Serra de Gádor
La serra de Gádor és un massiç montanyós situat en l'extrem suroccidental de la província d'Almeria (Andalusia, Espanya), pertanyent als sistemes Bètics, en concret a la cordillera Penibética. Alcança la seua altitut màxima, 2247 m s. n. m., en el cim del Morrón de la Lagunilla. Les estribaciones orientals de la serra a voltes són referides com serra de Enix.
Ubicació
[editar | editar còdic]Es troba en el suroest de la província. Llimita al nort en Serra Nevada, al sur en el mar Mediterrànea, a l'est en serra Alhamilla i a l'oest en la serra de la Contraviesa. Als seus peus es troba la comarca del Ponent Almeriense, tradicionalment cridada Camp de Dalías. La serra de Enix constituïx la part oriental del massiç.
Administrativament, s'estén pels térmens municipals de Felix, Enix, Almeria, Huércal d'Almeria, Benahadux, Gádor, Santa Fe de Mondújar, Alhama d'Almeria, Alicún, Huécija, Terque (exclavament), Bentarique (exclavament), Íllar, Instinción, Rágol, Canjáyar, Almócita, Padules, Fondón —incloent la pedania de Font Victoria—, Laujar de Andarax, Alcolea, —incloent la pedania de Darrícal—, Berja, Dalías, El Ejido, Roquetas de Mar i Vícar.
Mig físic
[editar | editar còdic]La seua principal zona, per damunt dels 1800 metros d'altitut, es coneix popularment com "El Pelao". Es tracta d'un replanell ondulat, de cims alomadas i escassa vegetació que conforma la part alta de la serra. En este lloc s'alcancen temperatures molt baixes en hivern. De la mateixa manera, en esta zona es troben els vestigis més meridionals en Espanya en lo que a restants de manifestacions glaciars es referix (en navas i menuts estanys com la del Sabinar).
Dins dels cims, cridades de forma genèrica morrones, hi ha, ignorant algunes cotes menors, una decena que superen els dos mil metros: El morrón de la Parra (2134 m), en una de que les seues antecimas es enclava el vèrtiç de Colorats (2125 m), la loma del Pou de Neu (2083 m), el Morrón de la Bandera o dels Francesos (2236 m), una de que les seues antecimas va acollir un observatori astronòmic, el Morrón de la Lagunilla o Mariné (2247 m), que és el seu cim més elevat, el Morrón de Sant Josep (2054 m) i el Morro dels Rossos (2086 m) que precedixen al Nou Món (2113 m), El Barjalí també cridat cerro Felipe o Loma de la Llebre (2101 m) i el cerro Moya (2038 m). Totes elles són lomas desgastades, d'escàs relleu i que formen replanells no massa individualisades els punts culminants de les quals formen replanells en escassa sensació de cim. Les manifestacions de glaciarismo més meridional d'Europa es poden localisar en esta serra de Gádor.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Gádor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.