Forma artística
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
La forma artística és el modo en que s'organisen els elements que constituïxen una obra d'art,[2] les "qualitats formals" d'esta. Cada estil artístic es caracterisa per formes artístiques particulars i distintives.
Cada art té la seua pròpia manera de construir les seues formes, i cada gènero les seues pròpies convencions formals.
La percepció de la bellea de les formes (subjectiva) és part fonamental del plaure estètic; mentres que l'anàlisis formal (objectiu) és una part essencial de la crítica d'art i del comentari de les obres d'art[3] (en àmbits professionals i acadèmics).
L'establiment d'una correspondència (o en el seu cas un contrast o oposició) entre forma i fondo (o forma i contingut, o forma i idea) és un punt crucial en l'anàlisis.
La bellea de les formes és un aspecte particular del pensament platónico (teoria de les formes i de les idees), que diferencia la bellea relativa de les coses sensibles i la bellea absoluta de les formes geomètriques (entre unes atres, dels denominats sòlits platònics):
Al contrari que en l'idealisme platònic, Hegel reivindicava la forma en funció del fondo (o contingut, o idea), de modo que no els considerava elements heterogéneus d'una obra d'art, ni vea possible l'autonomia d'un respecte de l'atre.[6]
Lliteratura
[editar | editar còdic]La forma lliterària s'obté en l'utilisació dels elements d'este art, que són els recursos lliteraris.
Arts plàstiques
[editar | editar còdic]Les arts plàstiques (és dir, les "arts de la forma", encara que el concepte no és unívoc, vore també arts visuals i arts figuratives): pintura, escultura i arquitectura, utilisen la llínea, el punt, la taca, el color, el volum, la textura, la llum i l'espai; i els coordinen en una determinada composició i en un determinat format.
La forma és lo primer que es percep en una art plàstica, unes imàgens en un conjunt de formes. Les formes percebudes poden ser figuratives o abstractes. La pintura figurativa es diu formalista i l'abstracta informalista.
Pròpiament, la pintura és l'art de les formes bidimensionales, l'escultura l'art de les formes tridimensionals, i l'arquitectura l'art de construir espais delimitats i coberts per formes.
-
Bodegón en dos arracades de raïms, de Miguel de Pret (sigle XVII).
-
Venç als blancs en la falca roja, d'El Lissitzky, 1919.
-
Variant Ovoide de la Desocupació de l'Esfera, de Jorge Oteiza.
Vore també
[editar | editar còdic]- Fondo (pàgina de desambiguaació)
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ The serpentine line ... being composed of two curves contrasted (composta de dos curves contrastades) ... gives play to the imagination and delights the eye (dona joc a l'imaginació i delecta a l'ull). The Analysis of Beauty (1753), citat per Perry, Gill (1999), «"Mere face painters?" Hogarth, Reynolds and idees of academic art in eighteenth-century Britain», en Perry, Gill; Cunningham, Colin (eds.), Academies, Museums and Canons of Art:, Art and its Histories, New Haven and London: Yale University Press, ISBN 0 300 07743 2. Flavio Conti Cóm reconéixer l'art Rococó, 1978 Rizzoli (ed. espanyola de José Milicua, 1980 ISBN 84-85298-48-9), pág. 11-12.
- ↑ escuelacima.com
- ↑
- ↑ Szondi i Hegel, citats en Santiago Trancón, Teoria del teatre: Bases per a l'anàlisis de l'obra dramàtica, Fonaments, 2006, ISBN 8424510623, pg. 388.
- ↑ Citat en Introducció a el història de les idees estètiques: L'Edat Mija, pg. 91.
- ↑ María Isabel Ramírez Luque, Art i Bellea en l'Estètica de Hegel, Universitat de Sevilla, 1988, ISBN 8474054095, pg. 274:
L'Art és cim de l'acció humana no per la qualitat i les característiques de la seua apariència, sino en funció de lo que es manifesta en esta apariència. Esta concepció hegeliana supon una reivindicació de l'importància del material sensible i de la forma en l'Art, en benefici d'una major potenciació dels aspectes de contingut. Es posa de relleu alguna cosa tan fonamental com és que no només hi ha una elecció de la forma en funció del contingut, sino que la pròpia presència de la forma supon ya una acció transformadora del contingut (de modo que no tindria funcionalitat per a analisar l'obra d'art la distinció de fondo i forma, com a elements heterogéneus). Tot això supondria per una atra part, l'impossibilitat de concedir autonomia a la forma, perque no hi haurà bellea que li siga intrínseca, per eixemple, a el harmonia d'un colorit. Per a Hegel la forma en l'Art sempre ha de concebre's en funció de l'Idea que la fa significativa i possible. Açò li du no ya a un despreci del material sensible, com ocorria en l'idealisme platònic, sino a una depreciació que tal volta resultaria menys acceptable des del nostre sigle, despuix de l'abstracte o de l'expressionisme o inclús de el "naif", en els que el color no és solament un mig sino que du tras de sí tot un plantejament previ de cual siga el to expressiu que es desija adoptar.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Forma artística» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.