Got de la batalla naval
El got de la batalla naval, got del combat de les barques, got de la naumaquia o Llíria XII (F.13.13 en el catàlec de Jürgen Untermann, també identificat en algunes fonts com lebes 112) és un dels gots de Llíria, trobat en 1934 en el jaciment arqueològic del Tosal de Sant Miguel, en l'antiga ciutat íbera d'Edeta (Llíria, comarca del Camp de Turia, província de Valéncia) i datat entorn als sigles III i II a. C.[1] Actualment es troba en el Museu de Prehistòria de Valéncia.
Escena naval
[editar | editar còdic]
Esta peça arqueològica conté una escena bèlica en la que es representa una barca en tres guerrers enfrontant-se a una segona barca[2] ocupada per dos guerrers, i a un tercer guerrer en terra ferma, qui llança (o es defén de) una javalina (o potser una flecha) des de la vora; hi ha peixos representats al voltant de les barques i un au sobrevolant els seus caps.[3]
D'acort en l'interpretació d'Isidro Ballester Tormo (1934), pot apreciar-se una chicoteta vés-la rectangular montada entre dos màstils paralels en un dels barcos. També va fer una interpretació de les proes d'estes embarcacions, indicant que "les proes arrematen en forma de caps d'animal en ben acusades orelles. Açò últim fa pensar si es tracta de representació de caps de cavall [...]".[4] D'acort en este autor, les embarcacions possiblement eren utilisades en aigües d'interior, potser un estany pròxim a Llíria, potser l'Albufera de Valéncia[5] o tal volta un atre estany propenc.[4]
El restant de l'espai pictòric de la peça es completa en elements geomètrics i alguns vegetals i animals, entre ells un cavall.
Texts
[editar | editar còdic]
Baixe la barca central es presenta una expressió en idioma íbero i escritura llevantina:
| Plantilla:Xib-trans : Plantilla:Xib-trans |
Si be en 1934 Pío Beltrán ho va interpretar com 'gudua deisdea'[6] o 'gudua deitzdea'[7] (arreplegat també com 'kutua teistea' i atres variants menors), posteriorment, a principis de la década de 1980, Dumenge Fletcher va establir com a definitiva la llectura 'kutur oisor'.[8] La paraula 'oisor' és arreplegada també en una atra inscripció de Llíria, publicada per Fletcher en 1985.[9] S'han hipotetizado, a partir del treball de Luis Pericot García,[3] diferents possibles relacions en térmens del vasc actual i del protoeuskera, principalment gudu i oiarzun (o gudu i deitu per a la llectura de Beltrán) lo que donaria lloc a una interpretació del tipo "eco/cride/cridar [a la] guerra/combat", opinió a la que varen ser favorables històricament Juliol Car Baroja i Ángel Irigaray, entre uns atres.[3] En temps més recents, Héctor Iglésies (2000) ha propost una alternativa llectura 'guduat eristea'.[10]
El ceràmic conte també en un breu terme de només dos lletres i difícil interpretació, emplaçat baix la figura del cavall, que ha segut llegit com 'śś'.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museu de Prehistòria de Valéncia - Vas de la batalla naval
- ↑ Pirates devant Edeta, F. 13.13, Herbert Sauren, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Estat actual dels estudis ibèrics, Antonio Tovar, 1987.
- ↑ 4,0 4,1 Embarcacions en ceràmica decorada del Cerro de Sant Miquel de Llíria (Valéncia), Javier Vicedo, 1998.
- ↑ Un got de la Llíria Ibèrica: ¿Primera representació històrica de l’Albufera?, web de albufera.valència.és, Ajuntament de Valéncia, 28 de decembre de 2017.
- ↑ L'inscription ibérique de Sant Miguel de Llíria et li basco-ibérisme en général, Héctor Iglésies.
- ↑ Got de Llíria - Auñamendi Eusko Entziklopedia - Bernardo Estornés Lasa Funtsa
- ↑ Gudua deisdea. La Pedra de Rossetta edetana, InfoTúria, 1 de juliol de 2013.
- ↑ Les gramàtica dels ploms ibèrics, Jürgen Untermann, 1986.
- ↑ Protovasco, munda i uns atres: Reconstrucció interna i tipologia holística diacrònica, Joseba A. Lakarra, 2006.
- ↑ L'epigrafia de Llíria: Revisió paleogràfica d'algunes inscripcions, Aránzazu López Fernández, 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vaso de la batalla naval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.