Ciutat ibèrica fortificada La Punta d'Orleyl

La Ciutat Ibèrica Fortificada de la Punta d'Orleyl, en el municipi de Vall de Uxó, en la Plana Baixa, Castelló, és una ciutat amurallada als peus de la Via Augusta, datada entre els sigles IX-VIII a. C., en un periodo d'abandó i recuperació posterior de la població, cap a mediats de el V., en lo que s'inicia una segona fase en el història del mateix, ya en l'Ibèric Ple, moment en el que alcança la seua major extensió.

Es tracta d'un jaciment arqueològic catalogat genèricament com Ben immoble de 1ª, en la categoria de Monument, i anotació ministerial del 16 de febrer de 2009 en número d'anotació R-I-51-0012250.

Història

El jaciment està format pels restants de la que anara una ciutat de considerables dimensions que devia estar integrada en l'Edetania ibèrica, situada al peu de la Via Augusta.

Es tenia coneiximent de la seua existència, aixina com el de la seua necròpolis, pero els restants varen passar desapercebuts fins a entrats els anys 60 de el XX.

Fins als anys setanta del passat sigle no s'inicien les primeres excavacions, les quals varen ser responsabilitat de el S.I.A.P. i dirigides, la part de la necròpolis, per Francesc Gusi, i les del poblat que es varen recomençar entre 1982 i 1985.

En 1992 es va reprendre el seu anàlisis, esta volta baix la direcció d'Isabel Maraño i José María García Forts, en la mediació del Departament de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat de Valéncia i la conformitat de el S.I.A.P.

En estos estudis es va trobar una segona necròpolis, que es va cridar Orleyl II. El seu descobriment va ser casual, ya que es va localisar en el Camí la Punta, a finals dels anys noranta, en els treballs realisats per a l'instalació d'una canalisació.

Ya en l'any 2003, es va portar a terme un seguiment arqueològic mentres es realisaven les obres d'instalació del rec a goteig en l'entorn de dit camí per part de la “Cooperativa de Recs La Punta” i “Cooperativa de Recs La Vall”, donant-se lloc al descobriment d'una part de la necròpolis que va donar peu a una campanya d'excavació deixant-se a la vista sepultures, i podent delimitar un àrea de vigilància per a pròximes campanyes.

Descripció

El jaciment conserva una necròpolis en el seu vertent noroest i tres llínees de muralles que circundan l'acrópolis, un primer recint i els arravals del costat nort.

Els restants comprenen una considerable extensió, la qual cosa fa pensar en una població de certa importància, la qual cosa es veu reforçat per la presència de tres grans edificis públics, la base dels quals està construïda en grans sellars. És per això que es compara este assentament en uns atres com Saiti (Xàtiva), Arse (Sagunt) o Edeta (Llíria).

Cronològicament poden distinguir-se diferents etapes d'assentament i diversos tamanys de núcleus poblacionals. Des d'un orige anterior a l'época ibèrica, en una extensió molt més reduïda, pertanyent al final de l'Edat de Bronze; a finals de el VIII moment en el que es produïx l'abandó el jaciment. Més vesprada, durant la segona mitat de el VI, es recupera la població ibèrica i torna a ocupar-se Orleyl , que alcança el seu màxim esplendor, donant-se lloc a una gran expansió urbanística que culmina en la construcció de les muralles.

Per un atre costat, el jaciment és molt famós per les seues necròpolis, d'a on, de la mateixa manera que en la ciutat, s'han trobat molts restants de ceràmica d'importació i texts en epigrafia ibèrica en plom i pedra, sent una de les més numeroses de la Comunitat Valenciana.

En l'inestabilitat de mitan de el III s'abandona el poblat, recuperant-se la pero sense aplegar a ser lo que era en el seu moment d'esplendor, a pesar d'elevar grans edificis públics, datats entre els sigles II a I a. C..

Se situa en un promontori a 122 metros sobre el nivell de la mar, en les últimes estribacions de la serra de Espadán, en la zona que tanca la vall de Uxó pel sur, en la planura llitoral de la Plana Baixa.

L'assentament, que ocupa una extensió d'unes 4 hectàrees, presenta distintes zones: una acrópolis (composta per una part pública rodejada de muralles que conté en el seu interior edificis singulars. Es data a nivell del Bronze final i una segona fase dels sigles V a el III a. C. i finalment un nivell superficial de ceràmiques altomedievales i tégulas romanes.), un sistema defensiu (en murs de sellars de calcàrea en un dels seus costats plans. Està format per vàries llínees de fortificació. Entre els elements defensius destaquen les torres, algunes exentes, atres adossades a les muralles i llenços plans de muralla), les vivendes (en parets de diferents materials com arenisca i conglomerats; i s'usen diverses tècniques constructives, com la mampostería. Es construïxen seguint les curves de nivell.), i la necròpolis (una d'elles situada en l'alvertent NE).

Entre les obres trobades en el jaciment destaca l'antiga vasija grega de el IV abans de Crist coneguda com La crátera de Orleyl, actualment en el Museu Arqueològic de Burriana.

Bibliografia

• Serie de Treballs Varis 70. Materials de la necròpolis ibèrica de Orley (Vall d'Uxó, Castelló) Norbert Mesado Oliver, Carmen Aranegui Gascó, Dumenge Fletcher Valls i A. Lazáro Mengod. 1981. Museu de Prehistòria de Valéncia , ISBN 84-00-04888-1 978-84-00-04888-4 , 153 p.