Disseny arquitectònic

Plans d'iglésia en alçats, seccions, planta (en el cantó inferior esquerre), detalls i perspectives.

En l'actualitat, el disseny arquitectònic deu satisfer les necessitats d'espais habitables per al ser humà, tant en lo estètic com en lo tecnològic. Entenent al disseny com a procés creatiu encausat cap a una meta determinada, existixen certes bases que recolzen el seu desenroll i la seua creativitat. Estes bases no han segut formulades a modo de reglament a seguir-se al peu de la lletra, puix es rigen per la creativitat.

Per a atribuir-li a un disseny certes característiques, és necessari el maneig d'un llenguage basat en conceptes, més que en definicions. Una obra dissenyada pot tindre un o varis atributs interactuant entre ells per a alcançar un objectiu. El disseny arquitectònic té com comés, satisfer les demandes per espais habitables, tant en lo estètic, com en lo tecnològic. Presenta solucions tècniques, constructives, per als proyectes d'arquitectura. Entre els elements a tindre en conte per al disseny arquitectònic, estan la creativitat, l'organisació, l'entorn físic, la construcció, etc.

Conceptes generals

El disseny arquitectònic li otorga l'aspecte artístic a l'arquitectura.

Conceptes de disseny-personalisació

Alguns dels conceptes de disseny que han servit de base per a l'elaboració d'un proyecte són els següents:

Analogia en la naturalea

Estudia les formes orgàniques d'animals, vegetals o minerals, per a interpretar-les i expressar-les en un disseny.

Analogia en atres proyectes

A partir de prototips arquitectònics, evoluciona el disseny dels mateixos en aportació, inclús d'un tipo d'edifici diferent.

Metàfores formals

Relaciona el seu disseny formalment en objectes coneguts, sense copiar-los de manera idèntica.

Metàfora d'alguna idea

El dissenyador expressa en tres dimensions alguna idea intangible com la tranquilitat, el silenci, la passió.

Explotació formal

Predomina el llenguage formal, regular o irregular, podent-se amprar el mòdul. Entra en acció el joc perceptivo, llum i ombra.

Inspiració vernàcules

Tenen com a bases l'arquitectura feta pels seus habitants.

Implicacions històriques

Per mig dels elements històrics ben identificats, el disseny aporta una derivació de la seua base d'inspiració o un llenguage nou.

Rellevància i aportació en el sistema constructiu

La tècnica constructiva cobra rellevància en l'us, explotació, combinació i creació de sistemes constructius, instalacions, entre uns atres.

Inspiració religioses, mitològiques

Expressa de forma material, conceptes espirituals basat en creències comunes en interpretació personal o en idees individuals.

Adaptació contextual

Té com a base d'inspiració l'entorn físic que ho rodeja, natural i artificial.

Expressió polític-social-econòmic

Intenta representar o donar l'image del moment històric que viu la seua societat.

Principis de composició

Unitat

Una creació tindrà unitat si totes les seues parts es presenten com un tot. En algunes branques artístiques se li compara en l'harmonia. L'unitat es conseguix unint les parts en un tot organisat.

La Torre Eiffel excelent eixemple d'unitat, moviment i direccionalidad.

Repetició

Per a conseguir una repetició, és necessari determinar primer un element, el qual apareixerà més d'una volta. Cada element presenta forma idèntica als demés. Són formes idèntiques o similars que apareixen més d'una volta en un disseny. La presència de mòduls tendix a unificar el disseny. Els mòduls poden ser descoberts fàcilment i deuen ser simples o si no es perdria l'efecte de repetició.

Ritme

El ritme consistix en més d'una repetició presentada en forma successiva. Per a que existixca un ritme deuran existir per lo manco dos elements distints que interactuen formant una seqüència.

Certament el ritme en les arts plàstiques està determinat per un moviment creat per l'artiste per mig de la combinació de llínees, color i valor. En l'escultura i l'arquitectura, el ritme està donat per l'us de l'espai i el volum, esta qualitat ha evolucionat en dites manifestacions artístiques. Abans eren rígides, planes i donaven la sensació de pesadez, en l'actualitat tant els materials com la tècnica, permeten vore en les obres harmonia i moviment. Existix una varietat de ritmes, estos són la repetició, alternatividad, simetria i radiació.

Moviment

La paraula moviment nos sugerix alguna cosa dinàmic, no obstant, també s'aprecia el moviment en objectes estàtics, com una pintura, una escultura o un edifici, sense que estos es desplacen dins d'un espai. Per a simular moviment en un objecte estàtic es pot amprar la diferència gradual (ya siga en tamany, color, forma, etc.), per la posició dels seus elements, etc.

Direccionalidad

És un moviment encausat o dirigit cap a un punt d'interés desijat.

Modulació

S'obté quan el disseny s'efectua baix una repetició d'elements iguals o ritmes combinats obtenint com resultat una ret o trama, ya siga triangular, circular, combinada, etc.

Contraste

El contrast és una diferència marcada en apreciació. L'eixemple més clar de contrast s'expressa en els adjectius antònims, aplicats a un disseny, com a gran-menut, pla-rugoso, clar-obscur. Es poden conseguir contrasts de figures o cossos, per mig del color i la textura, el tamany, per la posició, i molts més.

Equilíbrio

La paraula equilíbrio sugerix parts iguals, un balanç entre vàries coses, en el disseny, l'equilibri no sempre es conseguix d'una manera exacta, matemàtica, sino que és més be apreciativa. Intervenen a voltes eixos de composició per a jujar una part en una atra. Els elements deuen relacionar-se entre sí i ubicar-se en el pla d'acort als pesos que representen.

Orde

Significa relacionar els elements uns en uns atres per mig de principis establits. Les regles que fixen dit orde poden ser per figura, tamany, color, textura, etc. Poden entrar en joc alguns dels principis anteriors.