Ascoli Piceno

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno (accentuació: Áscoli) és una ciutat de la regió de Marques, en Itàlia, i capital de la província del mateix nom. La seua població, segons el cens de 2021, és de 46.520 habitants.

Geografia

La ciutat està situada en la confluència del riu Tronto en el torrent Castellà, i està rodejada per tres costats per montanyes. Dos parcs naturals es troben en les rodalies de la ciutat, un en el flanc noroest (Parco Nazionale dei Monti Sibillini), i un atre en el flanc sur (Parco Nazionale dei Monti della Laga). Ascoli està ben conectada per ferrocarril en la costa Adriática i en la ciutat de Sant Benedetto del Tronto, i per carretera en Roma i Porte d'Ascoli.

Història

Ascoli va ser fundada pels picenos, varis sigles abans de la fundació de Roma, sobre l'important Via Salaria, la qual unia el Lacio en les àrees de producció de sal en la costa Adriática. En l'any 268 a. C. es va convertir en una civitas foederata, només nominalment independent de Roma. En 91 a. C. es va rebelar contra Roma junt en atres ciutats de l'Itàlia central pero en 89 a. C. va ser conquistada i destruïda per Pompeyo Estrabón. En qualsevol cas, es va convertir en part integrant de Roma.

Durant l'Edat Mija va ser devastada pels ostrogodos i després pels lombardos del duc (dux) Faroaldo I (578). Despuix de casi dos sigles com partix integrant del lombardo Ducado de Spoleto (593-789), Ascoli va ser governada pels francs per mig de vicaris, encara que en última instància els bisbes de l'Iglésia catòlica varen ser progressivament guanyant influència i poder dins de la ciutat.

En 1189 es va convertir en una república lliure, pero les lluites internes varen conduir a la ciutat a la pèrdua de valors cívics i llibertat, i a empreses desafortunades contra els enemics veïns. Esta situació incerta va obrir el camí al govern de caudillos estrangers, com els de Galeotto Malatesta (XIV), al principi cridat a la ciutat com condotiero en la guerra contra Fermo, i de Francisco Sforza.

Este últim va ser expulsat en 1482, pero Ascoli va quedar baix la sobirania papal. Ascoli seguit llavors casi dos sigles d'estancament cultural, econòmic, convertint-se en un chicotet centre agrícola fins a les guerres napoleòniques. En 1860 va ser anexionado, junt en Marques i Umbría en el Regne d'Itàlia.

Monuments principals

El caixco històric de la ciutat està construït en un tipo de marbre cridat travertino, de tons grisos i extret de les montanyes circumdants. La seua plaça central d'estil renaixentista, la Piazza del Popolo, és considerada una de les més belles d'Itàlia. Segons les tradicions, en Ascoli Piceno s'alçaven més de doscentes torres en l'Edat Mija; hui aproximadament cinquanta d'elles encara es mantenen en peu.

Iglésies i convents

Ascoli Piceno, Piazza del Popolo.

• La Catedral de Sant Emidio, alberga un altar de Carlo Crivelli, que va viure i va treballar en la ciutat i afores durant molts anys.
• L'iglésia de Sant Francisco, d'estil gòtic, començada en 1258 i completada en 1549. En l'entrada lateral es troba un monument al papa Juliol II, mentres que l'entrada central és un dels eixemples més fins de la decoració local travertina. Anex a l'iglésia es troba un edifici de el XVI, la Loggia dei Mercanti, d'estil Bramantesco.
• L'iglésia romànica de Sant Vitorio (coneguda des de 996) en una frontera principal i un chicotet campanar.
• L'iglésia de Sant Augustín (XIV). Construïda en una sola nau, va ser ampliada en dos ales al final de el XV. La frontera rectangular té un pòrtic de 1547 similar al de Sant Emidio. Destaquen també les cases conventuals, la biblioteca, la galeria d'art contemporàneu i un auditori.

