Fermo

Fermo (antigament Firmum Picenum) és una ciutat i comuna d'Itàlia de la regió de les Marques, capital de la provincia homónima.

Geografia

Fermo s'eleven sobre les faldes del mont Sabulo (319 m sobre el nivell de la mar), dominant la catedral dedicada a Santa María de l'Asunción. Dista 6 km de Porto San Giorgio, 35 km de Macerata, 65 km de Ascoli Piceno i de Ancona.

En la Edad Media va ser la ciutat més gran de les Marques i capital de la Marchia Firmana que s'estenia des de Musone fins al Vasto (Chieti) i des dels Apeninos a l'mar.

Actualment la ciutat està dividida en dos parts: l'històrica, construïda entorn al cim del mont Sabulo, que permaneix casi intacta despuix de sigles des del seu esplendor medieval, i la nova, que ha sofrit un fort increment demogràfic, sobretot en els seus barris marítims.

Fracciones

C. dona Boara, Camera, Cantagallo, Capodarco, Cartiera vaig donar Tenna, Campiglione, Ete Palazzina, Faleriense, Gabbiano, Girola, Lido vaig donar Fermo, Madonnetta d'Ete, Marina Palmense, Moie, Molini Tenna, Montesecco, Parete, Pompeiana, Posa't Ete Viu, Sacri Cuori, Salette, Salvano, Sant Biagio, Sant Lorenzo, Sant Marque, Sant Michele, Sant Tommaso, Santa Caterina, Torre vaig donar Palme, Vila Sant Claudio.

Història

Antigament la ciutat es va cridar Firmum, pertanyent a la regió del Picenum, a uns 65 km de Asculum. No apareix en registres històrics fins a la conquista romana del Picenum. Una volta dominada es va establir una colónia al començament de la primera guerra púnica. Va permanéixer lleal a Roma baix les més adverses circumstàncies i, en la segunda guerra púnica, Plinio la menciona com una de les 18 colónies llatines que varen ajudar a Roma.

Durant la guerra Social, en l'any 90 a. C., era una fortalea en la que es va refugiar Pompeyo despuix de la seua derrota davant els generals dels italians Judacilio i Afranio. Allí va ser atacat per este últim, pero Pompeyo va poder fer-li front i ho va derrotar en una segona batalla baix les muralles de la ciutat. En la guerra civil entre César i Pompeyo va ser ocupada pel primer sense resistència.

Baix Augusto va rebre un atre grup de colon i el títul de colónia, i encara que Plinio no li concedixca este ranc, sí apareix en alguna inscripció i en el Liber Coloniarum.

Era encara una fortalea important a la caiguda del Imperio i va passar a mans dels ostrogodos. Despuix va ser atacada i ocupada pels bizantino, pero la reconquistó per Totila, i va tornar a ser ocupada pels bizantino. Va ser inclosa en el Exarcado de Rávena, del que va ser una de les principals ciutats. Va ser també sèu d'un obispado des del III.

El port de la ciutat estava a uns 8 km, a la desembocadura del riu Leta, i se li cridava Castellum o Castrum Firmanum. La ciutat estava no molt llunt de la carretera que unia la Via Salaria en la Vía Flaminia, que anava de Septempeda (San Severino), per Urbs Sàlvia, Firmum i seguia fins a Asculum i el seu port, Castrum Truentinum.

En 756 va ser cedida pels lombardos al papa i designada capital de la Marca Fermana o Marca de Fermo (que es va extinguir el XIII en unir-se administrativamente a la Marca de Ancona). Els bisbes de la ciutat es varen convertir en comtes de Fermo en el X. En els sigles XII i XIII va ser escenari de lluites entre els imperials (gibelinos) i els güelfos (papistes), sent la ciutat presa i sitiada més d'una volta: en 1176 per l'arquebisbe Cristian de Maguncia, en 1192 per Enrique VI, en 1208 pel duc Marcovaldo de Rávena, en 1241 per Federico II i en 1245 per Manfredo.

En 1199 la comuna es va fer en el poder de la ciutat suplantant el poder temporal del bisbe, i des de la mitat del XIII va quedar en mans de varis senyors que més o menys es reconeixen vicaris pontificis: els Monteverdi, Giovanni Visconti, Francisco Sforza (expulsat en 1446), els Migliorati i Oliverotto Euffreducci, assessinat en 1502 per César Borgia, que poc abans havia ocupat la ciutat. Ludovico Euffreducci va succeir al seu pare fins a la seua mort en la batalla de Monte Giorgio en 1520 i llavors va passar als Estados Pontificios directament subjectes al Papa. Baix el govern del bisbe Segismundo Zanettini (1584) va ser elevada pel papa a arzobispado (24 de maig de 1589), en sèus sufragáneas de Macerata-Tolentino, Montalto, Ripatransone i Sant Severino.

En 1796 va ser ocupada per França i, despuix de formar part d'un parell d'efímeres repúbliques, en el tratado de Tolentino va ser designada capçalera del departament del Tronto i va passar a la República Cisalpina, que despuix seria el Reino Napoleónico de Itàlia. En 1814 va ser ocupada pels austríacs i en 1815 va tornar als Estats Pontificis. En 1860 els Estats Pontificis anaren incorporats en Itàlia i en 1861 va ser assignada a la província de Ascoli Piceno.

El seu resorgiment econòmic en els últims anys del XX va aconsellar establir la nova província de la que va ser designada capital, fet que va ocórrer en 2004.

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	18 198	18 853	18 726	20 542	22 637	23 290	24 045	25 203	27 070	30 545	34 067	35 119	35 111	35 502

Font ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Ciudades hermanas

León (Mèxic)
Bahía Blanca (Argentina)

Personas destacadas

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Fermo.

Referències

Enllaços externs

Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fermo.
Pàgina web de la Comune vaig donar Fermo (en italià)