Anar al contingut

Bronze de Ascoli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bronce de Ascoli.jpg
Bronze de Ascoli

El bronze de Ascoli és una placa inscrita de bronze de l'any 89 a. C. trobada en 1908 en Ascoli (Itàlia). Per a combatre contra els socii (socis) itálicos sublevats en la guerra dels Aliats (91-88 a. C.), el cònsul Pompeyo Estrabón va contar en una cavalleria anomenada Turma Salluitana, integrada per íberos i vascones. Com a premi a la conquista de Ascoli, el cònsul els va concedir entre unes atres recompenses la ciutadania romana, fet que va reflectir en una tablilla de bronze, consignant formes latinizadas dels seus noms.

Propietats

[editar | editar còdic]

El bronze de Ascoli és una placa inscrita de bronze de l'any 89 a. C. trobada en 1908 en Asculum (Ascoli) i que es troba actualment en el Museu Capitolino, en Roma.

Bàsicament fa referència a les recompenses donades per Cneo Pompeyo Estrabón a la Turma Salluitana en la pren de Ascoli durant la guerra Social o dels Aliats (cap al 90 a. C.).

Encara que en un principi es creguera que tots els noms que apareixen en este bronze anaren íberos, diferents estudis han plantejat el hipòtesis de que alguns dels noms tinguen procedència onomàstica vascónico-aquitana, per eixemple "ENNEGES" o "ARRANES ARBISCAR F."[1]

cal destacar que els ginets auxiliars que varen participar en esta batalla procedien de Hispania, en concret de la vall mija de l'Ebre.

Un atre aspecte a tindre en conte és que els pares d'estos ginets seguien tenint noms no romans, mentres que alguns d'ells presentaven noms latinizados, açò dona conte dels progressos de la romanización de l'imperi.

Configuració

[editar | editar còdic]

La tábula està dividida en quatre blocs:

Encapçalament
Ho formen les tres primeres llínees, en les que es detalla les recompenses que varen ser entregades a l'esquadró de cavalleria; resaltant la de la ciutadania romana. En esta llínees s'indica la concessió de la ciutadania per part de Pompeyo Estrabón als ginets hispans, en virtut de la LEX IULIA de CIVITATE LATINIS ET SOCIIS DANDA, en el campament ubicat front a la ciutat de Ascoli, el 17 de decembre.
Part central
En ella se cita als membres del concilium (consell de campanya format per llegats, tribunos militars i èlit social romana). En el nom dels oficials romans constava el nomen, el praenomen, la filiació i la tribu. Entre estos noms es trobaven Pompeyo Magne i Lucio Sergio Catilina.
Part inferior
Es concreta a quí se li otorga la ciutadania romana, apareixent una llista dels seus ginets íberos de Saragossa, Lleida, Ejea dels Cavallers i atres ciutats.
Part inferior dreta
En esta última part es fa referència al primer bloc, afegint unes atres recompenses oferides als ginets.

Turma Salluitana

[editar | editar còdic]

Existixen diverses hipòtesis per a la seua denominació com TVRMA SALLVITANA (Salduie ciutat íbera sobre la que es va fundar més vesprada Caesar Augusta, actual Saragossa) sent l'orige dels seus components divers:

  1. Tesis clientelar, es creïa que l'oficial al mando de les tropes donava nom a l'esquadra. Esta hipòtesis va ser descartada.
  2. Tesis de majoria, es basava en l'orige dels ginets (Salduie). Esta tesis no se sosté lloc que només quatre dels ginets procedien de la citada regió.
  3. Tesis de capitalitat política i administrativa de Salduie, té en contra que supon una anticipació a lo que anys més vesprada seria conegut com Caesar Augusta
  4. Tesis de centre pràctic de reclutament. Es basa que per la rapidea del reclutament, Salduie seria un punt estratègic per la seua situació central i el seu fàcil accés a riu Ebre.

La part del text que correspon a la llista de noms és la següent:


TVRMA SALLVITANA

AGIRNES BENNABELS F.
NALBEADEN AGERDO F.
ARRANES ARBISCAR F.
VMARGIBAS LVSPANGVB(as) F.
   ENNEGENSIS
BELES VMARBELES F.
TVRINNVS ADIMELS F.
ORDVMELES BVRDO F.
   LIBENSES
BASTUGITAS ADIMELS F.
VMARILLVN TARBANTV F.
   SVCONSENSES
BELENNES ALBENNES F.
ATVLLO TAVTINDALS F.
   ILLVERSENSIS
BALCIADIN BALCIBIL(vos) F.

SANIBELSER ADINGIBAS F.
ILURTIBAS BILVSTIBAS F.
ESTOPELES ORDENNAS F.
TORSINNO AVSTINCO F.
   BAGARENSIS
CACVSVSIN CHADAR F.
   ////CENSES
//////SOSIMILVS F.
/////IRSECEL F.
/////GAVN F.
//////NESPAISER F.

   ILERDENSES
Q. OTACILIVS SUISETARTEN F.
CN. CORNELIUS NESILLE F.
P. FABIVS ENASAGIN F.
   BEGENSIS
TVRTVMELIS ATANSCER F.
   SEGIENSIS
SOSINADEM SOSINASAE F.
SOSIMILVS SOSINASAE F.
VRGIDAR LVSPANAR F.
GVRTARNO BIVRNO F.
ELANDVS ENNEGES F.

Llectura de N. Criniti
Image del bronze en Universitat de Navarra.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Revista Portuguesa d'Arqueologia.(12)
    139-155.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Albertos Firmat, María Lourdes, "Llengües primitives de la Península Ibèrica" en Bolletí de l'institució "Sancho el Sabio", tom XVII, 1973.
  • Pellón, José R., Diccionari Espasa Íberos, Madrit, 2001, ISBN 84-239-2290-1.


Referències

[editar | editar còdic]