adició de naus laterals —separades de la central per una arquería que deixa en la planta la chafada circular de les seues columnes o la poligonal de les seues pilarés—) estaja als fidels en un espai que canalisa la visió cap a la capçalera de l'iglésia, a on està el presbiteri en l'altar major (habitualment en un àbsit). L'accés se situa als peus de l'iglésia (habitualment en atri i pòrtic).
• Planta centralisada, planta central o «en rotonda», caracterisada per l'existència de varis eixos de simetria, en basar-se en la forma d'un polígon regular o el círcul, que orienta l'atenció dels assistents al centre de l'edifici (per eixemple, en la basílica de Sant Pedro, al baldaquino). En alguns eixemples en l'arquitectura grecorromana (tholos), en el Romànic es vincula a voltes en l'arquitectura templaria i el Sant Sepulcro de Jerusalem. En el Renaixença es produïx una verdadera busca intelectual del model ideal de bellea arquitectònica a través de la planta centralisada.
  • Planta de creu grega, habitual en l'arquitectura bizantina

Vore també: creu grega

• • Planta octogonal, habitual en espais singulars com els batisteris.

Vore també: octógono

• • Planta ovalada (ovalkirche) i planta elíptica, innovacions de l'arquitectura del Barroc

Vore també: óval i elipse

• Planta romànica-renana o de doble àbsit, en que capçalera i peus de l'iglésia són similars (repetint-se en abdós l'estructura del àbsit); és pròpia de l'arquitectura carolingia i de l'arquitectura otoniana.

Vore també: Planta romànica-renana

• Planta de creu llatina, habitual en les iglésies de pelegrinage del Romànic i Gòtic en el Camí de Santiago.

Vore també: creu llatina

• Planta de saló (hallenkirche), de forma rectangular, en la que les naus laterals tenen la mateixa altura que la central.

Vore també: saló i hall

• Erro al crear miniatura:
  Representació esquemàtica de 1662 (propenca a una perspectiva axonomètrica) de Sant Miguel d'Hildesheim, iglésia otoniana.

• Erro al crear miniatura:
  Sant'Ivo alla Sapienza.

Els particulars requisits de la vida consagrada segons les distintes regles monásticas es varen vore reflectit en les plantes dels monasteris medievals. La tipologia és notablement diferent en Orient i Occident, a on la forma més evident és la del claustre.

• Erro al crear miniatura:
  Monasteri de Poblet (cisterciense, espanyol).

La presència d'iglésies en els monasteris, aixina com de claustres en bona part de les iglésies occidentals, fa que l'apariència formal de les plantes de moltes iglésies i molts monasteris siga similar.

Estudi de la transformació dels edificis a través de les seues plantes

Els temps de construcció dels edificis religiosos, que es prolongaven a través dels sigles, varen fer que molts d'ells canviaren radicalment les seues plantes en canviar-se de criteri en el proyecte. En atres casos varen ser resultat de destrucció parcials o totals.

• Sant Sepulcro, Basílica de la Resurrecció, Anastasia o Anastasis Rotunda
• Erro al crear miniatura:
  A partir del sigle XIX.

• Sant Pedro del Vaticà
• Erro al crear miniatura:
  Planta actual, en la prolongació de naus i frontera de Maderno.

La catedral de Siena en 1339 es va proyectar ampliar de modo extraordinari (convertint el braç major en el transepto), encara que la pesta de 1348 va obligar a deixar les obres inconclusas (l'actualment denominat facciatone). La de Girona, la capçalera de la qual respon a les convencions del gòtic (divisió en vàries naus), va ser terminada en el XV en una nau diàfana d'extraordinari esgambi i altura, proyectada en 1416 per Guillermo Bofill.

• Erro al crear miniatura:
  Catedral de Girona.

Plantes en l'arquitectura islàmica

Artícul principal → Arquitectura islàmica.

Les plantes de les mesquites dels distints territoris incorporats en l'expansió de l'islam dels sigles VII i VIII varen respondre a l'adaptació dels requisits religiosos bàsics (en teoria derivats de la casa de Mahoma en Medina) a les tradicions arquitectòniques locals (bizantino, perses, visigodas, hindús, etc.)

• Erro al crear miniatura:
  Gran Mesquita de Samarra.
• Erro al crear miniatura:
  Mesquita de la Roca.

Plantes en l'arquitectura militar

Els castra i burgi romans tenien plantes regulars, de base quadrangular (sobre elles es varen alçar moltes ciutats de traçat urbà ortogonal).

• Erro al crear miniatura:
  Burgus de Budakalász-Luppa csárda, en el Llimes Pannonicus.
• Erro al crear miniatura:
  Fort romà de Galava.

Els castells medievals molt a sovint s'adequaven a la topografia, resultant plantes irregulars. La traça italiana va ser una resposta al desafiu que l'artilleria suponia per als llenços de les murallas.

• Erro al crear miniatura:
  Castell de Laarne.
• Erro al crear miniatura:
  Fortificació d'Huningue, de l'ingenier militar Vauban.

Elements singulars, ben visibles en les plantes de castells i palaus fortificados, com la torre de l'homenage (donjon), el pati d'armes o la sala (hall) denominada en llatí cúria regis (cour en francés o cort en castellà), de funció representativa que va més allà de lo estrictament militar, varen tindre extensió en l'arquitectura palatina de l'Edat Moderna. El mateix concepte francés de château va passar a denominar a un palau rural (Versalles o els châteaux de la Loire), mentres que el de palais es va reservar per al palau urbà (elouvre o el Palais Royal). Localment les denominacions, tipologies i predomini de la funció defensiva o residencial varien extraordinàriament (torres, cases-torre, cases fortes, pazos, manor houses, etc.)

• Erro al crear miniatura:
  Palau Real de Madrit, en l'anexa Plaça de la Armería, espai utilisat per a parades militars, recepcions protocolàries i inclús bodes reals.

Plantes en l'arquitectura de civilisacions distintes de l'occidental

• Erro al crear miniatura:
  Taj Mahal.

Vore també

• Dibuix arquitectònic
• Sistema de posicionament en interiors
• Mapage robòtic
• ESLAM (robòtica)

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFde la Plaça EscuderoMorals Gómez2015">de la Plaça Escudero; Morals Gómez, {{{nom2}}} (2015). Diccionari visual de térmens d'art, Madrit: Càtedra. ISBN 978-84-376-3441-8.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Planta (arquitectura).