Anar al contingut

Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Inmueble del Instituto del Patrimonio Cultural de España, Madrid, desde el Faro de Moncloa.JPG
El Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, des del Far de Moncloa.
Archiu:Entrada del Instituto del Patrimonio Cultural de España, Madrid.JPG
Entrada principal de el IPCE.

El Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE) és una institució pública dedicada a la conservació i restauració dels bens culturals que conformen el patrimoni històric espanyol. Per a això integra en el seu personal especialistes de diverses disciplines: Arquitectura, Arqueologia, Etnografia, Conservació-Restauració, Física, Geologia, Química, Biologia, Art, Documentació, Informàtica, Fotografia, Biblioteconomia i Archivística entre unes atres. Es configura com una Subdirecció General de la Direcció general de Patrimoni Cultural i Belles arts del Ministeri de Cultura.

La sèu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya es troba en Madrit, en la calle Pintor El Greco, número 4, de la Ciutat Universitària, molt prop del palau de la Moncloa.

Història

[editar | editar còdic]

En temps de la Segona República, es va crear la Junta Superior del Tesor Artístic Nacional encarregada de la catalogació, defensa i conservació del patrimoni artístic nacional, les funcions del qual en començar la guerra varen ser assumides per la Junta d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic.

Des de mediats de el XX l'Estat contava en tres organismes dedicats al patrimoni cultural: el Servici de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN), el Institut de Conservació i Restauració d'Obres d'Art (ICROA) i el Servici Nacional de Restauració de Llibres i Documents (SELIDO).

En 1985 es varen unificar els tres organismes junt en el Centre Nacional d'Informació Artística, Arqueològica i Etnològica, la Subdirecció General de Monuments i la Subdirecció General d'Arqueologia i Etnologia. De la fusió va sorgir el ICRBC (Institut de Conservació i Restauració de Bens Culturals).

Despuix d'atres canvis de denominació, en 2008 pansa a cridar-se Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE).

Artícul principal → Sèu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya.

L'immoble, proyecte dels arquitectes Fernando Higueras i Antonio Miró Valverde, està inscrit en un círcul d'uns 40 metros de radi i dividit en 30 gajos principals. Està distribuït en quatre plantes circulares, conectades verticalment per mig d'escales i ascensors, llevat l'entreplanta.[1]

Pel seu aspecte exterior, este edifici és conegut popularment en Madrit com la Corona d'Espines.

L'edifici va ser declarat be d'interés cultural en categoria de monument per Real Decret 1261/2001 de 16 de novembre (BOE de 30 de novembre de 2001, n.º 287), sent llavors l'únic immoble declarat BIC en vida d'un autor.[1]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]