Segesta

Segesta

Per a l'equip de fútbol croata, vore HNK Segesta Sisak.

Segesta (Plantilla:Lang-grc) o Egesta (Ἔγεστα o Αἴγεστα) va ser una ciutat de Sicília al noroest de l'illa, a uns 10 km de la costa i a uns 50 km a l'oest de Palermo. Encara que en el seu orige la denominació grega era Egesta, és més coneguda per la seua denominació romana de Segesta. En l'actualitat és un centre arqueològic famós pel seu temple dòric inacabat.

Segesta va ser en l'Antiguetat una de les principals ciutats dels élimos, un dels pobles indígenes de Sicília. Estava situada en la part nort-occidental de l'illa, en l'actual província de Trapani i en els voltants d'Alcamo i Gibellina.

Història

Segons Virgilio, Segesta va ser fundada conjuntament entre el rei d'aquell territori, Acestes (que era fill del riu local Criniso i d'una dòna dardania), i Eneas, per a acomodar a les dònes que, hastiadas de la mar, havien incendiat la flota dels troyanos fugitius, i per tots aquells que varen decidir no continuar el viage i desijaven ser governats per Acestes. La tomba de Anquises, pare de Eneas, es trobava en Segesta.

Egesta era una de les ciutats principals del poble élimo, una de les tres poblacions indígenes de Sicília. Les atres ciutats importants eren Erice i Entella. Entre les tradicions dels grecs es dia que havia segut fundada per fugitius de Troya.Una atra història dia que va ser fundada pels focidios.

Tucídides menciona els habitants com a bàrbars i se sap que no eren sicanos ni hi havia hagut una colónia grega. La població de Segesta s'anava mesclant entre els élimos i els grecs jónicos, encara que cada volta agarrava més força l'helenizaació en característiques externes de la vida grega. Segesta estava en conflicte permanent en Selinunte, que provablement intentava assegurar-se un port en el mar Tirreno. La primera batalla va ser entre 580-576 a. C., i una atra volta en el 454 a. C., pero més vesprada el conflicte tindrà repercussions per a tota Sicília.

La primera notícia històrica és un conflicte en Selinunte el 580 a. C., en que va obtindre la victòria gràcies als emigrants de Rodas i de Cnido dirigits per Penpatlos. Diodoro Sículo menciona en el 454 a. C. una guerra en Lilibea per la regió del riu Mazaros.

En la primera expedició ateniense baix Laques (426 a. C.) Segesta es va aliar en Atenes pero això no li va reportar cap ventaja. No molt més vesprada va tornar a esclatar la guerra en Selinunte, que es va aliar en Siracusa i va sitiar Segesta per terra i mar. La ciutat va demanar ajuda a Agrigent, a Cartago i a Atenes; esta última va acceptar enviar una flota (416 a. C.) atreta per la riquea de la ciutat, ostentada davant els atenienses, pero era fictícia. Nicias va propondre atacar directament a Selinunte i sometre-la pero els atenienses varen optar finalment per atacar a Siracusa, i el conflicte entre Segesta i Selinunte va passar a segon terme. En l'estiu del 415 a. C. la flota ateniense, va prendre la ciutat d'Hyccara prop de Segesta i va aplegar a la ciutat. La derrota final dels atenienses va deixar als segestanos exposts als atacs de Selinunte, i va tindre que demanar una atra volta ajuda a Cartago, que va decidir ajudar-la i va enviar una flota que en 5.000 africans i 800 mercenaris va ser suficient per a obtindre la victòria (410 a. C.).

A l'any següent els cartagineses varen desembarcar en Lilibea i varen atacar a Selinunte que va ser destruïda. També Hímera va ser destruïda. Segesta va quedar com una ciutat aliada depenent de Cartago i va ser fidel a l'aliança fins al 397 a. C. quan l'expedició de Dionisio el Vell de Siracusa a l'oest de Sicília i el sege de Motia, va posar en séries dificultats als cartagineses. Segesta va ser asedida per Dioniso despuix de la conquista de Motia, pero la ciutat va resistir fins a l'arribada de reforços cartagineses dirigits per Himilcón que va obligar a Dioniso a retirar-se.

La ciutat no torna a ser mencionada fins a l'época d'Agatocles. A la tornada d'este d'Àfrica (307 a. C.) va desembarcar en Segesta i va ser rebut com a amic i aliat, pero súbitament el tirà es va tornar en contra i va matar a tots els ciutadans varons (uns dèu mil ), saquejant la ciutat i venent a les dònes i els chiquets com a esclaus. La ciutat va ser rebatejada Dicèpolis i donada com a residència als desertors i fugitius que s'havien passat al seu bando.

