Anar al contingut

Got de la batalla naval

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El got de la batalla naval, got del combat de les barques, got de la naumaquia o Llíria XII (F.13.13 en el catàlec de Jürgen Untermann, també identificat en algunes fonts com lebes 112) és un dels gots de Llíria, trobat en 1934 en el jaciment arqueològic del Tosal de Sant Miguel, en l'antiga ciutat íbera d'Edeta (Llíria, comarca del Camp de Turia, província de Valéncia) i datat entorn als sigles III i II a. C.[1] Actualment es troba en el Museu de Prehistòria de Valéncia.

Escena naval

[editar | editar còdic]
Una de les barques en peixos al seu entorn, en el got de la batalla naval.

Esta peça arqueològica conté una escena bèlica en la que es representa una barca en tres guerrers enfrontant-se a una segona barca[2] ocupada per dos guerrers, i a un tercer guerrer en terra ferma, qui llança (o es defén de) una javalina (o potser una flecha) des de la vora; hi ha peixos representats al voltant de les barques i un au sobrevolant els seus caps.[3]

D'acort en l'interpretació d'Isidro Ballester Tormo (1934), pot apreciar-se una chicoteta vés-la rectangular montada entre dos màstils paralels en un dels barcos. També va fer una interpretació de les proes d'estes embarcacions, indicant que "les proes arrematen en forma de caps d'animal en ben acusades orelles. Açò últim fa pensar si es tracta de representació de caps de cavall [...]".[4] D'acort en este autor, les embarcacions possiblement eren utilisades en aigües d'interior, potser un estany pròxim a Llíria, potser l'Albufera de Valéncia[5] o tal volta un atre estany propenc.[4]

El restant de l'espai pictòric de la peça es completa en elements geomètrics i alguns vegetals i animals, entre ells un cavall.

Detall del text 'kutur oisor'.

Baixe la barca central es presenta una expressió en idioma íbero i escritura llevantina:

  Plantilla:Xib-trans : Plantilla:Xib-trans  


Si be en 1934 Pío Beltrán ho va interpretar com 'gudua deisdea'[6] o 'gudua deitzdea'[7] (arreplegat també com 'kutua teistea' i atres variants menors), posteriorment, a principis de la década de 1980, Dumenge Fletcher va establir com a definitiva la llectura 'kutur oisor'.[8] La paraula 'oisor' és arreplegada també en una atra inscripció de Llíria, publicada per Fletcher en 1985.[9] S'han hipotetizado, a partir del treball de Luis Pericot García,[3] diferents possibles relacions en térmens del vasc actual i del protoeuskera, principalment gudu i oiarzun (o gudu i deitu per a la llectura de Beltrán) lo que donaria lloc a una interpretació del tipo "eco/cride/cridar [a la] guerra/combat", opinió a la que varen ser favorables històricament Juliol Car Baroja i Ángel Irigaray, entre uns atres.[3] En temps més recents, Héctor Iglésies (2000) ha propost una alternativa llectura 'guduat eristea'.[10]

El ceràmic conte també en un breu terme de només dos lletres i difícil interpretació, emplaçat baix la figura del cavall, que ha segut llegit com 'śś'.[11]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]