Arse

Arse

Arse (en idioma íbero Plantilla:Xib-trans) va ser el primigeni núcleu de població de l'ètnia íbera edetana del que sorgiria la ciutat romana de Saguntum. El seu ciutadella va ser inexpugnable per a les tropes cartaginesas comandadas per Aníbal durant el lloc de Sagunt. Va aplegar a ser primer un oppidum i després un municipium romà, els habitants del qual eren hispanorromanos, en el topònim llatí de Saguntum.

Toponímia

El terme Arse és arreplegat principalment en fonts epigràfiques. Claudio Ptolomeo en el sigle II cita una població de nom 'Ἄρσι' (Ársi), pero no està clara la seua ubicació, i el mateix autor es referix de manera separada a Sagunt com 'Σάγουντον' (Ságounton).

En una carta comercial trobada en Empúries (Emporion) i datada en el V, en la que es consignen els desplaçaments i contactes comercials dels mercaders ampuritanos, es menciona una activitat comercial, que els seus partícips eren ampuritanos i un comerciant ibero cridat Basped(as), indígena d'orige saigantheo. El remitent de la carta ordenava al destinatari que realisara una transacció comercial relativa al vi, en un lloc cridat 'Σαιγάνθηι' (Saiganthei), topònim helenizado de l'emplaçament geogràfic en el que hi havia un emporio comercial situat en el territori de Arse, en el que es localisava un pantalán d'amarre. No obstant, s'objecta que la missiva datada en el V, puga referir-se en una época tan primerenca al port de Arse.

Varis autors clàssics grecs (Polibio, Apiano, Diodoro de Sicília) la citen com 'Ζάκανθα' (Zákantha), de la que derivaria la forma romana. Saguntum apareix testimoniat en monedes a partir de final de el II, sempre en alfabet llatí, i també en fonts escrites, readaptat per autors grecs posteriors (Estrabón, Claudio Ptolomeo, Plutarco), que ampren 'Σάγουντον' (Ságounton).

Segons alguns autors, el nom del oppidum ibèric, situat baix el posterior castell de Sagunt i destruït a finals del sigle III a. C., seria 'Arse'. Per la seua banda, Zákantha seria el nom del port, al que faria referència la carta comercial de Emporion. Saigánthe seria una primera transliteraació al grec del nom ibèric del port, que més vesprada s'adaptaria de nou al grec en la forma 'Zákantha', a partir de la qual es formaria la forma llatina Saguntum.

Geografia històrica i econòmica

Situació de Arse sobre atres poblacions edetanas.

El desenroll social i econòmic de Arse es deu a que el seu port va eixercitar un gran paper com a escala en la ruta comercial que enllaçava la costa meridional de la Galia en la costa septentrional d'Iberia, a on hi havia poblacions fundades per colon grecs, com Massalia i Emporion.

El port no es llimitava a ser un lloc de pas en les rutes de navegació, sino que des d'ell s'exportaven i importaven tant productes locals com els de l'interior de la regió edetana. La seua prosperitat, puix, podria afirmar-se que es devia en gran part als beneficis obtinguts de la seua activitat comercial. El desenroll polític i social de la ciutat es va generar com a conseqüència immediata de les idees i cultures que varen entrar a través del seu port, que a llarc determini varen redundar en tal evolució.

Ademés era un enclavament estratègic terrestre, ben comunicat en l'interior, constituïa un encreuament entre els núcleus de població d'Iberia septentrional i meridional, degut tant al seu emplaçament en un cordonera llitoral com a que el riu Palancia desembocava en la seua àrea portuària, curs fluvial de trànsit de productes entre la costa i les terres de l'interior, sent una autèntica via de comunicació natural.

Vore també: Grau VellGeografia física i econòmica

Els descobriments arqueològics del present han demostrat que en el V era un port en plena efervescència. Avalat pels descobriments en el seu entorn, de materials ceràmics grecs d'importació, en els jaciments ibèrics del Rabosero, de la Punta d'Orleyl, del Castell d'Almenara, i de la Muntaya Frontera. S'ha estimat que, a principis de el IV, Arse tenia una superfície de 8 hectàrees.

Recursos miners

Moneda de bronze de Arse corresponent a el II, depositada en la Biblioteca Nacional de França.

