Anar al contingut

Galena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Galena
Per a atres usos d'este terme vore Galena (desambiguació).
Cristals de galena natural (esquerra) i artificial (dreta) amprats en ràdios primitives.

La galena és un mineral del grup dels sulfurs. Forma cristals cúbics, octaèdrics i gaveta-octaèdrics. La seua durea en la escala de Mohs és de 2,5 a 3.[1] La disposició dels ions en el cristal és la mateixa que en el clorur de sodi (NaCl), la sal marina. El seu fòrmula química és PbS. Químicament es tracta de sulfur de plom encara que pot tindre cantitats variables d'impurees. Aixina, el seu contingut en argent pot alcançar l'un per cent.

Cristals de galena.

Jaciments

La galena es troba de forma cristalina o massiça. Es troba tant en roques metamòrfiques com en depòsits volcàicos de sulfur, en els últims a sovint acompanyada per minerals de coure. Un dels jaciments més importants de l'història del mineral està en la ciutat de Linares (mina La Tortilla), encara que actualment es troba tancat. La majoria de pous i instalacions estan situats en la partix nort de la ciutat, i és possible aplegar fins a bona part d'estes ruïnes seguint una extensa ret de senderes de chicotet recorregut degudament senyalisats. També es troba en uns jaciments en roques calcàreas i dolomíticas.

Composició i minerals afins

La fòrmula PbS conté el 86,6 % de plom en chicotetes cantitats de cadmi, antimoni, bismut i coure. El sofre pot estar substituït per seleni, donant el terme de la série isomorfa clausthalita, o per telur, cridant-se llavors altaita. Pot tindre abundant argent (varietat galena argentífera). La galena en estany es denomina plumboestannina.

Aplicacions

La galena és una de les principals menas del plom. En el Antic Egipte s'utilisava mòlta com a base per al kohl, una pols cosmètic amprat per a protegir els ulls. També es va usar en l'elaboració d'esmalts per a vasijas ceràmicas. Els cristals de galena varen tindre important us en l'etapa de les ràdios primitives com a element rectificador de les senyals captades per l'antena; posteriorment varen ser reemplaçats pel diodo.

Formació

En filons hidrotermals en els nivells més alts de la corfa terrestre.

Identificació

És soluble en àcit clorhídric, emanant l'olor de "ous podridos" de l'àcit sulfhídrico.

Referències

Enllaços externs