Un temps despuix la ciutat va recuperar el seu nom parcialment, i va tornar a ser una ciutat independent. Aixina és nomenada el 276 a. C. quan es va passar al bando de Pirro. A l'eixida d'est va ser dominada pels cartagineses i saquejada una atra volta (segons Cicerón). Va ser possessió cartaginesa fins a la primera guerra púnica; el primer any de la guerra (264 a. C.) va ser atacada pel cònsul Api Claudio Cáudex sense èxit pero una miqueta despuix la ciutat va matar a la guarnició cartaginesa i es va declarar aliada de Roma. Els cartagineses la varen sitiar i estava a punt de rendir-se quan una força dirigida per Duilius, que havia obtingut una victòria naval, la va lliberar (260 a. C.).

La ciutat va ser molt ben tractada per Roma per ser la seua primera aliada en l'illa i per la mítica descendència troyana dels seus habitants. Va ser declarada ciutat lliure i immune (foedere immunes ac liberi). Despuix de la destrucció de Cartago en la tercera guerra púnica, Escipión l'Africà va tornar a la ciutat l'estàtua de Diana que els cartagineses s'havien dut el 273 a. C.

Durant la guerra dels esclaus el seu territori va ser dels més afectats. La rebelió de Atenión va començar en Segesta el 104 a. C.

Baix domini romà va ser poc mencionada. Era una ciutat important en temps de Cicerón en un port (Castellammare del Golf) a uns 10 km, port que seria més important que la mateixa ciutat en temps d'Estrabón a causa de les millors oportunitats de comerç.

La ciutat va rebre la ciutadania llatina i va entrar en decadència baixe l'imperi. Va ser destruïda pels vàndals. Pero va ser restaurada i va acabar desapareixent en el IX pels atacs sarracenos.

El port subsistix i és l'actual Castellammare del Golf. La ciutat mateixa està prop de Calatafimi (en la part superior d'un cerro a uns 5 km, cridat mont Bàrbar, a 305 m sobre la mar). La ciutat estava protegida per pendents escarpadas i per murs en la pendent més suau fins al temple.

Des del cim hi ha una vista esplèndida sobre la vall mirant el Golf de Castellamare. La ciutat controlava unes quantes vistes preferents entre la costa al nort i l'interior.

Se sap molt poc sobre el pla urbà. La fotografia aérea indica un pla urbà regular, construït en part en terrats per a véncer el terreny que s'inclina de forma natural. Els restants actuals podrien obedir a la reconstrucció despuix de la destrucció de la ciutat per Agatocles.

Un riu de les rodalies (a uns 7 km a l'est), hui denominat Fiume vaig donar S. Bartolomeo, és provablement el riu Crimiso o Crimisos, a on Timoleón va derrotar als cartagineses. Unes antigues aigües termals (Aquae Segestanae) corresponen a la moderna Calametti.

Es conserven algunes ruïnes importants: un temple, un teatre (un dels millors conservats de Sicília) i algun atre edifici.

El temple

Temple de Segesta.

Detall de les columnes no estriadas.

El temple dòric períptero (rodejat de columnes) i hexástilo (en sis columnes en el front) inacabat de Segesta (de finals de el V) està construït en un cim just a les afores de l'antiga Segesta, en una vista molt bella sobre la vall. És un dels temples grecs millor conservats. Segurament per vàries causes al mateix temps: pel seu aïllament en la part alta d'un cerro, sense tentacions d'utilisar-ho per a materials de construcció locals, i perque mai ha segut profanat degut a que no s'havia completat. Mai se li va posar teulada, i les seues columnes permaneixen en bruto, esperant ser estriadas.

Va ser construït per la gent de Elimia, provablement al voltant de 430-420 a. C., pero mai es va acabar. És un temple dòric d'un tipo períptero en columnes de 6×14 sobre una base 21×56. L'estructura del temple està intacta en el tímpan en el seu lloc. Les columnes no són estriadas, els tabuladors utilisats per a alçar els blocs estan encara presents en la base, i no hi ha cap traça d'una nau o un sostre.

El temple de Segesta és, en la seua construcció, estil, i mida, un producte estàndar de finals de el V, llevat pel seu estat inacabat i el seu notable estat de conservació que li fa un dels temples arcaics que sobreviuen més importants del món.