Poblat íbero de Castell
El Poblat ibèric de Castell és un assentament íbero que es troba en un extrem de la plaja de Castell, uns 6,5 km a l'est del municipi espanyol de Palamós (Girona).
Es tracta d'un jaciment arqueològic que va estar habitat pels indigetes entre el VI i el I, ya en época romana.[1] Durant els sigles IV i III a. C. va tindre el seu màxim esplendor.
El poblat es troba en un chicotet promontori de 35 m d'altitut que s'adinsa en el mar. La seua situació és immillorable per al control visual tant de la costa com de les zones interiors. I al mateix temps, és de fàcil defensa perque l'únic accés és a través d'un chicotet istme que conecta esta península en terra ferma.
Història
[editar | editar còdic]Primera ocupació
[editar | editar còdic]La primera ocupació del lloc data de el VI, quan una comunitat indígena de la Primera Edat del Ferro va construir un poblat format per un chicotet grup de cabanyes d'estructura de fusta.[2] El territori del Empordà estava ocupat per íberos que pertanyien a la tribu dels indigetes. Des dels seus poblats explotaven els recursos agrícoles i ganaders de territori propenc. Despuix, provablement, es va abandonar temporalment el lloc i es va tornar a ocupar a mitan de el V
Primera etapa
[editar | editar còdic]La fundació de la ciutat grega d'Emporion (Empúries), cap a l'any 580 a. C., va dinamisar el comerç en la zona i es va convertir en un dels eixos de l'economia del poblat de Castell, que també va experimentar un creiximent demogràfic. L'assentament es fortificó pel costat de més fàcil accés a la península, l'istme. A partir de llavors va tindre lloc la primera urbanisació del poblat fortificado, que es va centrar en la part més alta del promontori (finals de el V i finals de el II). Aixina Castell va passar del primitivisme de la cabanya a l'urbanisme del poblat.
En este nou poblat fortificado va ser necessari iniciar una important obra d'ingenieria per a poder anar guanyant espai a les pendents del promontori. Es varen construir murs de contenció en sellars de granit per a contindre les contindre el terreny i crear terrats en les ales oriental i occidental. Adossades a estos murs es construirien les cases i els carrers. Actualment estos terrats només són apreciables l'ala oriental (cala Foradada). En l'ala occidental (cala de Castell), s'haurien produït ya en época antiga les primeres solsides cap a la mar com a conseqüència de les fractures naturals de la roca.
En esta part alta del poblat es conserven dos cisternes excavades en la roca, a diferent nivell i conectades.[3] També existixen els vestigis d'un temple que podria tindre el seu orige en la sacralizaació dels punts de referència de la costa que s'utilisen en la navegació de cabotaje, habitual en el món clàssic.
Fòra de les muralles, a una cota més baixa (20 m) es va construir un camp de siges per a almagasenar cereals. Este espai se sol denominar “Plaça de les Siges”.[4] En la zona de la cala Foradada es va modificar un espigón natural per a adequar un chicotet port pel que es produïa el trànsit de les mercaderies.
Segona etapa
[editar | editar còdic]En l'arribada dels romans a Empúries, en l'any 218 a. C., el poblat va tindre una evolució diferent a la majoria de poblats ibèrics de la zona, que varen ser abandonats.[5] Castell, gràcies a la seua importància estratègica, va viure una important reforma urbanística i la construcció d'un nou sistema defensiu.
El poblat es va ampliar cap al nort i es varen construir dos torres de defensa que flanquejaven una entrada en forma de L. Esta entrada donava pas a una plaça porticada, d'uns 300 m² de superfície, en locals comercials. Es tractava de la ya descrita plaça de les Siges, que varen ser enterrats i en la que també es va derribar algun edifici que quedava fòra del recint amurallado. En este espai es conserven actualment sis grans bases de columna troncocónicas, recolzades a la seua volta sobre bases de pedra quadrangular, que varen deure sostindre unes columnes de fusta i la coberta.
Últimes reformes i abandó
[editar | editar còdic]Durant la romanización el poblat va continuar existint. Cap a el II abans de Crist va experimentar un nou esplendor i creiximent. Es reurbanizó la plaça per a bloquejar l'accés als terrats de l'ala occidental per la seua solsida cap a la mar; es varen reconstruir algunes de les cases ibèriques i es varen fer cases noves, documentant-se una ampliació fòra de la muralla, més allà de l'istme de la península. Les últimes reformes varen tindre lloc en temps de l'emperador Augusto (sigles II-I a. C.).
