Anar al contingut

Plom del Castell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El plom del Castell o plom de Palamós (C.4.1, GI.20.01) trobat en el jaciment del Castell de la Fosca en Palamós (Girona, Espanya), és una important troballa epigràfica en idioma ibèric i escritura nort-oriental, tipo dual,[1] trobat en la zona del noreste de la peninsula ibèrica. Descobert en 1980 i datat cap al sigle III a.C.,[2] ha segut considerat per algun temps la làmina de plom en el text més extens en llengua ibèrica documentat en Catalunya.[3]

El text, de més de 100 caràcters, conté 25 paraules de les quals 21 poden considerar-se completes i 4 incompletes en la seua part inicial.[4] Consta d'una llarga série de térmens composts, en la seua majoria amprant el sufix '-batre',[5] per lo que ha segut comparat en el plom I de la Bastida.

Contingut

[editar | editar còdic]

El text recuperat del plom és:[5]

biŕ : bilos-taneś-batre : ibei-tige-batre : bilos-baś-ka-et
lauŕ-bim-batre : sor-tige-batre : taŕba-tibi : talsko-ka-et
bilos-bim-batre : lakuaŕ-gis-batre : taŕba-tibi : beleś-taŕ-ka-et
taŕba-tibi : abaŕ-kis-batre : adin-taneś-batre : stanko-ka-et
śibaiba-tibi : agirti-baś-batre : beleś-bedi-batre : kaḿi-ka-et
irika : golbiŕ[...] : be[liś...] : bakontegeŕ
ta]ŕba-tu[bi...]bei-tige-batre : tu

Anàlisis

[editar | editar còdic]

El text està organisat en sèt llínees (les dos últimes molt deteriorades en la seua part mija) de térmens bicompuestos i tricompuestos. Les cinc primeres llínees terminen en '-ka-et' (que només apareix en eixes cinc ocasions i exclusivament com a final de llínea). L'atre sufix principal és '-batre':

bilos-taneś-batre
ibei-tige-batre
[l]auŕ-bim-batre
sor-tige-batre
bilos-bim-batre
lakuaŕ-gis-batre
abaŕ-kis-batre
adin-taneś-batre
agirti-baś-batre
beleś-bedi-batre
]bei-tige-batre
bilos-baś-ka-et
talsko-ka-et
beleś-taŕ-ka-et
stanko-ka-et
kaḿi-ka-et |}.


Silgo Gauche (2013) observa que el morfo ibèric '–ka-et' s'unix tant a apelatius com a antropónimos despuix d'un llistat de noms personals, assemblant-se aixina en la seua funcionalitat als genitius de plural celtibéricos.[6] El text mostra cinc partícules miges repetides casi totes dos voltes, 'taneś', 'tige', 'bim', 'gis'/'kis' i 'baś':

bilos-taneś-batre
adin-taneś-batre

ibei-tige-batre
sor-tige-batre
]bei-tige-batre

[l]auŕ-bim-batre
bilos-bim-batre

lakuaŕ-gis-batre
abaŕ-kis-batre

agirti-baś-batre
bilos-baś-ka-et |}.


Totes les llínees menys la primera i la penúltima inclouen en algun punt el compost 'taŕ-ba-tibi' (o 'śibai-ba-tibi' en un cas). El cap dels térmens és, en les ocasions en les que es repetix, 'bilos-' i 'beleś-' (este últim un antropónimo segons el bronze de Ascoli:

bilos-taneś-batre
bilos-bim-batre
bilos-baś-ka-et |-.


beleś-bedi-batre
beleś-taŕ-ka-et

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]