Dibuix arquitectònic
El dibuix arquitectònic, també conegut com a pla, és aquell que es caracterisa per representar arquitectura, siga esta com a detall arquitectònic o com espai arquitectònic. Pot ser expressat en planta, alçat, secció, perspectiva o perspectiva axonomètrica.


A este tipo de dibuix se li conferix una responsabilitat, puix té que ser realisat pensant en les persones que habitaran eixa arquitectura, les seues mides (antropometría) i els mijos per al seu construcció. Atres aspectes, com la distribució d'espais, el color i el treball conceptual, es relacionen en el disseny arquitectònic.
Vistes estàndar utilisades en el dibuix arquitectònic
Un pla d'arquitectura és la representació gràfica més fonamental, una vista des de dalt que mostra la disposició dels espais en la construcció de la mateixa manera que un mapa, reflectint la disposició en un nivell particular d'un edifici.
Tècnicament, es tracta d'una secció horisontal a través d'un edifici (convencionalment, a un metro sobre el nivell del sol), que mostra les parets, obertures de finestres, portes i atres parts en eixe nivell.
La vista en planta inclou tot lo que es pot vore baix d'eixe nivell: el sol, les escals (només fins al nivell del pla), accessoris i inclús mobles. Els objectes situats per damunt del nivell del pla (per eixemple, voltons del sostre) solen estar indicats en llínees punteades.
La planta és una vista geomètrica que es definix com una proyecció vertical ortogràfica de l'objecte sobre un pla horisontal, situat tallant la construcció.
Pla de situació
Un pla de la situació és un tipo específic de pla, que mostra un edifici o grup d'edificis i el seu entorn. Un pla d'ubicació mostra els llímits de la propietat, les zones d'accés i les estructures propenques si són rellevants per al disseny.
Per a un proyecte en una zona urbanisada, el pla de situació servix per a mostrar els carrers propencs i cóm l'edifici s'ajusta al disseny urbà. Dins dels llímits del lloc, el pla de situació proporciona una visió general. S'indiquen els edificis ya existents i els que es proponen, vials, estacionaments, senderes, jardins i la plantació d'arbres.
Per a un proyecte de construcció, el pla d'ubicació també té que mostrar les conexions de tots els servicis: llínees de drenage i aigüeral, ret d'aigua, electricitat i de comunicacions, allumenament exterior, etc.
Els plans de situació s'utilisen per a representar una proposta de construcció abans del disseny final: l'elaboració d'un pla de situació és una ferramenta per a decidir tant el disseny d'ubicació, el tamany i l'orientació de les propostes de nous edificis.
Un pla d'ubicació s'utilisa per a verificar que la proposta complix en les normes locals de desenroll, incloses les restriccions de llocs d'interés històric. En este context, el pla d'ubicació forma part d'un acort llegal, i pot ser un requisit el que siga elaborat per un professional: arquitecte, ingenier, arquitecte paisajista o topógrafo.
Alçat
Un alçat és la vista d'un edifici de front o des d'un costat. És una representació plana d'una frontera. Esta és la forma més comuna usada per a descriure l'apariència externa d'un edifici. Cada alçat es denomina en relació en la direcció dels punts cardinals; per eixemple, l'alçat nort d'un edifici és el costat que es mira cap al nort. Els edificis rara volta són de planta rectangular, per lo que un alçat típic pot mostrar totes les parts de l'edifici que es veuen des d'una direcció.
Geomètricament, un alçat és una proyecció ortogràfica horisontal d'un edifici en un pla vertical, que sol ser paralel a un costat de l'edifici.
Els arquitectes també utilisen la paraula alçat com a sinònim de frontera, per lo que la frontera nort és, lliteralment, l'alçat nort de l'edifici.
Una secció, també cridat pla de tall, és la representació gràfica d'un pla vertical que talla a l'objecte, de la mateixa manera que un pla de planta és una secció horisontal, vist des de la part superior.
En la secció, tot es talla pel pla de secció. El perímetro seccionat es traça en una llínea grossa, a sovint en una farcidura sòlida per a mostrar els objectes que es tallen. Lo no seccionat es traça en una llínea més prima. Les seccions s'utilisen per a descriure la relació entre els distints nivells d'un edifici.
En la secció de que es mostra ací, es veu la cúpula superior i una segona cúpula inferior. En l'espai situat entre les dos s'alberga un telescopi astronòmic.
Un alçat en secció és una combinació d'una secció travessera en els alçats d'atres parts de l'edifici, vistes més allà del pla de secció.
Geomètricament, una secció travessera és una proyecció ortogràfica horisontal d'un edifici sobre un pla vertical, en el pla de cort vertical situat per mig de la construcció.
Plans de detalls
Els plans de detall mostren una chicoteta part de la construcció (a gran escala), per a especificar cóm encaixen els diversos elements arquitectònics.
També pot utilisar-se per a mostrar atres detalls, per eixemple els elements decoratius. El dibuix de detalls és una forma estàndar de mostrar els elements de construcció de l'immoble i, per lo general, mostren zones complexes (com enjarjes de murs en tabics, zones de finestres, ràfols o la cumbrera) que no poden mostrar-se clarament en un dibuix general de l'edifici.
Un conjunt complet de detalls de construcció té que mostrar els distints detalls en planta, aixina com en secció. Un detall, rara volta es representa de forma aïllada: un conjunt de senyes mostra l'informació necessària per a entendre la construcció en tres dimensions. Les escals típiques per als detalls són 1/25, 1/10, 1/5 o a tamany real 1/1.
En la construcció tradicional molts detalls estan normalisats. Per eixemple; la construcció d'una finestra de guillotina es deixa en mans del carpintero, que entén plenament lo que es requerix, encara que els detalls decoratius de la frontera requerixen plans de detall. Pel contrari, els grans edificis moderns tenen que estar plenament detallats per la proliferació de diferents productes, métodos i les seues possibles solucions.
Pla as built
Els Plans As-Built són documents que representen les condicions reals d'una construcció una volta que s'ha completat.[1]
Vore també
Bibliografia
- CHING, Francis. (1975). Manual de Dibuix Arquitectònic. Quinta Edició Revisada i Ampliada. (2016). Editorial Gustavo Gili
- ↑ dayra (2024-01-22). «Plans As-Built: La Clau per a la Precisió en la Construcció» (en és-és). Foundtech. Consultat el 2024-10-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dibujo arquitectónico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.