Vila rustica
Una ___protected_title_0___ (pronuncie's: ___protected_title_1___, plural, ___protected_title_2___ llatí, que és traduïda al espanyol com '___protected_title_3___' o '___protected_title_4___') o ___protected_title_5___ era el terme utilisat pels antics romans per a designar una vila ubicada en el camp,[1] dedicada als treballs agrícoles, a sovint com a centre d'una gran finca agrícola (latifundium).
L'adjectiu rusticum ("del camp"), es va utilisar per a distinguir-la d'una vila urbana (o pars urbana) o d'una vila otium, construïda en lux sol per a l'oci. La vila rustica serviria aixina, tant com a residència del propietari (dominus) de la finca i la seua família (i criats) i com a centre de la gestió agrícola. La part de l'edifici a on s'estajava el propietari podia estar suntuosament decorada. Ademés, contenia edificis separats per a estajar als treballadors agrícoles, cobertizos i graners per a animals i almagasenament de cultius.[2][3][4][5][6]
Generalment, a una vila rustica li la coneix comunament, de forma simple, com 'vila romana', ya que la majoria d'estes eren del tipo rústic. Este tipo d'explotació agrícola va aparéixer per primera volta en Itàlia en els últims sigles de la República romana i després es va estendre per tot l'Imperi.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
L'arquitectura general de les villae rusticae és menys coneguda que la de les parts residencials, pars urbana. Per un costat, durant molt temps, la part agrícola va ser descuidada per excavacions més preocupades per trobar objectes bells que per seguir el rastre d'una vida quotidiana en una explotació agrícola, i per un atre costat, els edificis que ho componen solen estar pijor conservats o són menys fàcils d'identificar.
Generalment, varen començar com a edificis simples i gradualment varen assumir una estructura de peristilo, a on la casa es dissenyava al voltant d'un atri central o pati o jardí rodejat per un pòrtic en columnes. Este disseny bàsic es va tornar cada volta més ornamentado i sofisticat en mans dels arquitectes i constructors romans.[7] La composició de la ___protected_title_21___ també varia, pero per lo general constava de tres parts: l'urbana (estage principal), el centre agrícola i la part pròpiament rústica (granja).
Depenia en part del tipo d'explotació que es practicara. En la part a on s'efectuaven tasques de transformació agrícola i es depositaven els productes per a almagasenar, podia existir: prensa per al raïm (torcularia), almazara per al oli, celler de vi (celia vinaria), graners (horreum), tahona (pistrinum), estables, corrals, tallers de reparació, tallers de ceràmica (ánforas i teixixques). Les prenses a sovint es conserven en part i són fàcilment identificables per les dos grans pedres que sostenien l'eix de la prensa, i que a sovint permaneixien en el mateix lloc pel seu tamany. S'han pogut aixina identificar una série de almazaras en l'Espanya, Àfrica o Alce mediterràneu romà.
Ademés, estava la part dedicada a l'estage de personal encarregat d'administrar, vigilar i cultivar la propietat, en el capataç al front, el vílico (___protected_title_4___) o els esclaus. Si hi havia ganado, la persona encarregada de la seua gestió era el magister pecoris.[8] En la part central de la zona hi havia un o dos patis en una cisterna per a cobrir les necessitats de l'aigua i entorn es trobaven els estages dels esclaus (___protected_title_5___), la cuina, latrines i rebosts. Baix de l'estage del vílico es trobava la ___protected_title_6___, a on s'encarcerava als esclaus rebels o fugitius. La cuidadosa excavació d'una ___protected_title_7___ pot aportar senyes considerables sobre l'economia agrícola romana. L'excavació de la vila esclavista de Settefinestre, prop de Cosa en Etruria, pot quedar com a model i referència.
Existixen múltiples representacions d'estes viles en mosaics i pintures murals, ademés de ser mencionades per escritors com Varrón i Vitrubio. Pero va anar especialment Catón el Vell que en la seua obra De Agri Cultura ("Sobre l'agricultura") va escriure un manual sobre cóm deu dirigir una granja, sent l'únic dels seus escrits que ha sobrevixcut en la seua totalitat. Allí s'incloïen detalls de les viles i les seues operacions en treball esclau, en el II.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dr. William Smith (1868). A smaller Dictionary of Greek and Roman Antiquities (en anglés), Londres: John Murray, pp. 415.
- ↑ Annalia Marzano: Roman viles in central Italy: a social and economic history. Brill 2007, ISBN 978-90-04-16037-8
- ↑ Alfred Frazer: The Roman vila: vila urbana. UPenn Museum of Archaeology 1998, ISBN 978-0-924171-59-8
- ↑ Alexander Gordon McKay: Houses, viles, and palaces in the Roman world. JHU Press 1998, ISBN 978-0-8018-5904-5
- ↑ John T. Smith: Roman Viles. A Study in Social Structure. Routledge, Londres, 1997. ISBN 0-415-16719-1
- ↑ John Percival: The Roman Vila. A Historical Introduction. Batsford, Londres, 1988.
- ↑ 7,0 7,1 Matthew Bunson (2002). Encyclopedia of the Roman Empire (en anglés), Nova York: Facts on File, pp. 582. ISBN 0-8160-4562-3.
- ↑ Dr. William Smith (1868). A smaller Dictionary of Greek and Roman Antiquities (en anglés), Londres: John Murray, pp. 415.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villa rustica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.