El fet de que la galena argentífera que hi ha en els filons i vetes de la Serra Calderona contara en pocs testimonis antics sobre la seua explotació pels arsetanos, ademés de la dels habitants de la ciutat de Edeta, es deu a la rodalia dels respectius territoris a les mines.

En l'àrea de Arse es varen trobar retallades d'argent. Els arqueòlecs han deduït que es varen utilisar com a model d'us d'argent a pes, i pel seu reduït tamany es varen amprar com una espècie de diners per als intercanvis i pagaments. El conjunt de fragments trobats manifesta la circulació de chicotetes retallades, segurament també els va haver grans, i es poden relacionar en el sistema de metrológico monetal dels inicis de les acunyament de monedes en Arse. L'àmbit en que es varen usar dits retallades per a pagaments i intercanvis, serien tant d'orde institucional com a privat, encara que és indemostrable segons l'opinió d'arqueòlecs, com Gozalbe i Ripollés (2002).

Les característiques del sistema de pesos vinculades a la recopilació de fragments d'argent (uns 330 fragments) evidencia l'existència de ponderals. Pel seu reduït tamany possibilitava efectuar una àmplia varietat de transaccions comercials quotidianes de molt chicotet valor. Es pot remontar l'us de l'argent a pes al començament de el IV, i en tota provabilitat a el V a. C. Per una atra part, han aparegut monedes no falcades en Arse, que daten des de el VI a l'últim terç de el III a. C. La presència de comerciants grecs està atestada per la troballa de monedes procedents de cecas del Mediterràneu Central, com Segesta, Mesina, Acragante i de l'activitat comercial púnica, i en menor mida per les provinents de Sicília. També s'han trobat monedes d'Etruria i Provença, falcades a principis de el V Atres peces monetales revelen contactes comercials en l'illa de Ceos i la regió minorasiática de Caria. Atres materials arqueològiques trobats evidencien la relació comercial entre Arse, Ebusus i poblacions campogibraltareñas durant el V

L'acunyament de moneda pròpia pot datar-se a partir de mediats de el IV La llegenda arsesken predomina en el revers de distintes emissions de monedes. L'acunyament de dracmes, óbolos i hemióbolos en la primera mitat de el III, manifesten les relacions comercials entre Arse i les ciutats gregues de Magna Grècia, Sicília i Campània, confirmat per atres evidències arqueològiques.

Bibliografia

• Aranegui Gascó (1993). Arse-Saguntum: Una estratègia per a consolidar el poder. Llegenda i arqueologia de les ciutats prerromanas de la Península Ibèrica, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Ministeri de Cultura), pp. 31-43.
• Goldsworthy, Adrian (2008). La caiguda de Cartago: les Guerres Púnicas, 265–146 a. C., Editorial Ariel. ISBN 84-344-5243-X.
• Gozalbes; Ripollés, Pere Pau (2002). «Circulació i dispersió», Arse-Saguntum. Història monetària de la ciutat i del seu territori.
• Martí Bonafé (1998). Diputació de Valéncia (ed.). L'àrea territorial de Arse-Saguntum en época ibèrica, 1ª edició (en espanyol), Valéncia: Institució Alfons el Magnánim. ISBN 978-84-7822-234-0.
• Ripollés Alegre, Pere Pau (2004). «La monetisació com a reflex del desenroll polític: sigles V-III a.C.», OPULENTISSIMA SAGUNTUM (en espanyol), Valéncia: Fundació Bancaixa. ISBN 978-84-8471-061-0.
• (1990).«Entorn als noms antics de Sagunt».Saguntum.23

123-140.

• Ripollès (2002). Arse-Saguntum.Història monetària de la ciutat i del seu territori, Sagunt: Fundació Bancaixa. ISBN 84-8471-027-0.
• Ripollès (2002). «Saguntum, colónia romana», Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik nº 141.
• Ripollès (2002). «L'ordenació i la cronologia de les emissions», Arse-Saguntum. Història monetària de la ciutat i del seu territori, Sagunt: Fundació Bancaixa. ISBN 84-8471-027-0.
• Amela Valverde (2011). «Sagunt, colónia», Arse nº45, Sagunt: Centre Arqueològic Saguntino.