Anar al contingut

Plom de Gádor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El plom de Gádor (Untermann H.1.1) és una làmina de plom en un text en escritura ibèrica suroriental o en escritura turdetana, trobada en la província d'Almeria (Espanya) a mitan del sigle XIX.

Descobriment

[editar | editar còdic]

Va ser descobert per uns treballadors locals en una mina en el cridat Barranc del Rei, localisació incerta situada en la serra de Gádor o en la serra Alhamilla, abdós en qualsevol cas en la província d'Almeria. La troballa va ser immediatament documentat per Antonio González Garbín i Jacobo Zobel[1] en 1862, any en el que va passar a formar part dels fondos de la Real Acadèmia de l'Història.[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

El plom presenta forma irregular i medix 175 milímetros d'ample per 110 mm d'alt.[3] La làmina de plom presenta en la part superior tres llínees de text escrites entre quatre pautes horisontals, junt a una quarta llínea de text girada 180 graus en la part inferior del plom, terminant totes les llínees en una sifra expressada com a séries de traços verticals (9, 6, 4 i 3).

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]