Vila romana de Noheda
La vila romana de Noheda és un jaciment arqueològic localisat junt a la localitat espanyola de Noheda, en el terme municipal de Villar de Dumenge García (província de Conca). Es troba en un terreny en llaugera pendent delimitat al sur per la riera Chillarón, mentres que al nort s'ubica el cerro de la Costera de les Herrerías i a l'oest la carretera nacional N-320. Des del començ de les excavacions en 2005 s'ha documentat la zona de balnea o termes de la vila i una àmplia série de habitacions i estàncies de la vivenda, entre les que destaca una sala triabsidiada en la que es va trobar un mosaic figuratiu que conta en una superfície conservada de 231 m², realisat en la seua major part en opus vermiculatum.[1]
Descobriment i excavació
[editar | editar còdic]
El descobriment de la vila romana de Noheda es va produir en 1984 de forma fortuïta. Durant la realisació de llabors de labranza per part de la família Lledó, propietària de les terres, va quedar al descobert un péntol de mosaic. No obstant, no es va portar a terme cap tipo d'exploració intensiva fins a 2005.[2]
A instàncies del seu descobridor, José Luis Lledó Sandoval, es va iniciar una primera campanya d'excavació en decembre de 2005 a càrrec de l'Institut del Patrimoni Històric d'Espanya, actualment Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, i posteriorment s'han realisat campanyes sistemàtiques d'excavació a càrrec de la Conselleria de Cultura de la Junta de Comunitats de Castella-la Mancha.
Despuix de les gestions realisades pel govern autonòmic de Castella-la Mancha per a l'adquisició dels terrenys es va estimar que el jaciment podria ser visitable pel públic en 2015.[3] No obstant, pels enfrontaments entre administracions i litigis per la titularitat dels terrenys, dita obertura no va poder portar-se a terme fins a juliol de 2019.[4][5]
Descripció
[editar | editar còdic]
El jaciment arqueològic està compost pels restants immobles d'una vila romana. En particular, s'han documentat vàries habitacions de lo que seria part de l'edifici suntuario del complex rural tardorromano.
La primera sala documentada té planta quadrangular i presenta tres dels seus costats arrematats en sengles exedras, mentres que a l'oest s'ubica l'accés o entrada. Esta sala tricora té una superfície d'uns 300 m² i està pavimentada en mosaics, mentres que el zócalo de les parets està decorat en opus sectile i la part superior en pintura mural. El programa decoratiu musivario descobert consta de vàries escenes figurades:
- Escena A: mit de Pélope
- Escena B: dedicada a representacions teatrals en música i dansa del mim del Celós i de la tragèdia Medea
- Escena C: dedicada a varis passages de la vida de Paris i Helena de Troya
- Escena D: en un corteig dionisíaco
- Escena I: en atres representacions teatrals
- Escena F: en motius marins.
Totes eixes escenes estan emmarcades ademés per diversos panels en decoració geomètrica i vegetal. L'interpretació política, ideològica, lliterària i religiosa d'estos motius iconográficos apunten al filòsof neoplatónico Flavio Salustio, cònsul en 363 junt a l'emperador Juliano el Apóstata, com el propietari de la vila en l'últim terç de el IV.[6]
En l'entorn d'estes sales s'han documentat atres habitacions anexes en les que s'han recuperat atres restants de pintures i estuc decoratius. Ademés, s'han registrat un atre tipo d'elements estructurals i conducció, aixina com numerosos elements mobles entre els que destaquen varis fragments d'escultures de marbre blanc.
Per una atra part, són apreciables els restants dispersos de materials mobles a un costat i un atre del riu Chillarón i en les ales dels cerros ubicats al nort que evidencien la presència de restants d'atres àrees del complex rural romà.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cultura de Castella-la Mancha. «Vila romana de Noheda». Consultat el 16 de giner de 2023.
- ↑ «[1]». Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «[2]». Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «[3]». Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «[4]». Consultat el 21 de juliol.
- ↑ tudia Philologica Valentina, 27 (2025), 199-222.doi:10.7203/SPhV.27.32487.Consultat el 26-1-2026.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lledó Sandoval (2010). Mosaic romà en el llogaret de Noheda (Conca): el seu descobriment, Visió llibres.
- Real Acadèmia Conquense d'Arts i Lletres.Espanya:
- 1-98.
- Informes i Treballs.Ministeri del Cultura.Espanya:(2)
- 91-95.Consultat el 26 de maig de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villa romana de Noheda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.