• El convent de Sant Dumenge, ara una escola, té un claustre renaixentiste en fresca de el XVII.
• L'iglésia de Sant Pedro Màrtir (XIII), en un pòrtic lateral de Coa d'Amatrice. L'interior conté el preciós relicario de l'Espina Sagrada, un regal de Felipe IV de França.
• L'iglésia de Sant Tomás (1069), albergant numerosos treballs artístics i construït en parts del veí amfiteatre romà.
• El convent franciscano, del que són dignes de menció els claustres que han perdurat fins a hui. Va ser un prestigiós centre de cultura, entre els estudiants de la qual destaca el papa Sixto V.
• El Palazzo dei Capitani del Popolo (Palau dels Capitans del Poble). Construït en el XII conectant tres edificis preexistentes, va ser la sèu del podestà, el capità de la gent i despuix, del governador. En el XV el costat sur va ser ampliat i en 1520, una frontera manierista es va afegir en la part atrassera. En 1535 va passar per una renovació general i en 1549 es va afegir un nou pòrtic en un monument del papa Pablo III.

Atres edificis

• Pont romà
• Palau Lombardo i Torre Ercolani (sigles XI-XII)
• Fortezza Pia, una fortalea que presidix la ciutat, reconstruïda en 1560 pel papa Pío IV (del que pren el nom).
• Fortalea Malatesta, emplaçada en un lloc provablement ocupat anteriorment per uns banys romans. Va ser reconstruït per Galeotto Malatesta, senyor de Rímini, durant la guerra contra Fermo. La construcció, usada com una presó fins a 1978, va ser ampliada per Antonio Sangallo el Jove en 1543.

En Castel Trosino, no llunt de la ciutat, en 1893 es va trobar un rar eixemple d'una necròpolis lombarda del VI.

Economia

L'industrialisació recent ha dut a vàries empreses italianes i multinacionals (YKK, Manuli, Pfizer, el Mazacote) a instalar-se en Ascoli, pero la major part de l'economia es basa en chicotetes i mijanes empreses qualificades i en el sector servicis. L'agricultura és encara un factor d'importància (blat, olives, frutes).

Cultura

La festivitat principal és el primer dumenge d'agost. En honor a Sant Emidio, patró de la ciutat, se celebra una desfilada històrica en més de 1500 persones vestides en trages del Renaixença. La desfilada és seguida d'un torneig, cridat Quintana, en cual sis cavallers, cada u competint per una dels sis veïnats de la ciutat, galopen un darrere l'atre tractant de colpejar la efigie d'un guerrer àrap. La força i l'habilitat són necessàries per al cavaller per a guanyar el pali, és dir, el premi principal.

Deports

La ciutat conta també en un club de fútbol, l'Ascoli Calcio 1898, actualment juga en la Serie B (segona divisió del fútbol italià). El seu estadi és el Cino i Lillo Del Duca que posseïx un aforament superior als 20.000 espectadors.

Fraccions

Ascoli Piceno es dividix en les següents fraccions: Bivio Giustimana, Campolungo-vila sant'Antonio, Caprignano, Carpineto, Casa circondariale, Casalena, Casamurana, Case vaig donar Cioccio, Casette, Castel vaig donar Lama stazione, Castel Trosino, Cervara, Colle, Colle sant Marque, Colloto, Colonna, Colonnata, Faiano, Fosso Riccione, Funti, Giustimana, Il Palazzo, Llac, Lisciano, Lisciano vaig donar Colloto, Montadamo, Morignano, Mozzano, Oleificio Panichi, Palombare, Pedana, Piagge, Pianaccerro, Poggio vaig donar Bretta, Polesio, Posa't Pedana, Porchiano, Rosara, Sant Pietro, Santa Maria a Tall, Talvacchia, Taverna vaig donar mezzo, Trivigliano-vila Pagani, Tronzano, Valle Fiorana, Valle Senzana, Valli, Vena piccola, Venagrande, Vila S. Antonio.

Ciutats agermanades

• Tréveris (Alemània), des de 1958
• Massy (França), des de 1997

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ascoli Piceno.
• Lloc oficial

• ItalianVisits.com