Dardania (Anatolia)
Dardania o Dárdano (en grec antic, Δαρδανία, Δάρδανος) és el nom d'una antiga ciutat de la Tróade l'emplaçament de la qual, segons la tradició mítica, era divergent de l'ubicació indicada per fonts històriques. Harry Thurston Peck, en el Harper's Dictionary of Classical Antiquity de 1898, definix a Dardania «com un districte de la Tróade, estenent-se a lo llarc del Helesponto, al surest d'Abido, i adjacent al territori de Ilión».[1]
Tradició mítica
Segons la tradició, havia segut fundada en el monte Anada per Dárdano, de qui tant la regió com el poble varen prendre el seu nom.[2]
Ilo, un dels seus descendents, va fundar una ciutat anomenada Ilión,[3] ciutat més comunament cridada Troya. No obstant, per a Diodoro Sículo, Dárdano va ser el primer nom que va tindre la ciutat de Troya.[4] El regne va ser dividit entre Ilión i Dardania.
El seu poble, els dardanios, apareixen en la guerra de Troya baix el mando d'Eneas, en tancada aliança en els troyanos,[5] els noms del qual són en freqüència intercanviats, especialment pels poetes romans.
Història
La Dardania o Dárdano de la tradició mítica, no obstant, devia estar emplaçada en un lloc diferent de la ciutat del mateix nom que mencionen diverses fonts històriques. La primera estava situada en el mont Anada mentres la segona s'ubicava en la zona de la costa del nort de Troya.[6]
Esta Dárdano és mencionada per Heródoto com un dels territoris del Helesponto conquistats pel persa Daurises despuix de la Tumult jónica, cap a l'any 498 a. C.[7]
Anys més vesprada formava part de la Lliga de Delos lloc que apareix en els registres de tributs a Atenes entre els anys 451/0 i 429/8 a. C., ademés d'en el registre d'evaluació de tributs de l'any 425 a. C.[8]
Tucídides la menciona en la part final de la guerra del Peloponeso, en l'any 411 a. C. a on va ser marc d'operacions d'una de les batalles entre la flota espartana i la de la Lliga de Delos, la batalla de Cinosema, a on varen véncer estos últims.[9]
Durant la guerra entre els romans i Antíoco III, Dárdano, de la mateixa manera que les ciutats d'Eleunte i Retio, varen enviar embaixadors per a posar les seues ciutats baix la protecció de Roma.[10] Al final de la guerra, en la Pau de Apamea de l'any 188 a. C., els romans varen declarar a Dárdano com a ciutat lliure.[11]
Estrabón relata que Dárdano era una antiga fundació que solia ser menyspreada i en determinats moments històrics alguns reis havien traslladat la població a Abido pero atres reis, en canvi, havien tornat a establir població en el lloc a on s'havia fundat.
En Dárdano es va firmar en l'any 85 a. C. el tractat de pau entre els romans, comandados per Sila i Mitrídates VI que va posar fi a la primera guerra mitridática.[12]
Vore també
Referències
- ↑ Harry Thurston Peck, Harper's Dictionary of Classical Antiquity, 1898.
- ↑ Homero, Ilíada XX,215; Apolodoro, Biblioteca mitològica III,12,1; Conón, Narracions XXI; Diodoro Sículo IV,7; V,48.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,12,3.
- ↑ Diodoro Sículo V,48.
- ↑ Homero, Ilíada II,819; Dionisio de Halicarnaso, Història antiga de Roma I,46,1; I,47,2; I,60,3.
- ↑ Homero, Ilíada, edició de José García Blanco i Luis M. Macía Aparicio p.136, notes complementàries, Madrit: CSIC, 1991.
- ↑ Heródoto V,117.
- ↑ Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Tróade», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1006-1007. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Tucídides VIII,104.
- ↑ Tito Livio XXXVII,9; XXXVII,37.
- ↑ Tito Livio XXXVIII,39.
- ↑ Estrabón XIII,1,28.
</noinclude>
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dardania (Anatolia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.