Lilibea
Lilibea o Lilibeo (en llatí: Lilibaeum, grec: Λιλυβαῖον), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília en la veta del mateix nom en l'extrem oest de Sicília (actual Veta Boeo), un de les tres vetes que varen donar a Sicília el nom de Trinacria. Era el punt més propenc a Àfrica.
Història
[editar | editar còdic]
Diodoro Sículo diu que en 580 a. C. gents de Cnido dirigides per Pantalos varen desembarcar prop de Lilibea, varen ser derrotats pels fenicios i els seus aliats i despuix varen fundar la colónia de Lípari.[1]
Diodoro també parla dels lilibeos quan en 454 a. C. estaven en guerra en Segesta pel territori del riu Mazaros,[2] pero podria ser un error.
En 409 a. C. va desembarcar en la veta Lilibea el cartaginés Aníbal Magón en un eixèrcit per a atacar Selinunte.[3]
No va ser ciutat fins al cap de la destrucció de Motia per Dionisio I de Siracusa en 397 a. C., quan la varen fundar els cartagineses per a instalar als habitants de la ciutat destruïda.[4] Va ser fortificada i es va convertir en plaça forta púnica, estratègicament situada, i va anar el seu últim reducte en l'illa.
En el 368 a. C. es va lliurar una decisiva batalla naval entre Cartago i Siracusa front a les seues costes, en la que el tirà Dionisio I va ser derrotat. Mort poc despuix, va anar el seu fill qui va firmar la pau en Cartago.
En el 276 a. C. Pirro de Epiro va sitiar la ciutat i va expulsar als cartagineses de les seues atres possessions, pero els púnicos varen enviar suministraments per la mar, i Pirro va haver d'alçar el lloc als dos mesos.[5]
En la primera guerra púnica, defesa per una guarnició al mando d'Himilcón, al que va substituir Giscón, va resistir un intent de sege romà per una flota a les órdens de Lucio Manlio Vulsón Longo en el 250 a. C. El sege va ser célebre en el seu temps. Els cartagineses només varen conservar Lilibea i Drépano. Abdós parts varen utilisar tots els seus recursos.[6] Himilcón defenia la ciutat i els romans varen tindre que bloquejar-la. Una flota cartaginesa va poder dur ajuda per mar i, quan el cartaginés Aderbal, que estava en la flota en Drépano, va derrotar al cònsul romà Publio Claudio Pulcro en 249 a. C., els romans varen abandonar el sege, pero varen amenaçar la ciutat varis anys més. A l'undècim any de lluita, C. Lutatius Catulus va obtindre la victòria de les illes Egadas (241 a. C.), els cartagineses varen haver de firmar la pau i Giscón, que havia substituït a Himilcón en el mando, va evacuar a les tropes de Lilibea i Drépano.
Va ser ciutat romana de província, pero de certa importància i punt estratègic per a l'invasió d'Àfrica, que va servir en la segona guerra púnica (218 a. C.) com a base de la flota romana baix el pretor M. Emilio, qui va frustrar una incursió naval cartaginesa. Des d'ella es varen fer incursions en la costa africana.
Per dos voltes (204 a. C. i 149 a. C.), Escipión l'Africà va reunir l'eixèrcit i la flota en Lilibea com a punt d'eixida cap a Àfrica.
En les guerres civils va ser quarter de Juliol César en la seua campanya africana contra Juba I (47 a. C.). Va ser base naval de Sext Pompeyo en la seua guerra contra César Augusto en 36 a. C.
El comerç en Àfrica va mantindre la prosperitat de la ciutat i va ser la residència habitual d'un dels dos cuestorés de Sicília. Cicerón va ser cuestor en Lilibea i la cridava “splendidissima civitas”. Encara era important en temps d'Estrabón, front a la decadència d'atres ciutats i va permanéixer pròspera durant l'Imperi romà.
En una inscripció es diu que la ciutat tenia dotze tribus. Encara despuix de la caiguda de l'Imperi va permanéixer sent la principal ciutat de Sicília baix els godos i vàndals. Els àraps li varen donar el nom de Marsa Alla (Port de Deu), del que deriva el seu nom modern.
El port va ser bloquejat en el XVI per orde de l'emperador Carlos V per a protegir-la dels atacs dels pirates berberiscos, i Trapani la va substituir com a port principal.
Queden pocs restants de l'antiga ciutat, pero s'han trobat algunes escultures, objectes i monedes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lilibea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.