Ceràmica campaniense
Es denomina cerámica campaniense o de barniz negro[1] a les produccions ceràmiques destinades a l'us com a vaixella de taula caracterisades per un engobe negre que s'assembla al barniz per la seua calitat i consistència, i es va usar en el món romà durant l'etapa republicana, des de el III fins a l'época de César, i esporàdicament fins als inicis del Imperi.
Formes
[editar | editar còdic]Les formes d'esta vaixella són molt variades comprenent les tipologies modernes un total de cent xixanta, en les seues variants, són especialment freqüents les pateres d'ample i pla depòsit (fonts), les tacitas derivades del kylix àtic, les copes de peu oblicuo, el pyxis (per a contindre substàncies diminutes), menuts soports de peu elevat, grans fonts de llavi colgante, cráteras (per a mesclar el vi), gerres, porta-olis, cántharoi, chicotetes ánforas, etc.
Tipologia
[editar | editar còdic]Ceràmica campaniense A
[editar | editar còdic]Precedida per les cridades pre- i protocampaniense, la campaniense A va ser la primera i la més important de les ceràmiques d'exportació des de sol itálico, contant en un gran volum de producció per tot el Mediterràneu central i occidental, especialment a partir de l'II Guerra Púnica. La seua producció se centra principalment en els tallers de Nàpols.
Es realisa en argila procedents de l'illa d'Ischia, caracterisades pel seu color rojós, la seua durea i la presència de partícules de mica. El barniz, per la seua banda, presenta una calitat desigual i en reflexos que van des del rojós al grisáceo o azulado. El peu presenta chafades digitals, lo que indicaria que el barniz s'aplicaria per immersió de la peça en el líquit.
Sobre la decoració d'estes peces, la més comuna són les impressions en relleu en l'interior de les peces. També apareix decoració pintada en color blanc o marró en forma de círculs concèntrics.
Ceràmica campaniense B
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
La seua producció s'inicia en Etruria a mitan de el II, expandint-se posteriorment pel Mediterràneu occidental. Les seues formes imiten les dels recipients metàlics en una gran calitat.
No apareix decoració pintada, sent la decoració més comuna l'incisa a pur de círculs concèntrics.
Ceràmica campaniense C
[editar | editar còdic]Manté formes similars a la campaniense B, estant centrada la seua fabricació en la regió de Siracusa. Presenta un barniz negre molt dens que cobrix la mitat superior de les peces i l'interior. La seua cronologia està situada entre el 150 a. C. i el 50 a. C.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ribera Lacomba, Albert (2013). Manual de ceràmica romana : del món helenístico a l'Imperi Romà, 1a. ed edició, Museu Arqueològic Regional. OCLC 849490202. ISBN 978-84-451-3455-9.
Bibliografia i fonts
[editar | editar còdic]• N. Lamboglia, “Per una classificazione preliminare della ceramica campana”, Atti de l'1. congresso internazionale vaig donar studi liguri 1950, Bordighera, 1952, pp. 139-206 (en italià).
• J.-P. Morel, Céramique campanienne: els formes, París, 1981 (en francés).
• C. Guerrini, "Ceramica 'campana' a vernice nera", en "La ceramica vaig donar età romana", VV.AA., Introduzione allo studio della ceramica in Archeología, Dipartimento vaig donar Archeologia i Storia delle Arti, Università vaig donar Siena, Florencia, 2007, pp. 199-203 (bibliografia específica en pp. 221-223) )en italià).
• "Ceràmica campaniense" [1] archivat en Wayback Machine., en "Ceràmica", GEA (2000-2008).
• M. Beltrán Lloris, Ceràmica romana. Tipologia i classificació, Saragossa, 1978, pp. 47-60, láms. I-XV; aneu., "La ceràmica ibèrica de Azaila. Problemes de cronologia de la vall mija de l'Ebre", Caesaraugusta, 47-48, Saragossa, 1979, pp. 141-232.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerámica campaniense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.