Alfabet greco-ibèric

Alfabet greco-ibèric

El alfabet greco-ibèric és una adaptació casi directa d'un alfabet grec jónico per a escriure l'idioma íbero. Posseïx com a raïls directes l'alfabet fenicio i en unió a les llengües micénicas, les quals, per migracions de l'época, es varen ser modificant al lloc triat per a habitar després en les mateixes. És un alfabet que podria considerar-se com protohispano. El principal document a on s'utilisa este alfabet és el cridat plom de la Serreta I.

Descobriments

La seua àrea de difusió es concentra en les províncies d'Alacant i Múrcia. El número d'inscripcions que ho utilisen és molt reduït: dos decenes d'ostracas i una decena de làmines de plom, entre els que destaquen el plom de la Serreta (Alcoy, Alacant), el plom del Cigarralejo (Mula, Múrcia) i el plom greco-ibèric de Sagunt (Valéncia). El plom de la Serreta va aparéixer en 1921 i va ser decisiu per al dessiframent de l'escritura ibèrica nororiental de Manuel Gómez-Moreno publicada en 1922. Els contexts arqueològics de les inscripcions a on s'usa són de el IV, pero les característiques paleogràfiques con relación a el model semblen indicar que l'adaptació es podria haver realisat a mitan de el V.

Característiques

Este alfabet s'escriu d'esquerra a dreta. L'alfabet greco-ibèric està format per 16 signes idèntics als del model, llevat pel que fa a la segona vibrant: cinc vocals, solament una nassal, una lateral, dos sibilants, dos vibrants, tres oclusivas sonores (labial, dental i velar), pero solament dos oclusivas sordes (dental i velar). Per a representar la segona vibrant s'afig una tilde a la rho, s'elegix eta en lloc d'épsilon per a representar /i/ i s'elegix sampi com a segona sibilant.

Lletres gregues usades en l'alfabet greco-ibèric

Vocals		Oclusivas		Sibilants, róticas, labial		Nassal
Alfa	Α	Gamma	G	Sampi	M	Nu	Ν
Eta	Η	Kappa	Κ	Sigma	S
Iota	Ι	Tau	Τ	Ro’	R
Ómicron	Ο	Delta	D	Ro	Ρ
Ípsilon	O	Beta	Β	Lambda	L

Bibliografia

• (1922).Revista de filologia espanyola.9

341-366.

• (1987).Veleia.2-3

285-298.

• de Hoz Bravo (2000). «Epigrafia grega d'occident i escritura greco-ibèrica», Els grecs en Espanya: despuix de les chafades de Heracles, Caixa d'Aforros del Mediterràneu i Museu Arqueològic Nacional, pp. 165-178. ISBN 84-369-3325-7.
• Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l’estudi dels inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologia ibèrica 1, pp. 13-144.
• Untermann, Jürgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
• Velaza, Javier (1996): Epigrafia i llengua ibèriques, Barcelona.