Sellar
Un sellar és una pedra llaurada per vàries de les seues cares, generalment en forma de paralelepípede, i que forma part dels murs de sillería.[1]
Fàbrica de sellars
[editar | editar còdic]Els sellars solen tindre un tamany i pes que obliga a manipular-los per mig de màquines, a diferència dels mampuestos, que, com el seu nom indica, es posen a mà.
Quan els sellars se superponen sense una argamasa, morter o ciment que els una, l'obra resultant es diu sillería en sec.
Generalment es trauen d'una pedra allargada que té tres parts: cap, cor, i tronc o cos.
També es denomina sellar al mateix material, en el qual s'han elaborat històricament objectes i escultures.[2]
Sillarejo
[editar | editar còdic]Els sellars menuts o que estan llaurats toscamente es diuen sillarejos,[3]normalment s'utilisen en la mateixa obra sillarejos de distinta altura i llongitut; formen per tant hiladas desiguals en la seua gruixa.
.jpg){kind=link}
Sellar volcànic
[editar | editar còdic]
_01.jpg){kind=link}
En algunes regions volcàniques, se li ha donat us constructiu tradicionalment a la toba volcànica, la qual és una roca volcànica tipo ignimbrita, llaugera, porosa, formada per cendra volcànica i minerals piroclastos, els quals es varen originar en violentes erupció en expulsió de fluix piroclásticos. En este cas, es denomina sellar tant als blocs usats en construcció, com al tipo de material, com succeïx per eixemple en el sellar de Arequipa, en Perú.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://dle.raer.és/sellar
- ↑ Sellars del Museu Arqueològic Nacional, Ministeri de Cultura i Deport, Govern d'Espanya
- ↑ LAJO, Rosina. Lèxic d'art. Editorial Akal, Madrit 1990. ISBN 84-7600-493-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Sellar en el Viccionari.
Plantilla:RAE
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sillar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.