La deterioració de les estructures del poblat i l'instauració definitiva de la Pax Romana va fer que Castell deixara de ser necessari des del punt de vista estratègic, lo que va provocar el seu abandó progressiu en el I Els últims habitants i varen traslladar en la zona plana, en viles dedicades a l'explotació agrícola seguint el model romà.
Campanyes arqueològiques
[editar | editar còdic]El jaciment arqueològic de Castell va ser descobert en l'any 1935 per Lluís Barceló i Bou, conservador del Museu Cau de la Costa Brava. Va realisar les primeres excavacions entre 1935 i 1936, prèvia autorisació del propietari dels terrenys, el pintor José M. Sert.[6]
Les següents excavacions es varen portar a terme entre els anys 1943 i 1949 pels arqueòlecs Miquel Oliva i Francesc Riuró, finançades pel nou propietari del parage, Albert Puig Palau.
El jaciment va quedar abandonat fins a 1980, any en el que es varen portar a terme actuacions de neteja de vegetació i acondicionament de les ruïnes.
En les excavacions s'han trobat diversos materials arqueològics. En les ceràmiques destaquen l'ibèrica en pintura blanca i elaborada en Ullastret; ceràmica ática arribada de Ampúrias; ceràmica grisa emporitana; ceràmica romana campaniense i ceràmica sigillata (procedent del sur de Galia). Les ánforas més típiques de Castell són les ibèriques de boca plana per a almagasenar cereals. També s'han descobert numerosos restants de ferramentes per a l'agricultura i monedes de tres tipos: emporitana, púnica o cartaginesa i romana.
Potser el material més important descobert en Castell siga un registre de l'escritura ibèrica consistent en una inscripció sobre una làmina de plom el text del qual és dels més extensos que s'han trobat fins ara en Catalunya[7]
En l'any 1996 va ser declarat Ben Cultural d'Interés Nacional per la Generalitat de Catalunya.[8]
En l'actualitat es conserven en bon estat gran part de les estructures arquitectòniques del poblat ibèric, lo que ha permés reconstruir la seua planta. Es conserven pràcticament íntegres totes les estructures essencials d'este tipo de jaciments: muralla, habitacions, carrers que organisaven la trama urbana i les estructures per a almagasenar aigua (cisternes) i cereals (siges).
L'antiguetat de les estructures defensives, la personalitat de la seua producció ceràmica i l'antiguetat del gran edifici situat en l'acrópolis, indica que este va ser el segon poblat indigete més important de Catalunya despuix d'Ullastret.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rep el nom de Jaciment de la Punta de Castell en la declaració administrativa com ben cultural d'interés nacional
- ↑ S'han documentat quatre d'estes cabanyes.
- ↑ Tenen planta elíptica i capacitats aproximades, segons els restants actuals, d'uns 30 i 14 m³ respectivament
- ↑ S'han documentat restants de prop de 60 siges excavades a lo llarc de l'existència del poblat.
- ↑ La ciutat ibèrica de Ullastret, situada uns 18 km al nort, es va abandonar en el sigle II a. C.
- ↑ Va comprar els terrenys en 1929 en els beneficis obtinguts de la decoració del hotel Waldorf Astoria de Nova York
- ↑ Té una llongitut de 175 mm i esgambi de 78 mm i conté 175 registres epigràfics en sèt llínees. El text és un document d'un pacte o chicotet tractat entre caps o caudillos de grups de indigetes de la zona. Pot datar-se cap a la primera mitat del sigle III a. C.
- ↑ Resolució de 4 d'octubre de 1996, del Departament de Cultura, per la que es dona publicitat a l'Acort del Govern de la Generalitat, de declaració de ben cultural d'interés nacional, en la categoria de zona arqueològica del jaciment de la Punta de Castell, en Palamós. BOE núm. 273, de 12 de novembre de 1996.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- El poblat ibèric de Castell (1994). Esteve Verdaguer. Quaderns del Museu Municipal Cau de la Costa Brava, número 3. ISBN 84-606-1850-1
- Tríptic del Museu d'Arqueologia de Catalunya sobre Castell, consultat l'any 2013 en la sèu de Ullastret del citat Museu.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poblado íbero de Castell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.